D'un roig encès i un verd intens

Alemanya tindrà un futur sense nuclears; i nosaltres per què no?

2011-06-07T08:09:00.000-07:00

Demà, 5 de juny, és el dia mundial del Medi Ambient. Enguany amb una gran fita a aconseguir: el tancament de les centrals nuclears i l'acceleració del canvi de model energètic cap les energies renovables. Com acte previ a la manifestació convocada demà a les 12h, al Pla de Palau de Barcelona, Greenpeace va presentar, dimecres, un estudi realizat per la Universitat de Ciències Naturals de Viena (BOKU) i l'Institut Austríac d'Ecologia (Ökologie Institut): aquest presenta, de forma visual, diversos escenaris sobre com se dispersaria la radiació en el cas de que la central nuclear de Ascó patís un accident nuclear greu. (www.greenpeace.org/espana/es/Blog/si-la-central-nuclear-de-asc-fuese-fukushima/blog/35086).

Alemanya acaba de decidir el tancament de les centrals nuclears. La ciutadania d'Itàlia ho podrà decidir en referèndum els propers dies 11 i 12 de juny. Amb molts més motius ho hauríem de poder fer nosaltres a Catalunya i a la resta de l'Estat, ja que tot és qüestió de voluntat política, com acaba de demostrar la “inflexible” Angela Merkel!. Fa menys d'un any, en guanyar les eleccions, canviava el pla acordat de tancament; ara després de Fukushima i, de les continuades victòries i ascensos electorals dels Verds alemanys i de les molt importants mobilitzacions ciutadanes, rectifica. Aquesta decisió significa quelcom important: la gran potència econòmica europea i una de les primeres mundials, ha decidit prescindir de l'energia nuclear, per tant ha caigut un mite! Pretenen substituir el 25% d'energia nuclear que consumeixen, d'una banda directament amb estalvi energètic (un 10%), amb més eficiència arreu ((transport, edificis, indústria, etc); i el 15% haurà de ser amb renovables. Així, just la setmana passada i a proposta dels Verds europeus, la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu aprovà reduir fins a un 30% les emissions de gasos efecte hivernacle pel 2020 (actualment l’objectiu era del 20%).

ICV-EUiA a Catalunya i Espanya, així com al Parlament Europeu, hem defensat el replantejament global del debat energètic. Cap on? Cap a on és possible, com demostrarà Alemanya: una aposta per l'estalvi i l'ecoeficència.; cap a una aposta clara (política i econòmica) en favor de les renovables; cap a abandonar progressivament l'energia nuclear (no construint noves centrals, no ampliant la vida a les actuals, i garantint que en cas que algunes centrals no superin els tests/proves, siguin tancades immediatament). Ja el mes de març Joan Herrera, va interpel·lar el govern de CiU a que es posicioni sobre quin és el futur i l’horitzó de l’energia nuclear a Catalunya, un dels territoris més nuclearitzats de l’Estat espanyol. Igualment ICV-EUiA ha plantejat, al Congrés espanyol, la necessitat d’un pla pont per al tancament de les centrals nuclears i caminar cap a les energies renovables amb estratègies d’estalvi i eficiència. Com farà Alemanya, a Catalunya i Espanya és possible, un pla pont de tancament de les nuclears.

Aquest article va ser escrit per ser publicat dissabte 4 de juny al diari Regió 7

El coratge de xutar el penal

2011-05-29T08:56:00.000-07:00

No us vull portar a engany, no escriure sobre la final de la Champions d'avui a Wembley , Londres. No obstant, al final de l’article, entendreu el títol futbolístic....

Allò primer que vull de fer és dues coses: felicitar, democràticament, CiU i Valentí Junyent per la seva àmplia victòria i desitjar-li encert pel que haurà de ser el seu treball per la ciutadania de Manresa. I també, i sobretot: agrair el vot a les 1.157 persones que diumenge passat van votar ICV-EUiA a Manresa. Ja, en una perspectiva de present i de futur immediats, dimarts passat la coalició varem acordar el compromís ferm de representar aquestes 1.157 persones; i ho farem col·lectivament, la candidatura i jo mateix. No serem entre els 25 membres electes però si que “serem” al ple de l’Ajuntament de Manresa, amb la major força i intensitat possible. L'objectiu que ja ens hem fixat és el treball conjunt amb la ciutadania, tant els que més ho necessiten en aquest moment, com en aquelles temàtiques ( sanitat, educació, polítiques socials i les que vindran) que estan perillant davant l'onada ja generalitzada de les polítiques d'ajust de tots els governs, ara tots en mans de CiU (només falta l’espanyol, ja arribarà). També cal dir que ICV-EUiA serà autònoma en la seva activitat i, quan calgui, recercarà els acords amb les opcions representades a l'Ajuntament (i amb les que no). Així la voluntat és ser presents en el debat social, públic i polític i poder influir, també, en l'àmbit institucional. També, durant les properes setmanes, tant ICV com EUiA i, conjuntament com a coalició, articularem les noves maneres de treballar políticament, així com les decisions de responsabilitats en aquesta nova etapa.

ICV-EUiA de Manresa, diumenge passat, vàrem obtenir un resultat extraordinàriament dolent que ha significat la pèrdua de representació a l’Ajuntament. Respecte el vot de 2007 es pot interpretar un conjunt de canvis de vot, molt significatius i en moltes direccions: abstenció, vot en blanc i cap un mínim de quatre opcions. Personalment sóc de l’opinió (compartida àmpliament) que ha estat un vot de rebuig i càstig al govern i a la presència d’ICV en ell; càstig, no tant a la gestió directa de les àrees i temàtiques de responsabilitat pròpia, sinó sobretot a la globalitat, a determinades actuacions i, sobretot, a tot allò que, ara farà un any, va esdevenir en conflicte. La campanya, el candidat, la candidatura, les propostes, les hipotètiques aliances, moltes coses, poden haver sumat i/o restat... però allò segur que ha dividit el resultat ha estat el que la ciutadania ha considerat greus errors d’ICV en el govern. Que això no ha passat a tothom, és cert... Aquí és on hi ha l’encert del candidat Pere Culell: essent tant (o potser més) corresponsable ERC que ICV dels mateixos errors, Culell venia de “fora” i amb una “agenda personal” i una possible dinàmica política pròpia, que ha aconseguit resistir dignament.

I ara bé el futbol. El 17 de juliol de 1994, a l'estadi Rose Bowl de Los Angeles, Brasil i Itàlia jugaren la final del Mundial celebrat als Estats Units d'Amèrica. El partit i la pròrroga va acabar en empat a zero i, en la tanda de penals, anava guanyant Brasil 3 a 2. El darrer penal el va tirar el capità d'Itàlia, Roberto Baggio, fallant-lo i, per tant, Brasil guanyant el Mundial. Baggio davant la tempesta mediàtica i, gairebé política, del seu l'error va explicar: “el penal només el poden fallar aquells que tenen el coratge de xutar-lo”. Diumenge passat, en el moment més dur dels més de 20 anys que sóc d'ICV, vaig recordar i reproduir la frase de Baggio. Ho vaig fer davant els companys i companyes de la coalició i candidatura i del Txano, l'únic periodista d'un mitjà que visqué al complert la nit electoral, i present, en el moment que vam conèixer definitivament que no obteníem representació a l'Ajuntament de Manresa. Ara fa prop de 8 mesos, vaig tenir el “coratge” d' optar a encapçalar la llista de Manresa, davant la renúncia legítima, però sobrevinguda, de la Núria Sensat. Era una tasca molt difícil que vaig entomar per responsabilitat: a pocs mesos de les eleccions; formant part d'un govern contínuament atrapat per errors reals, propis i de no tant; i essent responsable d'una de les àrees més complexes: Ocupació i Formació per respondre a l'atur. Sí, diumenge es va “fallar el penal”, però treballaré des de la responsabilitat (com sempre he fet) per tal que ICV-EUiA retorni on el proper 11 de juny hauria de ser. De nou gràcies a les 1.157 persones que ens heu fet confiança; també per vosaltres, personalment, intentaré sempre ser part de la solució, mai del problema.

La indignació necessita més que un dia de reflexió

2011-05-21T01:36:00.000-07:00

Des de diumenge 15, arreu d'Espanya i de Catalunya, la gent ha decidit passar a l'acció... Dissabte passat escrivia aquí mateix: "vivim temps difícils, que condueixen a la indignació. El motiu més important, el de fons, és el que considera que només hi ha una única alternativa per sortir de la greu situació econòmica: la decideixen els mercats i l'han d'aplicar disciplinadament els governs, que ens expliquen que cal retallar drets socials per poder tornar al punt en què ens trobàvem abans de la crisi, sense entendre que l'única solució és canviar el model. (...) Avui hi ha motius més que suficients per a les accions col·lectives".

Quan llegiu això ja sabreu què ha passat a l'inici del dia d'avui, després que la Junta Electoral Central decidís que les concentracions no es podien mantenir. En qualsevol de les opcions (resistència i, encara més, si hi ha hagut desallotjament), les mobilitzacions creixeran. El que visualitza la protesta és un descontent general i transversal, que afecta tothom, i molt especialment als que no hem estat capaços d'articular-lo, suficientment, des dels àmbits polítics, sindicals, socials i civils. Això no vol dir que no s'hagi actuat, proposat i transformat, que s'ha fet, i molt... Només per posar dos exemples: des del treball local del cooperativisme i l'economia social, fins al global dels Fòrums Socials Mundials. Però, ha estat l'efecte viral el que ha portat gent al carrer: #acampadabcn, #democraciarealya, #15M, #spanishrevolution, #catalanrevolution, #manresaindignada, #YesWeCamp...

El repte és el pas de la protesta a la proposta... A l'altra riba de la Mediterrània l'objectiu era clar i concret: el pas de la dictadura a la democràcia. L'oportunitat d'aquesta mobilització és que no només sigui protesta i que pugui concretar propostes concretes i materialitzables. Però a la vegada, la mobilització i les propostes no només poden ser locals (l'àmbit català i espanyol); cal globalitzar-la, com a mínim a nivell europeu, ja que les decisions econòmiques, financeres, energètiques, militars, i una llarga llista, són d'escala mundial. Sabent que tot no es pot decidir des la política institucional, sí que s'hi pot fer molt: és al Parlament europeu on s'aproven directives sobre l'energia; al Congrés espanyol i al Parlament català on es pot modificar la legislació hipotecària, el rescat de bancs i caixes, la millora i no retallada de l'estat del benestar...; i des dels ajuntaments on es pot concertar les accions per formar les persones que estan a l'atur...

Aquests, no només avui, seran uns dies per a la reflexió i l'acció, sobre la indignació. Espero que molts tinguem la força i el coratge suficients per col·laborar amb molts que vulguin anar en la mateixa direcció, per avançar plegats. Perdoneu que em repeteixi, però tal com escrivia dissabte passat: "no tenim res-postes per a tot, però sabem qui pot ajudar a tenir respostes: la mateixa ciutadania. Les perso-nes volem raons, idees, ideals; no consignes. Que definim uns horitzons i objectius, unes pers-pectives que comencen avui però ens orienten per a demà. És el moment de les aliances col·lectives, cooperadores, solidàries". Uns reptes i unes esperances.

Artticle publicat al diari REGIÓ 7 dissabte 21 de maig de 2011

Cal actuar, amb la indignació no n'hi ha prou

2011-05-20T00:13:00.000-07:00

Aquest dos dissabtes de campanya m'he de “lligar” les mans a l'esquena per no escriure de “política” municipal. Si dissabte passat escrivia sobre música, avui ho faré a partir de referències de cinema i “literatura”. Dijous, en la sessió d'inauguració del 64 Festival de Cinema de Cannes, el director italià, de 70 anys, Bernardo Bertolucci va rebre el premi (la Palma d'or) a la seva carrera. Bertolucci ha dedicat el premi a qui, a Itàlia, s'indigna; perquè no tothom ho fa ni sap fer-ho i afegia “alguns encara saben resistir, criticar l'estat d'enorme anestèsia en que viu el nostre país, adormit quotidianament per la televisió. El dedico a tots aquells que encara no han cedit aquesta anestèsia”.

Arreu d'Europa, també a Catalunya, Stéphane Hessel (autor de 90 anys) ha sacsejat moltes consciències amb la seva obra “Indigneu-vos”; tornant a Itàlia, l'històric dirigent del Partito Comunista Italiano, Pietro Ingrao (de 96 anys), ha presentat un llibre de converses titulat “Indignarsi non basta”. Tal com ha escrit Jaume Bosch, cal destacar que dues persones d'edat avançada (superen els 90 anys), en uns moments com els actuals, marcats per la por al futur i els dubtes sobre com actuar, llencen un senyal de rebel·lia. Ambdues, amb diferencies ideològiques, van participar en la resistència contra el nazisme i contra el feixisme. Dues persones que es varen jugar la vida per aconseguir les llibertats democràtiques, enllacen des de la poruga Europa amb els joves de l’altra riba de la Mediterrània i de més enllà, joves que utilitzen les noves tecnologies i arrisquen la seva seguretat per aconseguir la democràcia que el nostre continent va conquerir durant el segle passat. I cal afegir que, en aquesta poruga Europa, torna l'odi, com explicava excel·lentment Josep Ramon Mora dijous passat en l'article titulat “No votis odi” (dilluns 23 ho lamentarem, i molt!). Però, ara i aquí, hi ha qui proposa que “tots fem Bages” i per això aquesta tarda, davant el Casino de Manresa, filmaran un video

Vivim temps difícils, que condueixen a l'indignació. El motiu més important, el de fons, és el que considera que “només” hi ha una única alternativa per sortir de la greu situació econòmica: la decideixen els “mercats” i l’han d'aplicar disciplinadament els “governs” que ens expliquen que cal retallar drets socials per poder tornar al punt en què ens trobàvem abans de la crisi sense entendre que la única solució és canviar el model. Avui, el repte és defensar el “modest” Estat del benestar que tant ha costat construir i posar les bases d’un nou model de desenvolupament sostenible. Ho podem fer en democràcia: aprofitem-la. Cadascú ha de trobar l’instrument amb el que més s’identifiqui: els partits d’esquerres i sindicats hauriem de fer un esforç per estar a l’alçada, per superar les insuficiències, perquè no són les úniques formes d’actuació però continuem sent indispensables. No som la finalitat, som un instrument per fer els canvis i les transformacions, per un nou impuls i una nova orientació als canvis socials, econòmics i ecològics que cal fer per superar el repte de la crisi. Aquest plantejament no és de curta durada: no s’esgota d’aquí al 22 de maig , el dia de les eleccions municipals. Necessita temps, espai i més i major acompanyament social. Més temps i més força per aprendre tots. Quan aspirem a transformar la realitat no n’hi ha prou amb explicar què volem fer; és tant o més important com ho volem fer. Els nous temps són els de les codecisions i els de les corresponsabilitats. Per tant volem i hem teixir aliances, relligar móns. La nostra acció i lideratge vol ser catalitzadora i d’aprenentatge constant. No tenim respostes per a tot, però sabem qui pot ajudar a tenir respostes: la mateixa ciutadania. Les persones volem raons, idees, ideals, no consignes. Que definim uns horitzons i objectius, unes perspectives que comencen avui però ens orienten per a demà. És el moment de les aliances col•lectives, cooperadores, solidàries.

Seguint el testimoni d'Stéphane Hessel, Pietro Ingrao o Bernardo Bertolucci: indignem-nos, però no ens quedem en la indignació. Avui hi ha motius més que suficients per a les accions col·lectives.

Un acord social i verd per ser una ciutat verda europea

2011-05-06T00:04:00.000-07:00

5 de maig del 2011

”Aquesta ciutat sempre ha tingut una gran presència europea en les polítiques ambientals i la cohesió social”

L'eurodiputat Raül Romeva, acompanyat de Xavier Rubio, presenta la proposta d'ICV-EUiA Manresa 2020, ciutat verda europea

Raül Romeva, diputat al Parlament Europeu, ha estat el protagonista de la roda de premsa que la coalició ha realitzat aquest dijous 5 de maig. Tal com ICV-EUiA ha manifestat al llarg de la precampanya, el seu "repte principal és aconseguir, enfront la crisi, una sortida social, justa i sostenible per la ciutat i, sobretot, per les persones". Els ecosocialistes, comptant amb la presencia de l'eurodiputat, han presentat una nova proposta, plasmada en el seu programa: Manresa 2020, ciutat verda europea.

“A partir del projecte i procés de l'Anella Verda i Agrària, hem de desenvolupar un nou Pla Estratègic Manresa 2020, amb l’objectiu d’esdevenir una ciutat verda europea", ha explicat Xavier Rubio. "És una sort tenir avui amb nosaltres a Raül Romeva, persona coneixedora de les polítiques ambientals i que forma part del grup que més està innovant a nivell europeu, especialment pel que fa a polítiques ecològiques i nous models energètics", afegia el candidat a l'alcaldia de Manresa.

A més d'agrair la possibilitat de poder ser a Manresa en aquest inici de campanya electoral, Romeva ha expressat la necessitat d'un canvi de model energètic a nivell municipal, el qual solament serà possible si es pensa en clau europea. "Tenint en compte el moment de dificultats econòmiques que estem vivint, és bàsic i fonamental parlar de ciutats amb visió verda, renovades i sostenibles per a poder sortir de la crisi", ha afirmat l'eurodiputat. "Els municipis han de complir amb la proporció del 20-20-20, condició essencial i que des de cada poble i ciutat s'ha de veure. No estem parlant d'un caprici", ha expressat Romeva.

Aconseguir una nova estratègia activa per implantar mesures d’estalvi i d’eficiència energètica, canviar l’estil i el model de producció, el consum i la mobilitat col·lectiva són algunes de les prioritats d’ICV-EUiA. Rubio ha conclòs l’acte explicant que la prioritat econòmica de la coalició és la creació d’activitat i ocupació, la rehabilitació i construcció energètica d’habitatges i l’impuls de les energies renovables. “Durant aquesta legislatura hem demostrat, amb el Viver d’empreses, que una altra economia és possible. No parlem de projectes utòpics, parlem de realitats. D’altres ciutats com Terrassa, Girona, Vitòria o Freiburg (Alemanya) són exemples de ciutats on s’han impulsat polítiques des de l’esquerra verda”, ha explicat l’alcaldable manresà.

Dos diumenges de maig en el camí per superar la crisi

2011-04-30T05:37:00.000-07:00

Demà és el 1r de maig i comença el mes on la ciutadania decidirem qui governa els nostres ajuntaments els propers 4 anys (el dia 22). Ho fem immersos encara en una greu crisi social i econòmica que pateix el nostre país. Aquesta realitat econòmica ha provocat que les pitjors conseqüències les estiguin patint les classes treballadores amb desocupació i una retallada dels drets socials que també afecta molt bona part de les classes mijanes. Per això ens proposem, com a repte principal a respondre des dels ajuntaments, una sortida social, just i sostenible a la crisi.

ICV-EUiA recolzem el treball per construir una Europa social, que demà al carrer proposaran milers de persones a diferents ciutats europees. Defensem crear un sistema de normes laborals i socials bàsiques en matèria salarial, de condicions de treball, drets sindicals, protecció social i salut i seguretat amb l’objectiu de millorar i equiparar a l’alça les condicions de vida i treball i ampliar i enfortir l’estat del benestar amb una convergència de despesa pública en protecció social. A Catalunya, el nou govern de CIU, ja ha començat a aplicar el seu model econòmic i social inspirat en l’ortodòxia neoliberal europea (dels Cameron Sarkozy, Berlusconi), aplicant mesures que beneficien a una minoriai fent recaure les conseqüències de la crisi a les classes populars: per aquestes retallades en l’àmbit de la sanitat i l’ensenyament, de les polítiques d’igualtat i d’atenció a les persones; per la minoria s’ha eliminat l’impost de successions a les grans fortunes i es donen més subvencions a les escoles concertades o desgravacions a les mútues privades.

ICV-EUiA reclamem també els drets de tota la ciutadania a poder disposar d’uns serveis públics de qualitat i amb prou recursos. Volem que es protegeixi el sistema sanitari públic i una educació pública de qualitat. En aquest sentit els treballadors i treballadores del sector sanitari i de l’ensenyament han donat una resposta massiva al carrer. Una resposta que ha de tenir una continuïtat a la mobilització ciutadana del pròxim 14 de maig.

ICV-EUiA proposem un nou model productiu, sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment, que aposti per una economia al servei de les persones i del territori, que creï ocupació estable, de qualitat, amb més drets i més protecció social. Breuement en deu propostes: 1. Salari i pensions mínims de 1.000 € i un sistema just i públic de pensions; 2. Treball estable, segur i saludable; 3. Més recursos per la formació i inserció de les persones aturades; 4. Reforma fiscal justa, perquè pagui més qui més te, més guanya i més contamina; 5. Prioritzar els serveis públics i les polítiques socials, per a la igualtat d’oportunitats i l’autonomia personal per a tothom; 6. Avançar cap a una banca pública, ara convertint els avals lliurats als bancs en participació pública en accions; 7. Suport al sector industrial i a les petites i mitjanes empreses; 8. Crear un parc d’habitatges públics de lloguer social i augment de la cobertura al lloguer. Reforma de la llei hipotecària, per a introduir la dació en pagament; 9. Revisió del pacte d’estabilitat de la Unió Europea, superant el dèficit zero, que en aquests moments amenaça la cohesió social a molts països de la Unió; 10. Igualtat d’oportunitats, drets i deures de ciutadania de totes les persones.

En definitiva, demà en manifestacions, el 22 de Maig, a les eleccions municipals, les classes populars i mitjanes també tenim una ocasió per a mobilitzar–nos sindicalment i políticament, i per organitzar respostes, que posin l'economia al al servei de les persones.

Article publicat a Regió 7 el 30 d'abril de 2011

El govern de CiU fa “Pasqüa abans de Rams”

2011-04-18T00:31:00.000-07:00

El govern de CiU ha fet “Pasqüa abans de Rams”: diu que ha complert amb el seu programa electoral eliminant l’impost de successions, un impost que només pagaven a Catalunya 500 famílies; però després o, a la vegada, incompleix el que també era un compromís electoral no reduir la plantilla de mestres, metges i mossos. Avui ja sabem que tindrem 200 mossos menys, fins 5.000 mestres podrien ser no renovats i, segons dades sindicals, 7.000 treballadors sanitaris podrien perdre el seu lloc de treball. S'argumenta que calen esforços i que no podem ser una generació egoista si volem deixar un futur millor als nostres fills i filles. Però tots? La sortida de la crisi i els esforços, fonamentalment, només recauen sobre treballadors i treballadores, i els que no tenen ni treball, però i el “sacrifici” dels qui més tenen (500 famílies)? Se'ls baixa un impost!.

Artur Mas ha justificat les molt importants retallades en els pilars fonamentals de l’Estat de Benestar (com la sanitat, l'educació, els serveis socials,...) dient que “Catalunya anava pel mateix camí que Grècia” ... Així que és vàl·lid espantar amb el “rescat” de l'Estat inedependent de Grècia (com també l' “autonomia” que abans valia era la de Portugal); no obstant CiU recolza sense matisos el rescat “públic” dels sistema financer català i espanyol. I a la vegada rebutja (al Congrés espanyol) que a Catalunya i Espanya es recaptin 6.300 milions d’€ anuals (200.000 milions a l’any a la UE i uns 650.000 milions de dòlars a escala mundial) posant un impost de només un 0,1% per a totes les transaccions financeres. Més enllà de la molt important obtenció d'ingressos per fer milorar l'Estat del benestar, l’impost tindria un fort impacte en la reducció de tota l’activitat financera especulativa, la principal causant de la crisi.

ICV-EUiA ha demanat al president de la Generalitat, que rectifiqui el Pla “d'ajustos"; primer en la sanitat, tal com les mobilitzacions dels usuaris de la salut pública, dels afectats i dels professionals estan expressant. ICV-EUiA ja ha demanat al Parlament la supensió del Pla de xoc i començar de nou; cal més transparència en el sistema perquè se sàpiguen els concerts i hi hagi un rendiment de comptes públic i comparable per veure si hi ha bosses d'ineficiència per s'escapen despesses creixents (per exemple reduint la despesa farmacèutica). El govern ha de rectificar, sinó no podrà complir el compromís de mantenir la qualitat del servei en atenció primària, urgències i malalties greus reduint quiròfans, tancant plantes senceres als Hospitals, tancant urgències dels CAPs... O s'està fent un “ERO” encobert al sistema públic de salut? De moment el clima de confrontació i malestar està extès, i les properes són unes setmanes que haurien de servir per rectificar aquest rumb profundament neoliberal que aplica Mas i CiU per, suposadament, evitar la “tragèdia” de Grècia... ICV-EUiA proposarà una sortida justa, social i sostenible de la crisi, i això és el que defensarem pel pressupost de la Generalitat que s'hauria d'aprovar el més aviat possible, però que el govern ajorna fins després del 22 de maig per no donar més evidències que el “canvi” no és ni “positiu” ni dels “millors”, i això sí beneficia uns pocs i perjudica a molts.

Article publicat al diari Regió 7 dissabte 16 d'abril de 2011

l'equip compromès per governar Manresa des de l'Esquerra, l'Ecologia i amb la ciutadania

2011-04-15T05:12:00.000-07:00

Aconseguir una sortida social, justa i sostenible per a la ciutat i, sobretot, per a les persones, és el repte principal que cal perseguir, durant aquests propers quatre anys, per fer front a la crisi. Per tot això es necessiten noves respostes i ICV-EUiA presenta un equip compromès amb la cohesió social, la renovació ecològica i la responsabilitat compartida amb la ciutadania, per tal d’assolir aquest objectiu.

La candidatura d'ICV-EUiA (14 homes i 13 dones -amb suplents inclosos-) és:

1. un equip renovat i de relleu: 13 noves incorporacions respecte el 2007 (el 48%), destacant:

un nou candidat a l'Alcaldia; els cinc primers llocs tots renovats i, entre el sisè i el desè lloc quatre noves incorporacions. Dels altres 17 candidats, 9 són nous en la llista.

2. un equip paritari i on predominen els adults joves (19 persones de 27, és a dir, el 70%, tenen entre 25 i 45 anys):

la llista representa les generacions més nombroses de la ciutat i en els moments centrals de la vida adulta (el 63% dels candidats tenen entre 30 i 45 anys), acompanyades de persones qualificades amb una experiència i trajectòria social, científica i política reconeguda (els 4 Joseps: JM. Mata, JA. López, JR. Mora i J. Fuentes).

Dues persones són menors de 30 anys; 8 d’entre 30 i 39, i 9 d’entre 40 i 45. També 4 persones tenen entre 46 i 60 anys i 4 de més de 60 anys.

3. un equip amb un perfil molt polític i social, coherent amb la prioritat principal: la cohesió i el treball, amb un lideratge centrat en les polítiques públiques (educació, sanitat i formació) i en les organitzacions socials.

4. un equip que incorpora noves sensibilitats relacionades amb la cultura, la sostenibilitat ambiental i el cooperativisme (de consum ecològic i de banca ètica), l'esport i el lleure, l'associacionisme educatiu, les ONGs, la diversitat cultural, el món científic i universitari i la pagesia.

5. un equip que manté la capacitat per liderar i desenvolupar propostes i projectes de millora i transformació per a la ciutat; un equip que amplia el lideratge amb persones preparades per resoldre problemes i competents en la realització de polítiques actives, com ja estan demostrant des de la seva experiència personal, laboral, científica i ciutadana.

6. Un equip de gent de barri: els membres de la llista viuen i treballen en catorze barris diferents de la ciutat.

En definitiva, una formació compromesa amb la política i el servei públic; amb la igualtat; amb el futur i amb Manresa. Gent amb il·lusió i plenament capacitada per formar part d'un govern, realment compromès amb les polítiques socials i mediambientals. Un equip que vol un projecte creatiu i engrescador per a la ciutadania de Manresa i per a les seves generacions futures.

1.- XAVIER RUBIO CANO. 43 anys

Geògraf i demògraf. Des del 2003 ha estat un dels regidors més actius de Catalunya en les seves responsabilitats d'Ocupació, Formació i Economia Social, de Solidaritat i Cooperació Internacional i del Pla Estratègic Manresa 2015. Va ser, fins el maig del 2007, regidor d'Immigració-Ciutadania i des del setembre del 2008 ho ha estat del Districte de Llevant. Des del 2004, President d'ICV del Bages-Berguedà-Solsonès. Viu al barri de Vic Remei en un pis de lloguer; té un filla al final de l'ESO i un fill a punt d'iniciar-la; en la unitat familiar és qui planxa. És membre de la banca ètica FIARE i de la cooperativa Abacus. Gran aficionat de la música ha gravat els programes de ràdio Acció Musical Global que es poden escoltar a www. escolapau.uab.cat.

2.- LAURA MASSANA MAS. 45 anys

Nascuda a Sallent, viu al barri del Poble Nou de Manresa des de fa quinze anys. Diplomada en Treball Social i Màster Expert europeu en formació de la UPC. Coordinadora de formació del Centre de Formació i Promoció Ocupacional CEPROM-Fundació Paco Puerto (1990-2004) del Bages-Berguedà. Ha estat regidora de l'Ajuntament de Sallent (1991-1995), secretària d'Organització d'ICV del Bages-Berguedà-Solsonès, coordinadora nacional d'àmbits i sectorials d'ICV i membre de l'executiva nacional d'ICV. Des del 2006 és diputada al Parlament de Catalunya, on ha estat membre de les comissions de Benestar i Immigració, d'Indústria, Comerç, Turisme i Treball. També ha format part de l'equip d'estudi de la situació de les polítiques per a les persones amb discapacitat, entre d'altres. Actualment és la portaveu d'ICV-EUiA a les comissions d'Empresa i Ocupació i polítiques de Joventut.

3.- CRISTINA CRUZ MAS. 40 anys.

Nascuda a Manresa. És infermera de la materno-infantil a l'Hospital Sant Joan de Déu, de la fundació Althaia de Manresa. Porta 13 anys defensant els treballadors i treballadores en l'àmbit de la salut a la comarca, formant part de CCOO, i defensant els drets d'una sanitat universal, equitativa i de qualitat des de la Plataforma en defensa de la sanitat pública. Viu al barri de Bellavista.

4.- SANTI VIDAL MARTÍNEZ. 44 anys.

Nascut a Manresa. Secretari general de Fiteqa-CCOO al Bages-Berguedà. Ex-treballador de Pirelli, va liderar la lluita dels treballadors de l’empresa per la defensa dels llocs de treball. Considera necessari impulsar propostes per enfortir el teixit industrial de la comarca. És el responsable de política municipal d’EUiA a Manresa. Sent fill de la plaça Llissach al barri antic, actualment és veí de la Balconada, i una de les seves aficions, desconeguda per molts, és la pintura.

5.- CARLES MANZANARES GUADALAJARA. 35 anys.

Nascut a Manresa. Llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la UAB. Ex-treballador de Pirelli, actualment Secretari d'Organització de CCOO Bages-Berguedà. Va viure al barri de Valladura on hi té bona part de la familia i fa uns anys es va traslladar al barri de Passeig i Rodalies. Hi viu amb la meva dona, la Núria, i el proper mes de juny seran pares de la seva primera filla, la Júlia. Li agraden els esports, és simpatitzant del RCD Espanyol, la lectura, especialment la novel·la negra, i escapar-se de tant en tant a les terres empordaneses, d'on és la seva dona.

6.- EVA M. NEGRO GARCÍA.44 anys.

Diplomada en Educació Infantil i Primària. Treballa al Sindicat de CCOO del Bages-Berguedà des de l’any 1988, actualment com a Coordinadora de formació a la Fundació Paco Puerto. Desenvolupa tasques relacionades amb la docència de cursos de formació i orientació professional a treballadors/es en actiu i desocupats. Viu al barri de les Escodines.

7.- BELÉN RODRÍGUEZ PADILLA. 28 anys.

Treballa al servei d’atenció ciutadana de Sant Cugat, mentre cursa els estudis de Dret. Filla de Terrassa, ha vingut a viure a la comarca amb la seva parella. Representa una nova generació de joves compromesos i amb inquietuds polítiques. Està convençuda que la joventut ha de passar de la queixa a l’acció i és una ferma defensora de l’actuació pública com un dret de ciutadania. Li agraden els esports de muntanya i els animals. Sempre que pot va a treballar en bicicleta... i això que treballa a Sant Cugat!

8.- RICARD GALVAN TÀPIA. 38 anys.

Tècnic Especialista Forestal. Actualment estudiant de Magisteri de Llengües Estrangeres a la UAB. Forma part de la Cooperativa de Consumidors de productes Agroecològics l'Almàixera. És aficionat a la muntanya i als esports a l'aire lliure. Viu al barri de la Parada.

9.- LLUÍS CANO HERRERA. 29 anys.

Mestre d'educació primària a l’escola pública i llicenciat en Història i Ciències de la música. Ha estat director de diferents corals (Capella de Música de la Seu de Manresa, la Verbena de Sant Joan de Vilatorrada, l'Escolania de Montcada i Reixac). Apassionat de la música, de l'educació, de la direcció (musical i organitzativa) i dels esports. Tot i que va néixer a la Font dels Capellans i la seva residència sempre ha estat en aquest barri, actualment viu a la Parada.

10- MARTA FERRER PERAL. 34 anys.

Diplomada en magisteri, treballa com a mestra d'educació infantil. En el seu àmbit laboral ha realitzat tasques sindicals. Ha participat activament en el món del lleure educatiu. És mare de dos infants i viu al barri de la Sagrada Família.

11- RICARD SÁNCHEZ ANDRES. 44 anys.

Coordinador d'EUiA al Bages. Treballador de la neteja viària de Manresa, membre del seu comitè d’empresa i secretari general d’Activitats Diverses de CCOO al Bages-Berguedà. Gaudeix d’una llarga experiència en temes de cooperació, solidaritat i per la pau i actualment és el responsable de l’Associació Catalana per la Pau a la Catalunya Central. La seva afició per la natura i les aus li serveix per evadir-se. Viu al barri de les Escodines.

12- MAITE LLUCH ARJONA. 39 anys.

Des de 2003 treballa com a monitora de lleure i menjador al CEIP Sant Ignasi, on també col·labora amb l’AMPA. Viu en parella i té dos fills. Les seves principals aficions són tenir molt temps fer a la família i els amics! També dedica temps a la lectura (novel·les), el cinema i el teatre i a fer excursions al camp i a la muntanya. Viu al barri de la Plaça Catalunya.

13- JOSEP MARIA MATA PERELLÓ. 69 anys.

Doctor en Geologia i catedràtic de la UPC. Director del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, Universitat Politècnica de Catalunya. Especialitzat en Patrimoni geològic i miner, recursos minerals i didàctica. Editor de moltes revistes i publicacions d’ambient geològic i miner, tant a Espanya com a Iberoamèrica, i també membre de moltes entitats d’aquest sector. Organitzador de molts congressos i simposis, tant d’àmbit català com ibèric i iberoamericà. És, a més d’un científic de prestigi mundial, autor de més de 1000 articles en llibres i revistes, tant tècnics com de divulgació. Viu al barri de la Plaça Catalunya.

14- AROA VIVANCOS CASTILLO. 30 anys.

Il·lustradora i dissenyadora gràfica. La seva forma natural d'expressió és el dibuix. Actualment treballa en un departament de màrqueting com a dissenyadora. Nascuda a Manresa, ha viscut la infantesa i la joventut entre la plaça Catalunya i el Barri del Xup. Les seves passions són la pintura (sobretot la d'estil surrealista) i la música dels vuitanta.

15- JOAN SALA FAINÉ, en Saleta. 61 anys.

Pagès i una de les ànimes de la plaça Puigmercadal. Fa molt vida al nucli antic de la ciutat. Lluitador incansable contra la dictadura i per la democràcia, buscant trobar aliances amb gent diversa. Sempre optimista, és dels pocs que encara saluda amb un “Vailet!”. Resideix al barri del Passeig i Rodalies.

16- EMI TÉLLEZ SÁNCHEZ. 45 anys.

Veïna de la Font dels Capellans. Treballadora de la neteja, és membre del comitè a la seva empresa i la seva lluita sindical és per dignificar les condicions laborals de les dones de la neteja. És de la Secretaria de la Dona de la Federació d’Activitats Diverses de CCOO de Catalunya. Contagia optimisme i porta la música dins.

17- ANDRÉS QUEROL MARTÍNEZ. 59 anys.

Mitja Manresa i comarca ha après a conduir a la seva Autoescola, essent molt obert a atendre la diversitat de persones. Defensor de la justícia i la igualtat en tots els àmbits, ha sabut enfrontar-se amb els “poderosos” i els privilegis en el seu sector de treball. Viu al barri de la Carretera de Santpedor.

18- RACHIDA CHETOUAN GAILAN. 36 anys.

Massatgista terapèutica. Representa els valors de la integració. Compromesa políticament amb la defensa dels drets de la ciutadania, sense entrar en valoracions per qüestions d’origen. És una gran cuinera. Viu al barri de la Mion.

19- XAVI CORNEJO ROMERO. 39 anys.

Treballador de Pirelli, representa la renovació del sindicalisme de classe de la comarca, sent secretari general de la secció sindical de CCOO de la seva empresa. Impulsor de noves tecnologies i de les xarxes socials com a eines de comunicació. Resideix al Poble Nou i és un gran aficionat de la cuina.

20.OLGA SÁNCHEZ GARCÉS. 39 anys.

Arquitecte. Viu al barri de Sagrada Família. Tècnica en cooperació, es la responsable de la Fundació Pau i Solidaritat al Bages. Dedica la major part del seu temps a la seva filla de 2 anys i està esperant un altre nen. Defensora del espais naturals, qualsevol excusa és bona per sortir a passejar a l’aire lliure.

21. CARLES LLUSSÀ LLORENS. 52 anys.

Llicenciat en l’especialitat d’Història Contemporània. Ha viscut entre el carrer Nou i el barri del Poble Nou, on ara resideix. Ha estat vinculat gairebé sempre al món de l’educació: primer com a monitor d’esplai i després, ja professionalment, com a professor de secundària. Aquest darrers anys ha estat tècnic de serveis educatius. Del 2007 al 2011 ha estat director dels serveis territorials del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat a la Catalunya Central. Li apassiona l’esport (especialment l’atletisme i el basquetbol), però també la novel·la negra i la històrica i veure bon cinema.

22. JOSÉ ANTONIO LÓPEZ GONZÁLEZ. 60 anys. Ex-treballador de Pirelli i dirigent sindical d’àmplia trajectòria al Bages. Actualment és membre del secretariat de Fiteqa-CCOO de Catalunya. Militant d’EUiA al Bages, el seu compromís sindical no s’entén sense la seva implicació política. Viu al barri de la Plaça Catalunya.

23. CARME PICANYOL SALA. 53 anys.

Mestra d´Educació Infantil a l’escola La Sèquia. Membre de l´executiva d´ensenyament al sindicat de CCOO del Bages-Berguedà. Viu al barri de la Sagrada Família.

24. JOSEP RAMON MORA VILLAMATE. 63 anys.

Jubilat. Va ser regidor d'Educació i de Serveis Socials a l'Ajuntament de Manresa en el període 1995-2003. Subdelegat i, posteriorment, delegat del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central entre el 2003 i el 2006. Del 2006 al 2011 ha estat director general de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya. Viu al Barri Antic de Manresa.

25. NÚRIA SENSAT BORRÀS. 43 anys.

Llicenciada en Ciències polítiques i Sociologia per la Universtiat Autònoma de Barcelona. Professionalment ha desenvolupat la seva tasca a la Universitat Autònoma, la de Vic i la FUB, entre d'altres. Ha participat en diferents equips de recerca lligats a temes socials. Militant d'ICV des del 1993 i responsable de la política municipal a Manresa des de l'any 1995. He estat regidora des del 2003 fins ara. És l’única dona de la història candidata a l'Alcaldia de Manresa (dues vegades). En l'àmbit associatiu va participar del moviment assembleari a la Universitat (a partir de la guerra del golf de 1990). Ha estat monitora d'esplai i integrant del col.lectiu feminista Inkietes, entre d'altres. Viu al barri de la Plaça Catalunya.

Suplent 1.JOSEP FUENTES RIBAS. 61 anys.

Sindicalista històric de CCOO i membre del PSUC. Actualment és el responsable d'Acció Sindical i Socioeconòmica de CCOO del Bages - Berguedà, treballant en els àmbits d'ocupació i formació professional, salut laboral, medi ambient i mobilitat, i política sanitària. Viu al barri de la Sagrada Família.

Suplent 2. PAQUI PÉREZ GONZÁLEZ. 45 anys.

Veïna del Xup, compromesa amb els problemes que afecten al barri, ha estat membre de l’AMPA de l'Escola del XUP. Treballadora de la neteja, és delegada de CCOO a la seva empresa.

ICV-EUiA RECORDA EL 80è ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA

2011-04-14T04:39:00.000-07:00

Avui, el republicanisme, significa la defensa dels drets socials i de ciutadania

Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa hem volgut recordar, aquest matí, la proclamació de la Segona República, en motiu del seu 80è aniversari. Un grup de persones de la coalició, encapçalats pels candidats a l'Alcaldia de Manresa i St Fruitòs de Bages (Xavier Rubio i Lidia Giménez), hem realitzat una ofrena floral a l'espai del cementiri que, a l'abril de 2005, la ciutat de Manresa va habilitar per fer Memòria Històrica de les víctimes de la guerra de 1936-1939.

Entre el grup de persones cal destacar la presència de Ramon Codina, de 92 anys, testimoni directe de la República, guerra civil, resistent durant la Segona Guerra Mundial i lluitador antifranquista. En aquest sentit ICV-EUiA ha volgut fer aquest acte en aquell espai, com a recordatori de tota aquella gent que, des de fa 80 anys, ha lluitat i treballat per aconseguir i defensar la democràcia, la república i les llibertats nacionals i socials.

La República va significar un temps i un espai de llibertats i de conquestes civils, com per exemple el sufragi universal, també per les dones. Per això, en un moment de defensa dels drets socials i l'estat del benestar, que es pretenen retallar i dissoldre dels governs català de CiU i espanyol de PSOE, cal reivindicar la tradició republicana.

Des d'ICV-EUiA avui s'ha expressat el compromís amb la cohesió social, amb els drets de ciutadania i per unes majors i millors poítiques públiques, la millor expressió en el present i futur d'allò que signifiquen els valors i principis republicans.

" EL Feminisme al PSUC. Els Anys 70 i 80 del segle XX".

2011-04-12T00:24:00.000-07:00

Els 3 eixos i les 11 prioritats

2011-04-09T07:04:00.000-07:00

ESQUERRA, ECOLOGIA i CIUTADANIA

Per ICV-EUiA el repte principal a respondre és aconseguir, enfront la crisi, una sortida social, justa i sostenible per la ciutat i, sobretot, per les persones.

Tres eixos, Esquerra, Ecologia i Ciutadania, engloben les onze prioritats principals de cara a la propera legislatura.

Eix 1. ESQUERRA Reactivar socialment Manresa

La ciutat dels drets socials i la cohesió, amb serveis públics de qualitat

Prioritat 1.Ciutadania activa i cohesió social per fer de Manresa una ciutat inclusiva i cohesionada, on tothom hi trobi el seu lloc i pugui desenvolupar-se al màxim.

Prioritat 2.Equitat entre homes i dones, edats, procedències, capacitats

Prioritat 3. Una educació i formació de qualitat per a tothom, al servei de la societat, on tothom pugui tenir una bona educació, es pugui formar i realitzar-se.

Prioritat 4. Nova Economia i Ocupació sostenible, local i territorial en un món global, que creï llocs de treball al servei de la societat i persones; i perquè una millor distribució de la riquesa permeti crear una societat més solidària i equitativa.

Eix 2. ECOLOGIA Renovar ecològicament Manresa

La ciutat renovable, amb una nova economia, mobilitat i model energètic sostenibles

Prioritat 5. Nova estratègia activa per implantar mesures d’estalvi i d’eficiència energètica, canviar l’estil i model de producció, consum i mobilitat col·lectiva, reduir i reciclar encara més, impulsar energies renovables.

Prioritat 6. Un urbanisme, manteniment, rehabilitació de barris co-decidits i co-participats

Prioritat 7. L’habitatge digne de lloguer, un dret de totes les persones i cal rehabilitar els existents amb mesures d’ecoeficiència i amb l’objectiu de crear ocupació.

Eix 3. CIUTADANIA Governar Manresa amb Responsabilitat compartida Des l’origen al desenvolupament de les decisions

Prioritat 8. Avenç real cap un model de cogestió i coresponsabilitat entre el govern de la ciutat i la ciutadania.

Prioritat 9. La cultura al servei de les persones en tant que aporta coneixement, economia i ocupació, pluralisme, esperit crític i diversió.

Prioritat 10. L’ESPORT al servei de les persones: salut, lleure, patrimoni, riquesa, autoestima i projecte de ciutat.

Prioritat 11. MANRESA 2020: ciutat verda europea.

11 prioritats per respondre als nous reptes

2011-04-09T06:51:00.000-07:00

ICV-EUiA de Manresa presenta les seves 11 prioritats per a la propera legislatura

L'ALCALDABLE ECOSOCIALISTA EXPLICA, ACOMPANYAT DE LA SEVA NÚMERO DOS I TRES, ELS PUNTS DE TREBALL QUE HAN DE PERMETRE REACTIVAR, RENOVAR I CODECIDIR AMB LA CIUTADANIA DEL FUTUR

Xavier Rubio, candidat a l’alcaldia de Manresa per ICV-EUiA, ha presentat aquest matí les 11 prioritats de la coalició per a la propera legislatura. Acompanyat de la número 2, la diputada Laura Massana, i de la número 3, la infermera Cristina Cruz, ha explicat que aquestes prioritats estan englobades dins de tres grans eixos: Esquerra, Ecologia i Ciutadania.

Rubio ha manifestat que l'objectiu és fer possible una Manresa “reactivada on es garanteixi la cohesió social; renovada amb un model productiu i un nou model de mobilitat que aposti de manera decidida pel transport públic; i una Manresa codecidida on des de la corresponsabilitat s’entengui que la implicació i participació de la ciutadania és vital”.

"En el context actual de greu crisi econòmica, no volem renunciar a dos grans reptes: mantenir i millorar la cohesió social de la ciutat amb un impuls de les polítiques socials, i fer que l’economia estigui al servei de les persones, amb un nou model energètic i una nova economia que generi riquesa i a la vegada enforteixi l’estat del benestar”, ha expressat el candidat a l’alcaldia. Segons Rubio, “tot plegat ha de permetre una sortida social, justa i sostenible de la crisi, no només per a la ciutat sinó especialment per al conjunt de ciutadans i ciutadanes”.

Per la seva banda, Cristina Cruz, número 3 de la candidatura, ha insistit que les retallades socials del Govern de la Generalitat “amenacen l’equitat en l’accés als serveis públics”. Finalment, la número 2 i diputada, Laura Massana, ha remarcat que “darrere paraules buides de contingut com l’excel·lència s’amaguen les retallades i un model de polítiques socials i públiques que no actua des de la prevenció i a la que no tothom hi pot accedir”.

Hi ha d'altres futurs possibles davant 100 dies de retallades

2011-04-09T02:51:00.000-07:00

La característica principal dels 100 dies de govern de CiU és que, mai com ara, s’havien produït tants atacs a l’Estat de benestar en tant poc temps, que afecten la sanitat, l’educació,els serveis socials, la cultura, les infraestructures, la justícia, els mossos d’esquadra... afectant a serveis públics fonamentals. L’altre gran cas a Europa és el Govern de Cameron al Regne Unit , que Artur Mas ha posat més d’una vegada com exemple. L'allau d’anuncis de retallades, generalitzades, sense criteris ni social, ni productius sinó estrictament comptables ha sorprès fins a membres de CiU... Unes retallades de perdigonada les va qualificar el diputat Fernández Teixidó!

El govern espanyol del PSOE té molta responsabilitat de l'actual situació catalana: és irracional i antisocial fer arribar, del 3’7 a l’1’3% de dèficit pressupostari en un any, a les Comunitats Autònomes, quan aquestes -junt als ajuntaments- assumeixen la major part de les polítiques socials. Una irracionalitat acordada en part per la Unió Europea i compartida per l’establishment europeu. Artur Mas hauria de reclamar també un pacte per millorar la situació financera de les CCAA: o bé disminuir en relació a l’Estat la dimensió de l’ajust o bé flexibilitzar els terminis. Fins i tot, podria haver plantejat, tot i assumir el marc d’ajustament, una política d’ingressos, preservant així determinades inversions productives i socials. Però no, en un context de fortes retallades, han “trobat” els diners per eliminar l’impost de successions,amb un criteri que va contra l’economia i en contra de qualsevol criteri d’equitat.

Al final, aquesta combinació entre el que no diuen –que ara es troben a faltar els recursos de tants anys de rebaixes d'impostos als poderosos-; el que no fan –demanar un ajust més espaiat- i l’aplicació del seu dogma –es pot retallar en drets socials però mai demanar més ni a qui més té, ni a qui més contamina, ni a qui més especula-; porten al Govern d’en Mas a un únic camí: al de les tisorades sense fi.

Però les retallades, que afecten els centres sanitaris i en els centres educatius, no són un pur ajustament comptable, sinó que per la seva profunditat suposen un canvi de model. El risc és que anem cap a un model d’Estat assistencial, dualitzat que aboca les classes mitjanes que puguin a adquirir els serveis sanitaris i socials en el mercat privat, finançat amb rebaixes fiscals. I deixa un estat assistencial de qualitat inferior per als que no s’ho puguin pagar, bona part de la societat.

Però hi ha d'altres models de polítiques ja en el present, que per nosaltres ens han d'orientar el futur. Ahir tarda, a Barcelona, vaig assistir al seminari organitzat per la Green European Foundation sobre «Noves polítiques per crear ocupació social i verda». Vaig poder conèixer les experiències d'Alemanya i Aústria en l'anomenat sector verd de l'economia; així, davant l'actual situació de crisi econòmica i d'atur, es pot crear ocupació de qualitat, en la perspectiva de la inclusió social i la sostenibilitat. Són un conjunt d'experiències exitoses que permeten avançar en la consolidació de l‘estat del benestar, en l‘equitat entre homes i dones, en la participació de la dona en el mercat de treball, en un nou model energètic i en la lluita per la sostenibilitat i contra el canvi climàtic. Aquesta nova ocupació és molt menys vulnerable a les situacions de crisi, perquè es redueix la dependència de les bombolles especulatives i de l’evolució inestable dels mercats exteriors financers o de béns i serveis.

ICV-EUiA ho pretenem adaptar mitjançant l'estratègia “Nova Economia, Nova Ocupació” ; basada en el desenvolupament de les oportunitats que ofereix l’economia verda i les polítiques socials per promoure la transició cap a un model socialment just i ecològicament sostenible. L‘horitzó d‘aquesta estratègia va més enllà del proper mandat municipal 2011-2015, però ja ha de significar canvis importants en el curt termini.

Per tant hi ha d'altres futurs possibles, alternatius a les retallades de l'Estat del benestar i als retrocessos dels drets socials.

Article publicat al diari Regió 7 el dissabte 9 d'abril de 2011

Els Verds alemanys i austriacs indiquen el futur

2011-04-08T13:22:00.000-07:00

Aquesta tarda, a Barcelona, he assistit al seminari organitzat per la Green European Foundation sobre «Noves polítiques per crear ocupació social i verda». He pogut conèixer les experiències d'Alemanya i Aústria en l'anomenat sector verd de l'economia; així, davant l'actual situació de crisi econòmica i d'atur, es pot crear ocupació de qualitat, en la perspectiva de la inclusió social i la sostenibilitat. Són un conjunt d'experiències exitoses que permeten avançar en la consolidació de l‘estat del benestar, en l‘equitat entre homes i dones, en la participació de la dona en el mercat de treball, en un nou model energètic i en la lluita per la sostenibilitat i contra el canvi climàtic. Aquesta nova ocupació és molt menys vulnerable a les situacions de crisi, perquè es redueix la dependència de les bombolles especulatives i de l’evolució inestable dels mercats exteriors financers o de béns i serveis. ICV-EUiA ho pretenem adaptar mitjançant l'estratègia “Nova Economia, Nova Ocupació” ; basada en el desenvolupament de les oportunitats que ofereix l’economia verda i les polítiques socials per promoure la transició cap a un model socialment just i ecològicament sostenible. L‘horitzó d‘aquesta estratègia va més enllà del proper mandat municipal 2011-2015, però ja ha de significar canvis importants en el curt termini. Per tant hi ha d'altres futurs possibles, alternatius a les retallades de l'Estat del benestar i als retrocessos dels drets socials.

Com ha dit Ricard Gomà, el candidat d'ICV-EUiA a l'Alcaldia de Barcelona, “el que representa el Partit Verd a Alemanya ho representa ICV-EUiA a Barcelona" i a Manresa, i a Berga, i...

A la foto, que ens ha fet Josep A. Hernández Vinagre, de dreta a esquerra: Ricard Gomà,Cordula Höbart (membre dels verds austriacs al govern de Viena), Reinhard Bütikofor (eurodiputat verd alemany i probable ministre verd del govern del land de Baden-Württemberg) i jo mateix.

ICV-EUiA recolzem a Manresa la recollida de signatures per a la ILP en contra de la Reforma Laboral

2011-04-07T06:33:00.000-07:00

L'acte compta amb la presència dels secretaris generals de CCOO i UGT del Bages i Berguedà i amb els caps de llista de Manresa, Sant Joan i Navarcles dels ecosocialistes

“Volem agrair a ICV-EUiA el seu suport, tant amb la vaga general del 29 de setembre, com ara amb aquesta Iniciativa Legislativa Popular (ILP). S'ha de sortir al carrer i protestar contra la barbaritat d'aquestes mesures impulsades per Zapatero i amb el suport de CIU", ha expressat el Secretari General de CCOO del Bages i Berguedà, Lluís-Vidal Sixto.

L'objectiu d'aquesta ILP és que els treballadors, amb les seves signatures, demanin al Parlament espanyol que es reverteixi la Reforma Laboral. Tant CCOO i UGT com la coalició d'ICV-EUiA afirmen que aquesta reforma, imposada el 2010, és injusta i inútil i no ha servit, en cap cas, per a reduir l'atur i els contractes temporals, ni per a donar ocupació als joves.

L'acte, que s'ha dut a terme avui a la tarda al Passeig Pere III,de Manresa, davant de la seu de CCOO i UGT, ha comptat amb la presència dels caps de llista d'ICV-EUiA Víctor Marcos (Sant Joan), Rosa Maria Santasusana (Navarcles) i Xavier Rubio (Manresa). "Aquesta iniciativa és una defensa de l'Estat del Benestar i, a la vegada, l'afany de recerca per trobar una sortida social i justa a la crisi, posant per davant les polítiques socials i públiques", ha explicat Rubio. "El PSOE està fent unes polítiques regressives i el mateix exemple està seguint l'actual govern de la Generalitat de CIU", ha afegit el candidat de Manresa.

"Aquesta reforma s'ha fet per decret i no serveix pel què s'havia dit. Nosaltres volem que el Govern espanyol recapaciti i que s'assegui amb nosaltres a negociar, davant del fracàs que està sent la seva política econòmica i que el principal objectiu sigui la creació de llocs de treball", ha afirmat amb contundència el Secretari General d'UGT al Bages i Berguedà, Miguel Espejo.

Durant la tarda, diverses persones s'han apropat a l'acte i hi han donat el seu suport, entre les quals, diverses personalitats sindicalistes i de la coalició ecosocialista, com la diputada i número dos de la candidatura de Manresa, Laura Massana.

Repensem Manresa 2011

2011-04-03T04:29:00.000-07:00

Esquerra, Ecologia i Ciutadania són els tres eixos que mouen la trobada programàtica d'ICV-EUiA de Manresa

Els ecosocialistes es reuneixen al Centre de l'Aigua de Can Font de Manresa per debatre les prioritats principals de la propera legislatura

ICV-EUiA de Manresa va celebrar, dissabte 2 d'abril, la trobada programàtica de la candidatura de cara a les properes eleccions del 22 de maig. Tres eixos, Esquerra, Ecologia i Ciutadania, engloben les onze prioritats principals de cara a la propera legislatura.

La candidatura va trobar-se per debatre quines han de ser les bases de treball per al proper mandat i com han d'assolir-se. Un dels punts principals de discussió va ser com transmetre a la població que la seva implicació i participació és vital per tal d'aconseguir unes polítiques més justes i properes i com els partits polítics han d'intentar, a part d'explicar, fer entendre a la ciutadania les seves decisions.

Les onze prioritats que van dominar l'eix de discurs dels participants es poden resumir en tres punts: que Manresa esdevingui la ciutat dels drets socials i la cohesió, amb serveis públics de qualitat; una ciutat renovable, amb una nova economia, mobilitat i model energètic sostenibles, i que es governi amb responsabilitat compartida amb la ciutadania i entitats de la ciutat des de l’origen de les decisions fins al desenvolupament de les polítiques.

En una propera legislatura que estarà marcada per l'economia, ICV-EUiA posen èmfasi en el manteniment de la ciutat i dels seus equipaments i en no fer grans promeses que, posteriorment, no puguin complir-se. Tal com va concloure Xavier Rubio, el candidat a l'Alcaldia, el repte principal és aconseguir, per fer front a la crisi, una sortida social, justa i sostenible per a la ciutat i, sobretot, per a les persones.

Renovació i relleu per governar el futur

2011-04-03T04:26:00.000-07:00

Aquesta setmana hem donat a conèixer la capçalera de la candidatura d’ICV-EUiA de Manresa. Aquesta és un equip paritari i d'adults joves, (d'edats compreses entre els 25 i els 45 anys) amb un perfil molt polític i social. Presentem un equip renovat i de relleu: un nou candidat a l'Alcaldia i els quatre següents tots renovats respecte 2007. La diputada Laura Massana assumeix la segona posició i la infermera Cristina Cruz, directament implicada en el món de la sanitat, la tercera; la seva presència és molt important com expressió de la voluntat de les dones de governar i encapçalar projectes, recollint el testimoni de l’anterior candidata a l’Alcaldia Núria Sensat –primera i única de la història-. I també són molt significatius el coneixement i la capacitat d'incidència en la política catalana de la Laura Massana, molt necessaris pel futur de Manresa; i el coneixement directe de la sanitat i de la lluita pel seu manteniment i millora com a dret universal, equitatiu i de qualitat que aporta la Cristina Cruz. El món del treball i sindical els representen el Santi Vidal i el Carles Manzanares, quart i cinquè. Entre el sisè i el desè lloc hi ha quatre noves incoporacions (Eva Negro, Belén Rodríguez, Lluís Cano i Marta Ferrer) i una persona que es manté (Ricard Galvan); ells representen (com la Cristina Cuz amb la sanitat) pilars dels serveis públics (l'educació i la formació) i incorporen, també, noves sensibilitats relacionades amb la cultura, la sostenibilitat ambiental i el cooperativisme de consum ecològic i de banca ètica, així com de l'esport i del lleure. En definitiva un equip de dones i homes que, des de la seva experiència personal, laboral i ciutadana, ja estem donant resposta al repte principal de Manresa: aconseguir, per fer front a la crisi, una sortida social, justa i sostenible per a la ciutat i, sobretot, per a les persones.

Amb aquest equip considero que ICV-EUIA mantenim la capacitat per liderar i desenvolupar propostes i projectes de millora i transformació per a la ciutat; però també ampliem el lideratge amb persones amb capacitat per a la resolució de problemes i realització de polítiques actives. Jo vull aportar a l'equip l'experiència d'una trajectòria al servei de la ciutat i, sobretot, un projecte creatiu i engrescador, com ja ha desenvolupat essent el regidor del Pla Estratègic Manresa 2015, de l'Economia Social i Cooperativa i de la Solidaritat i Cooperació Internacional. Això ens ajuda a plantejar i fer possibles les prioritats socials i mediambientals i un model de nova economia verda, social i cooperativa. També tenim la voluntat i la capacitat d'ampliar visions, aliances i sectors socials, per compartir noves respostes amb l’objectiu del repte de la transformació social i ambiental. El nostre vol ser un lideratge relacional, compartint amb la societat civil codecisions i coresponsabilitats.

I ho fem des de la confiança en les capacitats de la ciutat i de la seva societat i, per aquest motiu, el nostre objectiu és treballar per construir una Manresa avançada en benestar i drets socials, en medi ambient i amb una ciutadania activa. Com el camí que ens han mostrat els Verds alemanys en les eleccions del passat diumenge al land de Baden-Württemberg, la regió d’Stutgart. Tot indica que Winfried Kretschmann serà el primer president verd d’una regió alemanya. (www.gruene.de).

Article publicat al diari Regió 7 dissabte 2 d'abril de 2011

Relació dels 10 candidats i candidates

2011-03-28T13:42:00.000-07:00

1.- XAVIER RUBIO CANO. 43 anys

Geògraf i demògraf. Des del 2003 ha estat un dels regidors més actius de Catalunya en les seves responsabilitats d'Ocupació, Formació i Economia Social, de Solidaritat i Cooperació Internacional i del Pla Estratègic Manresa 2015. Va ser, fins el maig del 2007, regidor d'Immigració-Ciutadania i des del setembre del 2008 ho ha estat del Districte de Llevant. Des del 2004, President d’ICV del Bages-Berguedà-Solsonès. Viu al barri de Vic Remei en un pis de lloguer; té un filla al final de l'ESO i un fill a punt d'iniciar-la; en la unitat familiar és qui planxa. És membre de la banca ètica FIARE i de la cooperativa Abacus. Gran aficionat de la música ha gravat els programes de ràdio Acció Musical Global que es poden escoltar a www. escolapau.uab.cat.

2.- LAURA MASSANA MAS. 45 anys

Nascuda a Sallent, viu al barri del Poblenou de Manresa des de fa quinze anys. Diplomada en Treball Social i Màster Expert europeu en formació de la UPC. Coordinadora de formació del Centre de Formació i Promoció Ocupacional CEPROM-Fundació Paco Puerto (1990-2004) del Bages-Berguedà. Ha estat regidora de l’Ajuntament de Sallent (1991-1995), secretària d’Organització d’ICV del Bages-Berguedà-Solsonès, coordinadora nacional d’àmbits i sectorials d’ICV i membre de l’executiva nacional d’ICV. Des del 2006 és diputada al Parlament de Catalunya, on ha estat membre de les comissions de Benestar i Immigració, d'Indústria, Comerç, Turisme i Treball. També ha format part de l’equip d'estudi de la situació de les polítiques per a les persones amb discapacitat, entre d'altres. Actualment és la portaveu d’ICV-EUiA a les comissions d’Empresa i Ocupació i polítiques de Joventut.

3.- CRISTINA CRUZ MAS. 40 anys.

4.- SANTI VIDAL MARTÍNEZ. 44 anys.

Secretari general de Fiteqa-CCOO al Bages-Berguedà. Ex-treballador de Pirelli, va liderar la lluita dels treballadors de l’empresa per la defensa dels llocs de treball. Considera necessari impulsar propostes per enfortir el teixit industrial de la comarca. És el responsable de política municipal d’EUiA a Manresa. Sent fill de la plaça Llissach al barri antic, actualment és veí de la Balconada, i una de les seves aficions, desconeguda per molts, és la pintura.

5.- CARLES MANZANARES GUADALAJARA. 35 anys.

Llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la UAB. Secretari d'Organització de CCOO Bages-Berguedà. Viu al barri del Passeig i Rodalies amb la Núria. Al juny serà pare de la seva primera filla, la Júlia.

6.- EVA M. NEGRO GARCÍA.44 anys.

Diplomada en Educació Infantil i Primària. Treballa al Sindicat de CCOO del Bages-Berguedà des de l’any 1988, actualment com a Coordinadora de formació a la Fundació Paco Puerto-CCOO. Desenvolupa tasques relacionades amb la docència de cursos de formació i orientació professional a treballadors/es en actiu i desocupats. Viu al barri de les Escodines.

7.- BELÉN RODRÍGUEZ PADILLA. 28 anys.

8.- RICARD GALVAN TÀPIA. 38 anys.

Tècnic Especialista Forestal. Actualment estudiant de Magisteri de Llengües Estrangeres a la UAB. Forma part de la Cooperativa de Consumidors de productes Agroecològics l'Almàixera i col·labora amb el Sindicat de CCOO. Aficionat a la muntanya i als esports a l'aire lliure. Viu al barri de la Parada.

9.- LLUÍS CANO HERRERA. 29 anys.

10- MARTA FERRER PERAL. 34 anys.

La capçalera de la candidatura d'ICV-EUiA (“Els primers 5 homes i les primeres 5 dones”)

2011-03-28T13:38:00.000-07:00

ICV-EUiA per Manresa

L'equip renovat i de relleu per governar la capital del Bages des de l'esquerra, l'ecologia i la ciutadania

La capçalera de la candidatura d'ICV-EUiA (“Els primers 5 homes i les primeres 5 dones”) és

un equip renovat i de relleu:

Un nou candidat a l'Alcaldia i els cinc primers llocs tots renovats.

Únicament el cap de llista ocupà la segona posició l’any 2007; els altres quatre llocs es reorganitzen significativament i ascendeixen respecte el 2007 (del 25 al 2, del 9 al 3, del 12 al 4 i del 6 al 5). Entre el sisè i el desè lloc hi ha quatre noves incoporacions (Eva Negro, Belén Rodríguez, Lluís Cano i Marta Ferrer) i una persona que es manté (Ricard Galvan).

En conjunt només quatre persones figuraven entre els deu primers de la llista l’any 2007 i això significa una capçalera que, amb les noves incorporacions, experimenta un relleu de persones que la renoven.

2. un equip paritari i d'adults joves (entre 25 i 45 anys): dues persones menors de 30 anys; tres, d’entre 30 i 39 i cinc, d’entre 40 i 45. Per tant, la llista representa les generacions més nombroses de la ciutat i en els moments centrals de la vida adulta.

3. un equip amb un perfil molt polític i social, coherent amb la prioritat principal: la cohesió social i el treball, amb el lideratge centrat en les polítiques públiques i les organitzacions socials. Tenim una llista de persones que representen el món del treball, el sindical i els pilars dels serveis públics (educació, sanitat i formació). Perquè nosaltres prenem partit i escollim treballar per a la major part de la societat: les classes populars i mitjanes!

4.un equip que incorpora noves sensibilitats relacionades amb la cultura, la sostenibilitat ambiental i el cooperativisme (de consum ecològic i de banca ètica), l'esport i el lleure

5. un equip que manté (amb el relleu de Xavier Rubio per Núria Sensat) la capacitat per liderar i desenvolupar propostes i projectes de millora i transformació per a la ciutat; un equip que amplia el lideratge amb persones amb capacitat per a la resolució de problemes i realització de polítiques actives.

En definitiva un equip de dones i homes que, des de la seva experiència personal, laboral i ciutadana, ja estan donant resposta al repte principal de Manresa: aconseguir, per fer front a la crisi, una sortida social, justa i sostenible per a la ciutat i, sobretot, per a les persones.

Un equip renovat i de relleu és l'aposta d'ICV-EUiA per governar Manresa

2011-03-28T13:33:00.000-07:00

La coalició presenta els cinc primers homes i les cinc primeres dones que encapçalen la llista de la capital del Bages

La renovació és la característica principal de la candidatura que presenta ICV-EUiA per les eleccions del 22 de maig a Manresa. Xavier Rubio relleva Núria Sensat com a cap de llista, la diputada Laura Massana assumeix la segona posició i la infermera Cristina Cruz, directament implicada en el món de la sanitat, la tercera. El món del treball i el món sindical els representen el Santi Vidal (d'Esquerra Unida i Alternativa) i el Carles Manzanares. La presentació de la candidatura, que ha comptat amb vuit dels deu primers candidats, s'ha fet avui a les sis de la tarda a la seu d'Iniciativa de Manresa.

La candidatura es vesteix d'un equip paritari i d'adults joves, d'edats compreses entre els 25 i els 45 anys, i amb un perfil molt polític i social. "Som persones que volem afrontar nous reptes i noves respostes", ha expressat Xavier Rubio. La prioritat principal d'ICV-EUiA és la cohesió social i el treball i així ho ha explicat el cap de llista: "Tenim una llista que representa el món del treball, el sindical i els pilars dels serveis públics: l'educació, la sanitat i la formació". L'equip, a més a més, incorpora noves sensibilitats relacionades amb la cultura, la sostenibilitat ambiental i el cooperativisme de consum ecològic i de banca ètica, així com de l'esport i del lleure.

Cinc dones i cinc homes encapçalen les deu primeres posicions. "Tenim ganes i il·lusió per treballar per a la ciutat", ha manifestat Rubio. "Som i serem coherents amb la nostra prioritat principal: les polítiques públiques. Ho diem durant la precampanya i ho continuarem dient: escollim governar per a les classes populars i mitjanes", ha afegit l’alcaldable.

Rubio ha expressat el seu agraïment a les dues dones que ocupen la segona i la tercera posició, reivindicant la seva condició de dones que, com l’actual regidora d’Esports i del Programa Transversal d’Infància i Família i Inclusió Social, Núria Sensat, tenen voluntat de governar i d'encapçalar la llista del partit.

Laura Massana, diputada del Parlament de Catalunya, ha manifestat el seu agraïment i les seves ganes de formar part de la candidatura. "Jo tinc un peu al Parlament i vull tenir un peu a l'Ajuntament de Manresa per poder tirar endavant aquest projecte", ha afirmat Massana. "A més a més tenim un peu al carrer i volem aconseguir aquesta cohesió social", ha afegit.

"La política està feta per a les persones i no per anar per sobre de les persones", ha dit el Secretari General de Fiteqa-CCOO, Santi Vidal. "Cada vegada és més important col·laborar i implicar-se i aquesta candidatura té la il·lusió d’imposar-se a les candidatures tsunami, que passen per sobre de tot i no tenen en compte les persones", ha expressat el sindicalista i número quatre de la candidatura.

Xavier Rubio ha finalitzat l'acte amb un missatge cap a les classes mitjanes i populars i oferint-se com la opció que realment governarà per a elles. “La presentació de la llista completa serà pels voltants del 14 d'abril, vuitantè aniversari de la proclamació de la segona República", ha finalitzat Rubio.

Algun dia nosaltres també ho celebrarem!

2011-03-27T14:35:00.000-07:00

/www.youtube.com/watch?v=fuTl6QJDGTs&feature=player_embedded#at=165

Baden-Württemberg indica el camí!

2011-03-27T14:11:00.000-07:00

Gegant! El resultat preliminar a Baden-Württemberg: govern Verd i Vermell i Winfried Kretschmann, probablement serà el primer ministre primer Verd.

www.gruene.de/einzelansicht/artikel/gaensehaut-gigantisch-gruen.html

Gänsehaut, gigantisch, grün!

Gigantisch! Das vorläufige Endergebnis in Baden-Württemberg: Grün-Rot ist vorn - Winfried Kretschmann wird wohl der erste grüne Ministerpräsident. In Rheinland-Pfalz schaffen die Grünen ebenfalls einen historischen Wahlerfolg. Wir Grüne sind so stark wie nie zuvor und regieren in beiden Ländern mit. Die CDU verliert ihr Stammland, die schwarz-gelben Regierungen erhalten die Quittung für ihre Lobbypolitik

2011-03-26T08:54:00.000-07:00

Amics i Amigues:

Us convidem a assistir a la propera "Trobada de debat programàtic de la candidatura d’ICV-EUiA"

Dia: Dissabte 2 d’abril, de 10 a 14h.

Lloc: Centre d’Interpretació de l’Aigua (Masia de Can Font, crta de Santpedor s/n)

REPENSEM MANRESA: Esquerra, Ecologia i Ciutadania.

Us hi espero!

Xavier Rubio Cano, candidat d'ICV-EUiA a l'Alcaldia de Manresa

Nous reptes i noves respostes per Manresa

2011-03-26T08:43:00.000-07:00

Dilluns 21, amb l’esclat de la primavera, ICV-EUiA de Manresa vam presentar la nostra orientació de precampanya, un suport significatiu a la nostra candidatura i algunes de les plataformes de transmissió de la informació que el mantindran connectat amb la ciutadania. Aquestes són la pàgina web www.xavierrubio.cat, la participació en les xarxes socials Facebook i Twitter i el blog verdintensroigences.blogspot.com.

El nostre missatge de precampanya és “Nous Reptes, Noves Respostes”. El repte ha respondre és aconseguir, enfront la crisi, una sortida social, justa i sostenible per la ciutat i, sobretot, per les persones. Considerem que Manresa està en una difícil cruïlla i que no és fàcil explicar que governar la ciutat ara serà diferent a fa 4, 16 o 24 anys. Així d’altres candidatures estan minimitzant els problemes (carril bici o forats per asfaltar) o com ha passat en les últimes eleccions al Parlament, allò que CiU proposà en campanya (canvi a millor i positiu) és molt llunyà dels retrocessos socials i ambientals que està executant (canvi a pitjor i negatiu). No és tracta de parlar per agradar, per no fer por a l'electorat. Cal sinceritat i una anàlisi correcta dels problemes permet començar el camí per solucionar-los. Cal aclarir el rumb, és a dir, les prioritats que marquen els nous reptes, perquè tot no ho podrem fer. Jo explícitament defenso les prioritats socials i mediambientals i un model de nova economia verda, social i cooperativa. I tot allò que es pugui i s’ha de fer (les noves respostes), cal fer-ho amb la ciutadania, compartint decisions i responsabilitats. Això vol dir participació, diàleg i també prendre decisions que no agradaran possiblement tothom, però que mai poden ser fruit de l'arbitrarietat. S’haurà de deixar de fer coses, almenys impulsades només per l’ajuntament, i caldrà aconseguir més i millors compromisos amb les administracions supralocals i el teixit social i econòmic.

Per fer possible tot això, comptaré amb un equip de dones i homes d'esquerres i ecologistes que, des de l’experiència personal , laboral i ciutadana, ja estan reactivant socialment i renovant mediamabientalment Manresa. I comptem amb suports com l’Anna Terra, com a exemple de l’ampliació necessària de visions, aliances i sectors socials, per compartir noves respostes amb l’objectiu del repte de la transformació social i ambiental. Volem desenvolupar uns lideratges relacionals, compartits amb la societat civil, des de la codecisió i la corresponsabilitat. Tenim confiança en les nostres capacitats com a ciutat i societat, i per això ens proposem esdevenir una ciutat avançada en benestar i drets socials, en medi ambient i amb ciutadania molt activa. Adaptant dos cançons del Raimon: “D'un roig encès voldria el món, i dir les coses tal com són... Tots els colors del verd intens en el proper mes de maig.”

Article publicat a Regió 7 el 26/3/2011

Comença la primavera per Manresa

2011-03-21T01:11:00.000-07:00

Del “Nuclear, no gràcies” a noves respostes de futur verd

2011-03-20T10:35:00.000-07:00

Avui ICV celebra el seu Consell Nacional a Manresa. I ho fa com a mostra de suport al treball fet, i el que farem, des de la Catalunya de les ciutats mitjanes de més enllà de la regió metropolitana: Tortosa, Reus, Tarragona, Lleida, Igualada, Vic, Girona, així com Berga, Solsona, Sallent, St Joan de Vilatorrada i Manresa, entre moltes d’altres. En el debat i les decisions d’avui tindran especial relleu les propostes per una sortida de la crisi socialment justa i ecològicament sostenible. I al debat no només serà en termes locals catalans, sinó també globals i mundials. El debat i present local és molt “roig”, entre d’altres, el “roig” de les propostes per prioritzar la cohesió social i els serveis públics, com crear i enfortir una nova economia que creï ocupació, el canvi cap un model energètic renovable, una fiscalitat redistributiva i un finançament just per ajuntaments i Generalitat. Però, en el debat global, hi ha molt bona part del futur “local”.

Aquesta setmana el món ha assistit a la crisi nuclear japonesa després dels devastadors terratrèmols i tsunami de divendres 11. Cal dir que aquells que defensem un model energètic renovable lamentem les tres tragèdies i no ens “alegrem” gens que, gràcies a la catàstrofe, la “seguretat” de l’energia nuclear estigui sent qüestionada pels seus principals defensors. Així l’Alemanya, capdavantera en tot i qui veritablement mana a la Unió Europea, ha congelat la política de prolongació de la vida de les centrals nuclears. S’argumenta que és en resposta a una demanda d'Àustria, un país que té prohibides aquestes intsl·lacions a la seva Constitució i que reclama a tota la UE una revisió sobre la seguretat nuclear a Europa. Però Merkel també té pànic a la seva derrota electoral el proper 27 de març, a mans dels Verds (www.gruene.de), al land de Baden Württemberg. Dissabte passat unes 60.000 persones van formar una cadena humana entre la central nuclear de Neckarwestheim i la capital del land, Stuttgart, acció que estava prevista ja abans de la tragèdia japonesa, ja que el govern regional n’és el responsable d’una central que s’hagués hagut d’aturar aquest gener i que s’havia endarrerit a d’aquí 8 anys.

Molt bona part del futur local i global és verd. Ho explicava molt bé dimarts el co-president dels Verds alemanys Cem Özdemir a l’article “Verdes: la princesa del futuro” publicat a www.elpais.com. Precisament, l’altra co-presidenta, Claudia Roth, ja ens ho va explicar personalment el 26 d’octubre de 2006 a Manresa. Ho trobareu al Regió 7 del 27-10-06 “Emoció, coratge, color, radicalitat i responsabilitat. Aquests van ser els eixos sobre els quals es va moure l' acte central de campanya d' ICV-EUiA a les comarques del Bages i el Berguedà, que ahir va omplir la sala d' actes del Centre Tecnològic de Manresa....”. Del present roig al futur verd!

Hope, love and solidarity for Japan

2011-03-15T07:31:00.000-07:00

Nuclears no gràcies! Hope for japanese people!

2011-03-15T07:22:00.000-07:00

La coherència només dos mesos després, sense i amb terratrèmols i tsunamis: Nuclears no gràcies! Hope for japanese people!

http://www.iniciativa.cat/icv/news/32325

15/03/2011

Núria Buenaventura acusa a l'executiu de Zapatero de ser "pronuclear" i lamenta que les elèctriques no tinguin una responsabilitat "il·limitada" en cas d'accident nuclear

ICV assegura que el projecte de Llei de responsabilitat civil per danys nuclears és "una oportunitat perduda" per construir un sistema energètic més segur i equitatiu

La diputada d'ICV al Congrés, Núria Buenaventura, ha defensat avui les esmenes parcials al projecte de Llei de responsabilitat civil per danys nuclears per aconseguir que en cas que es produeixi un accident nuclear siguin les empreses del sector qui assumeixin els costos i no l'Estat. "És incongruent que mentre la Llei de Responsabilitat Ambiental té en compte una responsabilitat il·limitada de les empreses per danys mediambientals, es faci una excepció pel règim nuclear i acabem pagant entre tots els danys causats", ha assegurat Buenaventura per la qual cosa ha acusat el govern de José Luis Rodríguez Zapatero de seguir sent "pronuclear" amb projectes de llei com el que avui s'ha debatut i votat en comissió que enlloc de protegir els afectats per danys nuclears, acaba protegint a la indústria. PSOE, PP, CiU i PNB han rebutjat les esmenes presentades pel grup d'IU-ICV.

En aquest sentit, Buenaventura ha dit que no és just que quan l'assegurança de l'explotador d'una instal·lació nuclear no sigui suficient per cobrir les indemnitzacions causades per un accident, es disposi d'un fons públic perquè l'Estat satisfaci les quantitats necessàries per reparar el dany produït, ni que quan les assegurances no es vulguin fer el càrrec hagi de ser l'Estat qui n'assumeixi els costos ni molt menys que l'energia nuclear només pugui funcionar gràcies a les ajudes de l'Estat. "Les empreses han de ser les responsables d'establir les garanties necessàries", ha afirmat Buenaventura.

Per tot plegat, la diputada ecosocialista tot i que ha reconegut que el projecte de llei suposa un "tímid avenç" respecte la situació actual, ha assegurat que "és una oportunitat perduda per construir un sistema energètic més segur i equitatiu i per establir un modus operandi de la indústria més responsable i que internalitzi els costos que fins ara paguem entre totes i tots".

http://iniciativa.cat/congres/news/32047
15/02/11

ICV vota en contra de la Llei d'Economia Sostenible perquè suposa "la resurrecció de les nuclears" i perquè "no avança cap el canvi de model productiu"

La diputada d'ICV al Congrés, Núria Buenaventura, ha justificat el vot en contra del seu grup a la Llei d'Economia Sostenible que s'ha aprovat avui amb el suport de PSOE, PP, CiU i PNV perquè suposa "la resurrecció de les nuclears". "És una paradoxa més de les polítiques socialistes", ha lamentat la diputada que també ha posat de manifest que durant el primer tràmit de la Llei, el Congrés va aprovar la Llei mantenint el compromís que el parc nuclear existent només duraria 40 anys més i en canvi torni del Senat obrint la porta a prorrogar més enllà d'aquesta data si els titulars de les centrals ho sol·liciten.

Un altre dels arguments que la diputada ha esgrimit per votar en contra de la Llei és que no respon als objectius amb els quals es va començar a elaborar: avançar en la sostenibilitat i cap a un canvi de model productiu. Buenaventura ha lamentat que la llei s'hagi anat devaluant amb el temps i que ara sigui "un batibull de propostes i un calaix de sastre amb un objectiu ambiciós que després no es recull en el seu articulat". "L'impuls que va originar aquest projecte ve d'una època en la què el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, encara no s'havia agenollat davant dels mercats", ha indicat Buenaventura.

Durant la seva intervenció al Congrés, la diputada ecosocialista també ha criticat que mentre el preàmbul de la Llei aposta per avançar cap a l'economia sostenible i per un canvi de model productiu, l'articulat de la llei no vagi en la mateixa direcció. "Un canvi en el model productiu és molt més que un canvi sectorial d'activitats, és una modificació substancial dels productes i serveis que ofereixen les empreses, una manera diferent de produir i de consumir en termes d'estalvi de materials, de prestació eficient de serveis d'organització del treball i també en la pròpia relació amb els treballadors amb l'empresa en la planificació de l'activitat productiva", ha dit.

De la mateixa manera, la diputada ecosocialista al Congrés ha afirmat que "afrontar una crisi econòmica exigeix, en primer lloc, parar el cop i protegir els ciutadans que més directament pateixen els efectes i, en segon lloc, crear les condicions per superar-la, apostant per un nou model productiu que col·loqui l'economia al segle XXI, econòmicament sostenible i socialment més justa". "Lamento que el Govern no assumeixi aquesta responsabilitat d'avançar cap al canvi de model i que segueixin instal·lats en uns patrons que probablement faran que es repeteixin els errors del passat", ha afegit.

19/01/2011

ICV demana la compareixença del president Zapatero perquè expliqui si pensa allargar la vida útil de les nuclears

Núria Buenaventura: "Zapatero ara ha de deixar clar si pensa respectar el seu compromís electoral o bé cedeix davant les pressions del lobby nuclear"

La diputada d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) al Congrés, Núria Buenaventura, ha registrat avui la sol·licitud de compareixença del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, perquè expliqui en el Ple "la posició del Govern respecte a l'energia nuclear i, en concret, a la vida útil de les centrals nuclears ".

La sol·licitud té lloc el dia en què el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, ha declarat en una entrevista radiofònica que el Govern espanyol estaria disposat a ampliar la vida útil de les centrals nuclears.

La diputada ecosocialista ha recordat que el programa electoral del PSOE a les últimes eleccions generals es comprometia a tancar les nuclears a mesura que aquestes arribessin a la seva fi de vida útil: "Zapatero ara ha de deixar clar si pensa respectar el seu compromís electoral o bé cedeix davant les pressions del lobby nuclear ", ha assenyalat Buenaventura.

Demostrant que una altra economia és possible

2011-03-15T07:06:00.000-07:00

Dijous passat, al nou viver d'empreses d'economia social de Manresa (www.mesmanresa.cat), vam presentar el Pla i la Taula d'Economia Cooperativa de Manresa. El Pla estableix un programa d’accions clar i assumible, que ha de permetre un major i millor desenvolupament d’empreses cooperatives, de la solidesa de les ja existents i del seu coneixement en l'àmbit local i territorial. Així els principals objectius del Pla i Taula són incidir en nova i millor ocupació i major sostenibilitat i dinamització econòmica.Tant l'espai, com el projecte, com les persones que hi participen, demostren que és possible impulsar i desenvolupar una economia al servei de les persones i la societat; precisament, un model oposat a la lògica del màxim benifici individual de l'economia dominant, que és social, econòmica i ambientalment irresponsable. L'Economia Social i Cooperativa es basa en les persones i en donar servei a la col·lectivitat: els seus treballadors i treballadores exploren noves vies de producció i consum, mostrant el seu compromís en una societat més justa i més sostenible. Són ciutadans i ciutadanes actius que desenvolupen activitats sense ignorar les persones i l'entorn, i que treballen en col·laboració per crear alternatives.

També aquesta setmana (www.ciomanresa.cat) he pogut presentar un balanç del 2010, positiu però amb necessitat i voluntat de millora, de l'activitat realitzada per l'ocupació, la formació professionalitzadora i l'economia social a Manresa. Així s'ha atés un 28% més d'usuaris (actius) que l'any anterior; també és important destacar que, tot i les grans dificultats per crear nous llocs de treball, des del servei local d'ocupació s'han aconseguit 924 insercions laborals (198 més que 2009, un 27% més), xifra que representaria un 22% sobre el total de usuaris actius. També és destacable que un 44% del total d'usuaris han seguit accions de formació, un increment del 13%; fet important per la relació directa entre formació i millor possibilitat de trobar ocupació. I aquí pren gran importància que el nou govern de la Generalitat desplegui, urgentment, les accions que li correspon per aquest 2011, que és el que cal esperar del conseller Mena, enlloc de les seves intervencions al Parlament pròpies del “club de la comèdia”.

Vull destacar la la Declaració per un canvi de model energètic i productiu sostenible ( http://www.ccoo.es/csccoo/menu.do?Inicio:136577). Dilluns passat la van presentar a Madrid, CCOO, UGT, Greenpeace, la Confederació de Consumidors i Usuaris (CECU), la Fundació Energies Renovables, la Confederació Espanyola d'Economía Social (CEPES) i PIMEC Catalunya. Així consideren possible i necessari una nova forma de produir i un nou model energètic, que generi ocupació i redueixi la dependència energètica. Aquest futur és real, en la línia com a Manresa estem demostrant que és possible avançar-hi: una economia més social, cooperativa i sostenible.

Si no és ara, quan hi haurà canvis de model?

2011-03-07T07:38:00.000-08:00

Vivim uns dies en que, els govern català de CiU i l'espanyol del PSOE, estan desenvolupant mesures conjunturals ofegats per la situació econòmica de Catalunya i Espanya i financera de totes les administracions. No és amb les retallades injustes del govern Mas ni amb les noves improvisacions de Zapatero que es milloraran la cohesió social i avançarà una economia més social, sostenible i mediambiental. Arribats a aquests límits, si no és ara, quan hi haurà els canvis de model energètic i de la fiscalitat?
El canvi de model energètic és el gran repte ecològic i econòmic que tenim plantejat. Com ens demostra el conflicte a Líbia, la nostra societat viu mitjançant un petroli tacat de sang! Dos terços de les importacions de l'Estat Espanyol són per la demanda de petroli i gas. Així l'alternativa són les energies renovables, un camí cap a la “independència” energètica. A Catalunya tenim sol, vent i biomassa suficients per passar de ser importadors d'energia a exportar-ne o, sobretot, per ser-ne autosuficients si ajustem els modes de transport cap als col•lectius. També cal trencar el monopoli de les companyies elèctriques, impulsant en el sector l'aparició de petits productors vinculats a instal•lacions de tamany mig i petit, que afavoreixin el consum prop de la producció i que operin en xarxa, generant ocupació estable i de qualitat. L'estalvi i l'eficiència energètics són l'altre gran primer pas per a un nou model energètic. El condicionament d'habitatges i edificis en general és una oportunitat d per una renovació sostenible del sector de la construcció i per impulsar un nou sector econòmic entorn de l'energia que generin, ambdós, ocupació estable i de qualitat. A més, l'estalvi i l'eficiència ens preparen per a un escenari futur en el qual l'energia serà més cara. Gran part de la comunitat científica, analistes i organismes internacionals, porten anys advertint i demostrant que les noves fases de la crisi econòmica mundial seran les de l’energia, causada per l’escassetat del petroli i els seus derivats, per les majors dificultats de l’extracció, pel creixement exponencial de la demanda per part dels països emergents i per la conseqüent pujada exponencial del seu preu. És el que es coneix amb el nom de Peak Oil. Aquesta amenaça demana que des d'avui ens preparem per al demà. Si no és ara, quan?
Per si ho desconeixeu avui en aquest article he adaptat el “Se Non Ora, Quando?” que portà milers de persones als carrers d'Itàlia el passat diumenge 13 de febrer

(http://senonoraquando13febbraio2011.wordpress.com/)

rebutjant el primer ministre Berlusconi i proposant que és temps de ser totes i tots. Volem un pas que respecti a les dones", el lema que onejava sobre la Piazza del Popolo de Roma. També a Catalunya, si no és ara, quan caldra avançar més en la igualtat entre dones i homes? A http://www.donesambiniciativa.cat/ trobareu les propostes i la commemoraci・ del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Perqu・ encara que la lluita pels drets de les dones i per eradicar les desigualtats históriques, han provocat importants canvis tant en les lleis, com en les actuacions i les polítiques púliques, la igualtat real encara és un repte a assolir per la nostra societat.

La tisora dels "millors" retalla el somriure

2011-02-28T06:39:00.001-08:00

La prioritat és la inversió social, com les escoles

2011-02-28T04:26:00.000-08:00

Avui ICV-EUiA-EPM celebrem a Barcelona la Convenció programàtica de les municipals 2011 (www.inicativa.cat). El debat i les propostes estan articulades entorn tres grans eixos: les polítiques de drets i cohesió social; una nova societat i economia ecològica; un canvi de model de la democràcia local, amb més i millor codecisió i corresponsabilitat. Des dels ajuntaments hem de continuar garantint i millorant les polítiques per l’equitat, contra l’exclusió social i la pobresa; l’accés universal a serveis públics d’ocupació, formació, socials, sanitaris, educatius i culturals. Cal gestionar amb rigor els recursos públics en uns temps difícils per a totes les finances, sobretot per les locals. Però allò principal és prioritzar les polítiques socials i les estratègies de canvi de model, cap a la sostenibilitat ambiental i la generació d’una nova economia, nova ocupació i projectes empresarials innovadors. Aquestes polítiques, les socials i les de canvi sostenible i econòmic, no són despeses sinó inversions de present i futur.

En nom de les polítiques d’austeritat per reduir el dèficit i l’endeutament de les administracions públiques no es pot reduir l’Estat de Benestar, amb el corresponent increment de les desigualtats socials i del risc d’exclusió de part important de la ciutadania. Això és el que està fent el govern de CiU, el que proposava “una Catalunya millor”. El govern de Mas està anunciant el que no farà, en especial, les retallades en drets bàsics com la salut mitjançant l'aturada de les obres en 14 centres sanitaris públics. Però com es pretén retallar en 850 milions la inversió en salut pública i, a la vegada, portar a terme la deducció d'impostos per aquells que es paguen la sanitat privada per via d'una mútua? I com potser el moment de renunciar a 400 milions d'euros d'ingressos provinents de les grans fortunes que paguen l'impost de successions i alhora retallar un 20% el pressupost d’Ensenyament? En aquest punt és allò que està passant a Manresa. Dijous la Consellera Rigau no va resoldre cap de les incerteses importants que el seu Departament ha generat, entre d’altres, sobre les construccions de les noves escoles de primària de Valldaura i nova Flama i l’institut definitiu de Cal Gravat; com sense resoldre la problemàtica d’un possible tercer P3 a l’Escola La Sèquia. Totes aquestes qüestions reberen el suport unànime del Ple de l’Ajuntament de Manresa el 17 de gener passat, acords que la diputada Massana i el grup parlamentari d’ICV-EUiA ja han traslladat i es continuarà insistint.

La ciutadania allò que reclama i necessita és solucions i entesa entre les administracions. Des d’ICV-EUiA entenem que, de la bona interlocució entre administracions depèn la bona qualitat del nostre sistema educatiu i que els ajuntaments tenen un paper fonamental, en coneixement de les necessitats, en la demanda d’inversions i en l’estructuració d’una oferta educativa de qualitat. En el moment que vivim l’educació és, més que mai, l’espai per reduir les desigualtats, assolir l’èxit escolar per a tothom i canviar cap una societat i economies cooperadores.

Aquest article va ser publicat al diari Regió 7 dissabte 26 de febrer de 2011

2011-02-19T01:11:00.000-08:00

El treball, el lideratge, l'estratègia per les persones i la ciutat

2011-02-19T01:00:00.000-08:00

Xavier Rubio: “El nostre lideratge en el treball per les persones i l’estratègia per la ciutat és la garantia de que podem seguir transformant Manresa”

El candidat a l’alcaldia de Manresa a les properes eleccions municipals, Xavier Rubio, va fer dijous 17 de febrer balanç de la feina feta per ICV-EUiA al govern manresà des de l’any 1995 acompanyat pels anteriors alcaldables ecosocialistes, Josep Ramon Mora i Núria Sensat.

La sala polivalent del teatre Kursaal de Manresa es va omplir, dijous 17 de febrer, en l’acte de balanç de l’acció de govern d’ICV-EUiA, de tota l’etapa de governs d’esquerres, des de 1995. Els tres alcaldables ecosocialistes des de llavors, Josep Ramon Mora, Núria Sensat, i el de les eleccions municipals del proper mes de maig, Xavier Rubio, van fer un repàs de la feina feta dins el govern. La diputada al Parlament de Catalunya,

Laura Massana, que va presentar l’acte va explicar que “els nostres tres regidors durant aquests anys són diferents en les maneres de ser i treballar però han tingut uns ideals comuns que han contribuït a transformar la ciutat de Manresa”. Per la seva banda, Josep Ramon Mora i Núria Sensat van assegurar que “aquests 16 anys de govern d’esquerres a Manresa han estat un dels períodes més importants per la ciutat” i durant els que “ha quedat demostrat que la ciutat ha avançat i avança amb projectes col·lectius”.

Xavier Rubio, el candidat a l’alcaldia de Manresa a les properes eleccions municipals, va assegurar que “davant d’aquells que creuen que en un Ajuntament només es gestiona, nosaltres hem fet i volem fer polítiques de transformació d’esquerres i ecologistes”. Rubio va explicar que “aquesta transformació es fa fruït d’uns valors, i nosaltres hem pres partit. Hem escollit treballar per la major part de la societat, les classes populars i mitjanes”.

Fent balanç d’aquesta legislatura que acaba, Rubio va assegurar que “hem afrontat la major crisi econòmica dels darrers 50 anys des del valor màxim de la cohesió social, creant el pla i la xarxa per la inclusió social; augmentant en més del 50% el pressupost d’ocupació, formant a més del 50% d’usuaris i aconseguint que el 25% trobi feina; o creant un dels primers d’economia social de l’estat que en 3 mesos ha generat 90 llocs de treball entre directes i indirectes”.

Rubio va assegurar que “la feina feta, des del lidertage en treball per les persones i l’estratègia per la ciutat durant aquests anys és la millor garantia de les transformacions que volem i podem fer en el futur”. Pel que fa el futur Rubio va remarcar que “davant d’interessos molt particulars, nosaltres, sense por, apostem pels projectes col·lectius, en benefici de la Manresa de tothom”.

El moment dels projectes i respostes comuns als nous reptes

2011-02-14T05:19:00.000-08:00

A poc més de 3 mesos de les eleccions municipals, enfront als silencis, les absències i els retrets, és el moment d’explicar que prenem la iniciativa de la pre-campanya. ICV-EUiA pretén formar el millor govern per fer majors polítiques socials, mediambientals i ciutadanes. Volem governar per a tothom davant tanta fragmentació, dispersió i interessos molt particulars; enfront aquestes ja estem proposant respostes globals i col·lectives. Des d’ICV estem escoltant i explicant-nos, per forjar els acords i els projectes, que responguin als nous reptes que tenim la ciutadania i Manresa. Ara és un moment d’aliances col·lectives, cooperadores, solidàries; que hem de construir molts. I per això cal continuar aprenent, del dia a dia i la quotidianitat, d’una societat civil que fa molt i bé, a la qual cal escoltar més i millor. Això és el que continuem constatant del contacte, per exemple, amb les AMPES de la ciutat. Però també, cal trobar acords amb agents amb els quals no sempre hem coincidit i ni sempre hi coincidirem amb tot. Per això aquesta setmana (junt amb Víctor Marcos, Alcaldable d’ICV de St Joan de Vilatorrada) hem respost amb rapidesa a la seva invitació i hem debatut amb la Cambra de Comerç les seves propostes; així ells compartiren la nostra proposta d’acordar un consens entorn les infraestructures de transport col·lectiu i en la concertació de la reactivació econòmica i social del territori. Un avenç en els projectes comuns que hem d’acordar.

I també ara, quan cal fer front a nous reptes per respondre’ls, és necessari fer balanç per seguir avançant. Dijous vinent a les 20h, a la sala polivalent del teatre Kursaal, “Fem balanç per seguir avançant” (http://verdintensroigences.blogspot.com). I ho faré acompanyat dels anteriors Alcaldables d’ICV, Josep Ramon Mora (1991,1995,1999) i Núria Sensat (2003, 2007), com a mostra de la trajectòria comuna i de la capacitat contrastada de transformació positiva de la ciutat des de 1995. Considero que , des de llavors fins ara, hem fet molta més feina que la de la força electoral que representem. Hem posat al servei de la ciutat la nostra capacitat contrastada de la bona feina feta: en Educació i Serveis Socials abans de 2003; en Dona, Participació, el Pla Estratègic, Solidaritat i Ocupació des de 2003; en Esports i en Inclusió i Economia Social des de 2007.

Aquesta trajectòria és una garantia de majors i millors canvis ciutadans, socials i ecològics. I així, voldria puntualitzar el titular del Regió 7 d’ahir divendres sobre “ICV manté l’aposta pel tripartit”. Nosaltres considerem que per governar els nous reptes cal renovació de persones, propostes i de maneres de fer. I això és el que nosaltres fem i volem en possibles pactes; ni renunciem ni descartem cap pacte de govern per després de les municipals. L' únic que no farem serà un pacte “antinatural”, que sigui contrari a fer les majors millors i polítiques socials, mediambientals i ciutadanes. Anem sense por davant els que vulguin interessos particulars, fragmentats; anem a favor dels projectes col·lectius.

Aquest article el va publicar el diari Regió 7 dissabte 12 de febrer de 2011

Fem balanç per seguir avançant

2011-02-11T00:20:00.000-08:00

Benvolgut amic, benvolguda amiga

Ara, quan falten poc menys de 3 mesos per les eleccions municipals de maig, pensem que és bo fer balanç i tenir memòria.

I no només per debatre sobre els darrers 4 anys, sinó també, per analitzar la transformació que des del govern hem desenvolupat i

les actuacions fetes des de l’any 1995 fins avui. Perquè la nostra voluntat és donar millors respostes d’esquerres, més justes i participades,

als nous reptes que tenim les persones i Manresa com a societat i ciutat.

Per tot això et convido a participar el proper dijous 17 de febrer a l’acte MANRESA 1995-2011. FEM BALANÇ PER SEGUIR AVANÇANT,

així com facis difusió del mateix a les persones interessades en el present i futur de la nostra societat i ciutat.

L’acte el celebrem a les 20h a la Sala Polivalent 1 del Teatre Kursaal (entrant al teatre al segon pis –sobre el restaurant-).

Xavier Rubio Cano,

candidat d’ICV-EUiA a l’Alcaldia de Manresa

L’anticicló porta a la realitat el govern dels “millors”

2011-02-08T00:35:00.000-08:00

El govern dels “millors” de Mas està aterrant a la realitat a marxes forçades. Quan llegiu això Mas ja haurà anat a la Moncloa a reunir-se amb Rodríguez Zapatero. La noticia, possiblement, serà que han acordat intentar millorar la situació financera de la Generalitat. Si el govern espanyol ha hagut de passar comptes a Alemanya i Europa, Mas ho haurà fet amb Zapatero repassant la seva política d’austeritat en la despesa però no en l’increment dels ingressos. Perquè l’austeritat es limita a reduir despesa en matèria social, en polítiques de salut (850 milions d’€), en seguretat (200 mossos menys del que estava previst), endarrerint la construcció d’equipaments educatius. Si segons Oriol Pujol la situació és tant difícil que perillaria el pagament de les nòmines al treballadors de la Generalitat, per què s’elimina l'Impost de Successions (i es deixa d’ingressar 400 milions d'euros l’any) o l’increment de l’IRPF a les rendes superiors als 100.000€ ? . Sense un canvi en les polítiques fiscals (on pagui més qui més té) no és possible el manteniment de les polítiques socials, una millor redistribució de la riquesa ni ajudar els sectors productius i de serveis més innovadors i sostenibles, que són els que poden crear millor riquesa i ocupació.

El govern dels “millors” ha necessitat l’anticicló per reconèixer que, la limitació de la circulació a 80 km/h als accessos de Barcelona, serveix per reduir la contaminació. CiU es troba atrapada en el que va dir, demagògicament, des de l'oposició i la realitat. I així la velocitat variable és eficaç contra la contaminació i la inseguretat viària. En teoria havia guanyat l’ala dura, el conseller d’Interior Puig; però la realitat científica, porta a ajornar la mesura durant l’anticicló, perquè sinó s’incrementaria la contaminació. I no passaria res si l’ajornament anticiclònic és permanent. L’anterior Departament de Medi Ambient i Habitatge va elaborar un “ Pla d’actuació per la millora de la qualitat de l’aire a la regió metropolitana de Barcelona”, format per 73 mesures amb l’objectiu de reduir l’emissió de contaminants i ajustar els nivells de qualitat de l’aire als estàndards europeus. Aquest va rebre el suport dels experts i de la Unió Europea, per ser un instrument vàlid per complir els objectius de la UE per al 2020 en la lluita contra el canvi climàtic. Precisament aquest dies que tant s’ha parlat d’Alemanya, caldria fer una mirada de la presència transversal dels reptes mediambientals en tots els nivells de govern, gràcies a la presència ciutadana i política de l’ecologisme i el partit verd (www.gruene.de). Amb i sense anticicló!

Aquest article ha estat publica al diari Regió 7 el dimarts 8 de febrer de 2011

De les caixes d'estalvis a la banca... ètica!

2011-02-04T00:22:00.000-08:00

El govern espanyol ha engegat un procés que pot suposar l’eliminació total de les Caixes d’Estalvi i, en especial, de la seva funció social. I es farà ara, quan és més necessària la funció social de suport al teixit econòmic i social que han complert les Caixes en els seus territoris d'origen i d'actuació.

La principal especificitat i diferència de la crisi econòmica de Catalunya i Espanya és el molt alt nivell d’endeutament de les economies familiars i de les empreses, junt a la baixa capitalització d’aquestes. Però, també, ho és per un sistema financer, amb una enorme dependència externa i que s’ha dedicat a inversions d’alt risc que no li pertocaven, especialment en el cas de l’activitat immobiliària. On eren el Banc d’Espanya (i el seu Governador l'inefable MAFO) quan en tots aquells anys, les entitats financeres (bancs i Caixes) van abusar de les inversions immobiliàries d’alt risc i, alhora anaven reduint les seves ràtios de solvència? Com que la conjuntura econòmica i els “indicadors” eren molt favorables es negaven, tant la bombolla immobiliària com el sobrendeutament amb l’exterior. El Banc d'Espanya i MAFO van optar per l’actitud de “no intervenir”, fent deixadesa de les seves obligacions. Per tant, amb quina legitimitat pretenen presentar-se ara com “la mà ferma i responsable” que establirà nous criteris que garanteixin la viabilitat futura del conjunt del sistema que “permeti que els mercats internacionals recuperin la confiança en el sistema financer espanyol”? Cap ni una. El govern espanyo ha defugit una imprescindible reforma de tot el conjunt del Sistema Financer i ara s’entesta a dir que, només, cal reformar les Caixes d’Estalvi; tot deixant de banda les entitats bancàries a les quals se’ls hi estableix unes premisses molt més “toves” i, per tant, fàcilment assolibles, com a mínim per les grans entitats bancàries existents actualment (sobretot Santander i BBVA). I l'oligopoli bancari espanyol d'aquests dos grans bancs s’estendrà sobre allò que fins ara dominen les Caixes, deixant, però, espai al nou CaixaBank.

Per tant quan cal, més que mai, un canvi de model productiu i apostar pel teixit social i productiu del territori, caldrà buscar i trobar el finançament per fer-lo possible en d’altres instruments com la BANCA ÈTICA. Per conèixer us recomano el web www.fets.org, el portal de les finances ètiques catalanes amb informació de la banca ètica local i global. Acabo convidant-vos a llegir el número 26 de la revista “Nexes” on hi trobareu una entrevista a Peru Sasia, director del Projecte Fiare, en la que explica les característiques de la banca ètica, i de Fiare en particular, l’estat del projecte en aquests moments i el seu horitzó de futur (www.nexe.coop/nexe/images/stories/PDF/nexe26.pdf).

Hi sóc, escolto, explico i faig

2011-01-31T08:36:00.000-08:00

Diumenge passat, en Gonçal Mazcuñan, escrivia un article titulat “Els nous candidats a Alcalde fan com si no hi fossin”. Per la part que m’afecta, manifestava que “sabem poc” de Xavier Rubio , que podria ser “alumne avantatjat” de Rajoy (la millor manera de no equivocar-se és no fer res), m’adreçava cinc preguntes i acaba aconsellant que “de començar a rectificar”. D’entrada és d’agrair la interpel•lació constructiva; i així, una bona manera d’explicar que “hi sóc”, que “faig”, que ni “em resigno” ni “en tinc prou”, que escolto per “explicar i aportar” i que “no aniré sol”, és sintetitzar-vos allò que he fet abans del divendres –quan he de lliurar això que llegiu-.
Dimarts 25: junt amb la diputada Massana assistim i dialoguem amb CCOO i UGT en la concentració, davant les oficines de la Seguretat Social de Manresa, en defensa del sistema públic de pensions.
Dimecres 26: Presentem a la Fundació Alicia (Món St Benet) el projecte LLAVORAE.cat, de foment de l'ocupació i l'economia social en l'agricultura ecològica. Com diu el nom: LLAVOR, LAVORA (treball), A(gricultura) E(cològica) i .cat, en xarxa entre territoris de la Catalunya Vella i la Nova.
Acompanyo l’Associació Memòria i Història de Manresa en la presentació del seu nou treball: la pàgina web “El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)” (www.memoria.cat/franquisme. He tingut l’honor de participar-hi amb l’article “La població de Manresa i el Bages, 1939-1959”, amb el compromís d’ampliar-lo més endavant.
Assisteixo a la jornada de portes obertes de l’IES Guillem Catà (dimarts al Pius, dijous al Lacetània). Ho faig com a pare d’un nou alumne de secundària i, també, interessat per l’oferta educativa a Manresa pel curs 2011-12, comprovant ,de nou, l’esforç per la qualitat de l’educació pública i el seu treball per la cohesió social (com també tenen amb escreix Cal Gravat i Peguera!).
Dijous 27: desenvolupem, al Viver d’Economia Social, la segona trobada de la Taula que desenvolupa el pla de dinamització de l’economia cooperativa de Manresa amb participació de cooperativistes productors de béns i serveis, com “consumidors” i promotors.
I també, dilluns 24, com Alcaldable d’ICV, he proposat buscar solucions pel desenvolupament de les vegueries, davant l’anunci de la seva aturada pel govern de CiU. Per la ciutat és fonamental desenvolupar la seva capitalitat territorial, no només administrativa, sinó també econòmica, social i cultural, tal com varem definir al Pla Estratègic Manresa 2015 amb el consens de ciutat. Per tot això proposo “un acord de ciutat, d’unitat d’acció política, social i ciutadana per proposar a govern i Parlament un diàleg que permeti avançar en el desenvolupament de la Catalunya Central.” Voler és poder i la llei de vegueries (Article 14.1) permet crear -sense haver d’esperar a la intervenció estatal- un òrgan específic per la Catalunya Central, per la pròpia capacitat d’autoorganització: el mateix que es farà amb l’àrea metropolitana de Barcelona.
Considero que vivim el moment de les aliances col•lectives, cooperadores, solidàries; que hem de construir molts, pensant en i més enllà de les eleccions. I per això cal continuar aprenent, del dia a dia i la quotidianitat, d’una societat que fa molt i bé. Perquè les il•lusions, les raons, les propostes i els projectes han de ser compartits. La meva candidatura a l’Alcaldia pretén ser un instrument per fer créixer els canvis, les transformacions, “les revolucions” i les il•lusions necessàries i possibles, des de les codecisions i les corresponsabilitats. Per tant hi sóc, escolto, explico i faig.

2011: l’any de l’acció de pobles i ciutats!

2011-01-17T09:25:00.000-08:00

“Els polítics parlen, els líders actuen”. Això és el que deia en Juantxo López Uralde, de Greenpeace, quan fou detingut, el desembre de 2009, a la cimera de Copenhaguen per lluitar contra el canvi climàtic. Des d’aquesta perspectiva tenim, des d’ICV, orientat el repte que significa aquest 2011 polític: liderar les propostes i l’acció pels nostres pobles i ciutats.
Aquest 2011 no és un any de “polèmiques” que durin 3 o 15 dies, de l’esgrima de les declaracions entre uns i altres, sense aprofundir en res. No, des d’ICV arreu, i jo personalment com a candidat d’ICV a l’Alcaldia de Manresa, volem explicar que estem en un moment de cruïlla, podent anar cap a major i millors transformacions i canvis socials necessaris, que ens portin cap endavant. Perquè no es tracta només de sortir de la crisi, sinó de decidir quina societat, quines ciutats i pobles, quin país i fins i tot quin món volem per al futur. Ho volem fer no només amb unes propostes, reflexions i projectes d’ ”unes sigles partidistes”; sinó de determinats valors i d’idees partidàries, que prenen “partit” escollint treballar per la major part de la societat, les classes populars i mitjanes, la gent a la qual, ara i aquí, volem representar des de l’esquerra transformadora, l’ecologisme i el catalanisme d’esquerres.
Pretenem liderar una “revolució tranquil•la”. Explicant els canvis que ja hem fet, les revolucions que volem fer i les transformacions que podem fer. Perquè per fer front a la crisi cal donar un nou impuls i una nova orientació als canvis socials, econòmics i ecològics que cal fer per superar el repte. Aquest plantejament no és de curta durada: no s’esgota d’aquí al 22 de maig , el dia de les eleccions municipals. Com a mínim necessita els quatre anys del nou mandat municipal. Necessita temps, espai i més i major acompanyament social. Més temps i més força per aprendre tots. Quan aspirem a transformar la realitat no n’hi ha prou amb explicar què volem fer; és tant o més important com ho volem fer. Els nous temps són els de les codecisions i els de les corresponsabilitats. Per tant volem i hem teixir aliances, relligar móns. La nostra acció i lideratge vol ser catalitzadora i d’aprenentatge constant. No tenim respostes per a tot, però sabem qui pot ajudar a tenir respostes: la mateixa ciutadania. Les persones volem raons, idees, ideals, no consignes. Que definim uns horitzons i objectius, unes perspectives que comencen avui però ens orienten per a demà. És el moment de les aliances col•lectives, cooperadores, solidàries Amb aquests objectius pensem dedicar els nostres esforços aquest 2011. Una aliança que hem de construir molts, junts i juntes, més enllà de les eleccions, que supera les fronteres d’ICV. ICV no és la finalitat, sinó l’instrument per fer els canvis, les transformacions, les revolucions que Catalunya i els nostres pobles i ciutats necessiten.

El natalici de la “sociovergència”

2010-12-27T05:17:00.000-08:00

Des de dijous al migdia Artur Mas és el President de la Generalitat, amb els 62 vots dels diputats/des de CiU i, gràcies, a l'abstenció dels 28 del PSC. Els “business friendly” han pactat i ha nascut, prop de nadal, al Parlament català, una etapa de “sociovergència”, que ben segur tindrà traduccions municipals. De fet, ja l'han experimentada des de 2007, a ajuntaments importants com els de Badalona i Sant Feliu de Llobregat, fet que es pot reproduir a l'Ajuntament i Diputació de Barcelona, com a taula de salvació davant el previsible naufragi socialista.
Des d'ICV ens hi enfrontarem democràticament. Treballarem, de forma seriosa i rigorosa, davant qualsevol retrocés o retallada social en un context, espanyol i europeu, en el qual els esforços per superar la crisi només s'exigeixen als sectors més febles. Com Joan Herrera digué dilluns passat a Artur Mas (reproduint un argument que la diputada Laura Massana va fer servir durant la campanya) no pot ser que els vots de molts -els que ha rebut CiU- serveixin per fer polítiques a favor de molt pocs (de nou “business friendly”!). I això obligarà ICV a ser bel•ligerant davant qualsevol retrocés o retallada social, o quan els esforços només es vulguin imposar als sectors més febles. Mas s'equivocarà si és el “president de la restauració” que vol tornar el país a l'etapa anterior al canvi de 2003 i què ho vol fer desfent els canvis impulsats en el període del Govern d'esquerres.
La prioritat del nou govern de Catalunya hauria de ser aconseguir una sortida justa de la crisi; per ICV això significa la modernització econòmica i ecològica de Catalunya i l'ampliació -i no la reducció- de les polítiques socials. Aquestes no són una “despesa” social sinó una inversió de present, que genera ocupació i benestar, i de futur, és una garantia per ser un país més competitiu. No és possible dir que cal austeritat, que cal retallar el dèficit, però al mateix temps eliminar ingressos suprimint la pujada de l'IRPF o l'impost de successions o amb desgravacions fiscals a les mútues?. Això no és coherent ni rigorós, perquè s'està enviant un missatge polític molt clar a la societat: l'esforç per sortir de la crisi no recaurà en les rendes altes, només en les classes populars i treballadores. Per ICV no hi ha justícia social sense una fiscalitat justa. No hi ha sortida de la crisi sense la implicació i l'esforç de tots els sectors socials.
ICV també serem una veu del catalanisme d'esquerres, no l'única per aquest és plural, que vetllarà perquè la política catalana no reprodueixi un dels seus principals mals: l'excés de tacticisme i la manca d'unitat en la defensa de l'autogovern. La nova prova: l’atac sofert, aquesta setmana, del paper de la llengua catalana com a vehicular del sistema educatiu; la bomba de rellotgeria que fou la sentència del Tribunal del Constitucional va esclatant, com ara amb la del Suprem. Encara que tothom ho negui, ICV defensem uns interessos; uns determinats interessos nacionals i socials i una manera d'entendre Catalunya. Uns interessos socials que voldríem interpretar que són els de la majoria, els dels treballadors i les treballadores, el de moltes classes mitjanes, i el del conjunt de els classes populars. Aquest és el nostre compromís i objectiu pel nou any 2011 i tota la legislatura.
Per acabar us convido a visualitzar la “història digital de nadal” o Christmas 2.0 http://www.youtube.com/watch?v=vZrf0PbAGSk

Ara fa 35 anys

2010-12-20T08:52:00.000-08:00

En aquest moments difícils per la cohesió social, pels drets socials, civils i democràtics, cal fer uns grans exercicis de memòria democràtica. Ho vaig començar a escriure dissabte passat aquí en motiu de la inauguració de l’exposició El moviment obrer i sindical al Bages: de la clandestinitat a la legalitat . Avui hi vull tornar a insistir, convidant a assistir a la presentació del web "Les últimes detencions del franquisme a Manresa (octubre - desembre 1975)" (www.memoria.cat) . Aquesta es celebrarà dimecres 22 vinent, a les vuit del vespre, a l’Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa. Cal agrair, de nou, l’excel•lent feina de la gent de l’ Associació Memòria i Història de Manresa per aquesta nova iniciativa.
Ara fa 35 anys homes i dones de Manresa i el Bages foren detinguts, torturats i empresonats en els darrers dies de la cruel dictadura franquista. Alguns d’ells –per desgràcia- han mort massa joves; però la gran majoria són persones que han continuat i continuen la lluita i el treball per un present i uns futurs just, lliure i democràtic, social i nacional. Dels molts d’ells alguns hem pogut aprendre, treballant-hi ben a prop, en els moviments socials, polítics i sindicals. Perquè en el patiment, la lluita, el sacrifici i la rebel•lió d’aquells tres mesos del 1975, es concentraren encara més intensament tots els llargs anys de feina, de militància i de mobilització per la llibertat, la democràcia i la revolució social. 35 anys després en el balanç de ben segur que es poden barrejar decepcions amb fites assolides, pensar que es podia haver aconseguit més amb que la història no ha acabat, i que per tant, les necessitats i les raons empenyen a continuar endavant perquè queda molt per fer. Així vull reproduir un text amb unes propostes de total vigència pels moments que vivim; és un fragment de la “Carta oberta a l’opinió pública de Manresa” que 5 detinguts publicaven el 25 d’octubre de 1975 i que podeu trobar en tota la seva extensió a la pàgina 125 del llibre llibre de Gal•la Garcia El moviment obrer a la comarca del Bages (1939-1982): “ A tots, cadascú des del seu lloc i des de la seva perspectiva, ens uneix l’esforç en una mateixa lluita: pel millorament de les condicions materials i socials de vida, per la participació de tots els afers públics que ens afecten i, en definitiva, per la conquesta de les llibertats democràtiques que obrin al nostre país, un horitzó nou de convivència social basada en la tolerància i el respecte dels drets fonamentals de la persona”. Difícilment es podria sintetitzar millor allò a assolir: fa 35 anys lluita contra la dictadura militar, avui contra la “dictadura” dels mercats financers que sotmeten societats i governs. Acabo volent reivindicar el valor de les polítiques de memòria democràtica realitzades pel govern de la Generalitat des de l’any 2004; una memòria oberta i plural basada en la transmissió de la diversitat de lluites a favor de la democràcia en el passat com a valor permanent en el present i en el futur. Aquest és un dels bagatges importants que ICV ha aportat des del govern català, un llegat que el nou govern hauria de mantenir.

Sota “l'alarma” aèria hi ha d’altres conflictes socials reals

2010-12-13T09:43:00.000-08:00

Iniciativa per Catalunya Verds dijous es va posicionar al Congrés espanyol sobre el decret d'estat d'alarma, que ha provocat la militarització del control de l'espai aeri espanyol. La diputada Núria Buenaventura va emplaçar el Govern espanyol a no prorrogar ni un dia més l'estat d'alarma; a no buscar legitimitat mitjançant “lleis franquistes" -com la de Navegació Aèria i la Penal de Navegació Aèria-; així com va advertir del "risc" per a la democràcia en aplicar aquest tipus de mesures. L'estat d'alarma és un mal precedent per a qualsevol altre tipus de col•lectiu de treballadors públics que amb tota raó i legitimitat i dins la legalitat vulguin reivindicar els seus drets laborals. Des d’ICV hem rebutjat, també, l'actitud dels controladors aeris que van provocar divendres 3 i dissabte 4 un caos en els aeroports espanyols. I és que divendres 3, el consell de ministres del Govern espanyol no només va afectar com el transport aeri amb el decret de privatització d'AENA... La retirada dels 426 € significa a les prop de 600.000 persones sense cap altre ingrés i l’anunci que, el 28 de gener, el govern aprovarà les propostes per la reforma del sistema públic de pensions no mereixen un debat i una resposta social?
Per ICV cal continuar treballant per canviar la reforma laboral; per garantir la protecció econòmica i social de les persones en situació d’atur; per Impulsar una política econòmica activa que generi ocupació, afavoreixi el necessari canvi de model productiu i lluiti, molt especialment, contra la precarietat i l’atur juvenil; per reforçar el sistema públic de pensions i rebutjar l’ampliació de l’edat de jubilació fins als 67 anys. Per tot això recolzem les mobilitzacions dels propers dimecres 15 i dissabte 18 de desembre organitzades per CCOO i UGT, així com la Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que dijous van presentar a Madrid per rectificar la reforma laboral aprovada el mes de setembre.
Avui vull acabar aquest article convidant a fer memòria democràtica. Ahir divendres al Museu Comarcal de Manresa s’inaugurà l’exposició El moviment obrer i sindical al Bages: de la clandestinitat a la legalitat. En aquesta exposició, com en el llibre de Gal•la Garcia El moviment obrer a la comarca del Bages (1939-1982) s’explica qui, per què, a on, com i quan lluità per la democràcia i per les llibertats socials i nacionals. I així, podem saber, que ara fa just 35 anys homes i dones de Manresa i el Bages foren detinguts, torturats i empresonats en els darrers dies de la cruel dictadura franquista. Per tots ells i elles, als que ja han mort i als que estan vius, gràcies per la vostra lluita passada i present i, sobretot, cal continuar el treball per un present i futur just, lliure i democràtic, social i nacional.

La setmana de Mas i del soldat Manning

2010-12-09T10:08:00.000-08:00

Diumenge 28 la Catalunya política va girar com un mitjó. CiU i Artur Mas van aconseguir una important victòria i, democràticament, cal felicitar-los. Mas serà escollit president pel vot dels 62 diputats/des del seu grup però necessitarà unes quantes abstencions: del PP i/o del PSC també?. Així quedarà palès que el nostre és un sistema parlamentari, no “presidencialista”, ja que escollim diputats/des, tot contrastant amb el “bipolarisme” frustrat que CiU i PSC intentaren forjar amb el “cara a cara”. Però la pluralitat política catalana s’ha vist expressada amb una setena candidatura que ha obtingut representació.
El resultat, per ICV, significa un gir radical cap a la dreta, de manera que les forces d’esquerra i centre-esquerra només sumem 48 diputats/des, el 32’71% dels vots. Veurem que significa la victòria electoral de CiU i el creixement de la dreta. D’entrada en dos dies la proposta “estrella” de Mas (el concert econòmic) ja ha canviat i, ara, ja és només un pacte fiscal que es començaria a negociar amb el govern espanyol que surti de les eleccions del 2012! No és el retorn del “peix al cove”, és una nova versió: el peix congelat a llarg termini!. Per ICV-EUiA, que hem sigut els únics que hem confrontat directament models amb CiU, esperem el retorn a les polítiques de dretes, antigues, productivistes, negacionistes del canvi climàtic, de les noves retallades socials. A més a CiU li tocarà administrar les noves “receptes” imposades pel sistema econòmic neoliberal, que té en Espanya i –per tant també Catalunya- la nova víctima junt amb Portugal. Aquesta setmana ja hi ha hagut un nou paquet d’ajustos per tranquilitzar la voracitat dels “mercats”: des de la privatització de l’aeroport del Prat a la retirada de l’ajut de 420€ a les persones aturades sense prestació. Venen uns mesos molt durs, no només per l’hivern, que deixaran glaçats les polítiques públiques i que intentaran que el petit i migrat estat del benestar català i espanyol contribueixi a fer uns “balanços” positius dels bancs alemanys, pagant el preu d’esdevenir una societat del “mal-estar”, amb unes classes mitjanes i populars vulnerables i/o excloses. I aquí CiU i Mas s’hauran de mullar... Les darreres vegades ho han fet a favor dels poderosos: com acaben de fer al Congrés espanyol perdonant els deutes multimilionaris de Ferrovial per les deficitàries autovies de l’entorn de Madrid.
Des d’aquí vull agrair el recolzament que la ciutadania ha donat a ICV-EUiA i Joan Herrera. Gràcies a les 1.743 persones de Manresa, a les 4.580 del Bages, a les 785 del Berguedà, a les 229 del Solsonès, a les 2.940 de l’Anoia i, en conjunt, als 229.684 ciutadans i ciutadanes de Catalunya que sereu representats per 5 diputats i 5 diputades d’ICV-EUiA! Una confiança que retornarem amb propostes de transformació social i ecològica, des d’una oposició activa, democràtica i de construcció d’alternatives! En la petita part del món que és Catalunya aquesta ha estat la setmana d’Artur Mas; però al “món mundial” ha estat la setmana –i les que continuaran- de Wikileaks!Els poderosos del món tremolen i per això cal recordar el següent: en una base de marines de l’estat de Virginia (EUA) hi ha detingut el “responsable” del terratrèmol, el soldat Bradley Manning, que és qui va copiar la informació que Wikileaks ha filtrat, usant un cd de Lady Gaga. Si fa un mes escrivia aquí que la ficció, sovint, explica molt bé la realitat, també –com en el cas de Wikileaks- la realitat supera la ficció! Spielberg, comença a pensar en filmar “Salveu al soldat Manning”!

Resistència activa: el futur continua per escriure!

2010-12-02T12:00:00.000-08:00

A molt poques hores d’acabada la jornada electoral escric aquestes paraules: CiU ha guanyat les eleccions i, a mitjans de desembre Artur Mas, serà escollit President de la Generalitat. Felicitats, democràticament. Però que quedi clar, Mas serà escollit pels diputats i diputades del Parlament de Catalunya, perquè tenim una democràcia parlamentària, no “presidencialista”. I per mostra un botó de la pluralitat catalana enfront el quasi bipartidisme espanyol: el creixement de les forces representades al Parlament, ara 7. Deixeu-me agrair el bon recolzament que, malgrat tot, la ciutadania ha donat a ICV-EUiA i Joan HerreraGràcies a les 1.743 persones de Manresa, a les 4.580 del Bages, a les 785 del Berguedà, a les 229 del Solsonès, a les 2.940 de l’Anoia, a les 3.290 d’Osona i, en conjunt, als 229.684 ciutadans i ciutadanes de Catalunya que sereu representats per 5 diputats i 5 diputades d’ICV-EUiA! Una confiança que retornarem amb propostes de transformació social i ecològica, des d’una oposició activa, democràtica i de construcció d’alternatives!
Pel país i per la Catalunya Central veurem que significa la victòria electoral de CiU. Desenvoluparan les vegueries o les aigualiran? Faran efectives les retallades que el bon amic de Mas, Joan Rossell (el president de la patronal catalana i que ho vol ser de l’espanyola), ha proposat la setmana passada? Per d’ICV-EUiA, que hem sigut els únics que hem confrontat directament models amb CiU, esperem el retorn a les polítiques de dretes, antigues, productivistes, negacionistes del canvi climàtic, de les noves retallades socials. A CiU li tocarà administrar les noves “receptes” imposades pel sistema econòmic neoliberal, que té en Espanya i –per tant també Catalunya- la nova víctima junt amb Portugal, després d’haver enfonsat Grècia i Irlanda. Venen uns mesos molt durs, no només per l’hivern, que deixaran glaçats les polítiques públiques, que intentaran passar del petit i migrat estat del benestar que tenim a un societat del “mal-estar”. I aquí és, com cantava Llach a “Abril del 74”, on cal continuar el combat: des de les idees, des de les propostes, dels moviments socials i ciutadans i, sobretot, fent créixer els espais de transformació. Aquest és el compromís d’ICV-EUiA i de la nostra renovada diputada Laura Massana i Mas, diputada de i per la Catalunya Central.
D’aquí al 22 de maig de 2011, tenim l’oportunitat, amb les eleccions municipals, de treballar per recuperar part de la ciutadania que consideri que, aquesta democràcia, per imperfecte que sigui, és una oportunitat per transformar les coses en l’àmbit local i territorial més proper. Per tant, des d’ICV-EUiA, estem oberts a transformar les nostres ciutats i pobles, des de l’esquerra, l’ecologia i la llibertat, i som molt conscients que en aquest moment és tant important el que cal fer, per què, quan, on i amb qui, però sobretot, sobretot, sobretot, com es fan i s’han de fer les coses. A ICV-EUiA us hi esperem, el futur continua no estant escrit, som els homes i dones, ciutadans i ciutadanes, tots, qui l’hem d’escriure, ja que no podem permetre que ho facin els “mercats” i els poderosos. VERD ESPERANÇA!

Resistència front el contra-atac de l’imperi dels “mercats”

2010-12-02T11:59:00.000-08:00

Aquest 2010 va camí d’igualar en la història de la gran recessió allò que fou el 2008. Si fa dos anys el capitalisme va sobreviure “socialitzant” les pèrdues del sistema financer, aquest 2010 destacarà pels territoris europeus i les seves societats que han estat atacats pels mercats financers especulatius. Recordareu que l’ opinió neoliberal anglosaxona, en especial la britànica mitjançant el Financial Times, va batejar malèvolament les economies del sud europeu com a PIGS (l’acrònim anglo-saxo de Portugal, Italy, Greece i Spain, traduït literalment com porcs). En origen protegien al seu alumne avantatge, el famós Tigre celta (Irlanda) que ha demostrat ésser un “tigre de paper”... Tant és així que els PIGS originals o bé són PIIGS o la I d’Itàlia és substituïda per la d’Irlanda... de manera que, aquest novembre, “la matança del porc” dels mercats financers ha escorxat Irlanda, com abans feu amb Grècia la primavera passada. Els mercats no han valorat gens les retallades prèvies de 15.000 milions d’euros; ara el govern irlandès n’ha d’afegir 15.000 més en quatre anys -6.000 el primer, el 2011-. I quins seran els propers, Portugal i Espanya? De que li està servint a l’Estat espanyol allò aplicat des de maig? Aquesta setmana els voltors de les borses mundials han atacat Espanya com qui més, fet que fou aprofitat pel governador del Banc d’Espanya per afirmar que “cal reformar les pensions per calmar els mercats i recuperar la confiança”. I que més? Si la ferocitat dels mercats no té aturador! I les persones i la ciutadania, no importen? D’entrada a Grècia i Irlanda ja, (i per Portugal i Espanya si en som les properes víctimes), patiran unes conseqüències molt dures. La crisi –ja gran recessió- encara pot ser més llarga i profunda, l’atur pot perdurar encara més i les classes populars i mitjanes tenim grans opcions de continuar patint l’empobriment i la vulnerabilitat. I tot en benefici de què i de qui? Ara, a Europa, ens toca patir, allò que durant tants anys (els setanta, vuitanta, noranta) el Fons Monetari Internacional va “receptar” a les economies del sud; uns ajustos estructurals que no han servit per les societats empobrides, sinó pels que les van empobrir. Tal com explica Joseph E. Stiglitz ( el premi Nobel d’Economia 2001) les antigues dictadures de les elits nacionals són substituïdes per la dictadura de les finances internacionals ( El malestar de la globalizació, 2002). La Unió Europea ha de reaccionar i no només ser una unió monetària, que com que perilla l’euro, “rescata” els deutes públics i privats; sense una política econòmica, fiscal, social i energètica comuna i harmonitzada des de l’equitat, tots els estats europeus, excepte Alemanya, són vulnerables i les seves societats enacra més. La reacció és possible si n’hi ha voluntat, i tal com hem fet des del grup parlamentari dels Verds europeus, és factible crear una taxa sobre les transaccions financeres a escala europea. Aquesta taxa, de 0'05%, podria generar fins a 200.000 milions d'€ en ingressos a escala europea per començar a desenvolupar estructuralment les polítiques de cohesió. En definitiva, els actuals governs europeus han d’actuar sobre la veritable font dels actuals problemes econòmics i financers: l'especulació dels “mercats” financers. Perquè el futur no està escrit i no es pot esperar, resignadament, la crònica anunciada dels estats que aniran passant per l’escorxador...

QUAN LA FICCIÓ EXPLICA MÉS BÉ LA REALITAT ...

2010-12-02T11:58:00.000-08:00

AVUI US PROPOSO EN AQUEST ARTICLE UNA VISIÓ DIFERENT DE LA “POLÍTICA”, PARTINT DE LA IDEA DE QUE “TOT ÉS POLÍTICA”, FINS I TOT LA “NO POLÍTICA”. I AIXÍ VULL COMENÇAR-HO A PARTIR D'UN DELS ECONOMISTES NORD-AMERICANS MÉS IMPORTANTS DEL SEGLE XX, J.K. GALBRAITH , EL PRECEDENT DE L' “ESCOLA PROGRESSISTA” QUE ARA REPRESENTARIA PAUL KRUGMAN. GALBRAITH VA ESCRIURE EN UNA OCASIÓ: LA FICCIÓ ÉS UN INSTRUMENT DE CRÍTICA, DE CANVI I DE PERSUASIÓ MÉS POTENT QUE LA LITERATURA ACADÈMICA, CIENTÍFICA I/O UNIVERSITÀRIA. AIXÍ ELL, UN DELS ESPECIALISTES DE LA GRAN DEPRESSIÓ DELS ANYS 1920-1930 I DEL NEW DEAL DEL PRESIDENT ROOSEVELT, CONSIDERAVA QUE NO EREN ELS SEUS ASSAIGS ELS QUE MILLOR EXPLICAVEN AQUELLA ÈPOCA; HO FEIEN MOLT MILLOR LES NOVEL•LES DE JOHN STEIBECK (COM EL RAÏM DE LA IRA), LES DE F. SCOTT FITZGERALD (COM EL GRAN GATSBY) I LES NOVEL•LES NEGRES DE DASHIELL HAMMET (COM LA GRAN DORMIDA O EL FALCÓ MALTÈS) I LES ADAPTACIONS CINEMATOGRÀFIQUES DE TOTES ELLES.
A l'Europa dels darrers anys estem vivint una certa explosió de la novel•la negra escandinava, que començà amb l'excel•lent autor suec Henning Mankell i el seu personatge Kurt Wallander; els darrers dos anys el gfenomenh girà entorn el també suec Stieg Larsson i la seva trilogia Millenium (més un gthriller polítich que novel•la negra). Enguany s'han donat a conèixer més, entre d'altres, la sueca Camilla Läckberg, els noruecs Anne Holt i Jo Nesbo o l'islandès Arnaldur Indridason. Però aquí vull reinvidicar l'origen, el gpare i mareh fundadors d'aquesta veritable corrent de gnovel•la negra de crítica socialh on, personalment, considero Mankell com a millor exponent actual. L'origen el trobaríem en els suecs Per Wahloö i na Maj Sjöwall, que, entre 1965 i 1975, van escriure un conjunt de deu novel•les (una sèrie anomenada gNovel•la sobre un crimh) protagonitzades pel policia d'Estocolm Martin Beck. El també novel•lista Arne Dahl/Jan Arnald (autor del pròleg de la darrera obra traduïda de Sjöwall i Wahlöö -Asesinato en el Savoy-) explica que amb les seves novel•les pretenien oferir un tall transversal d'una societat -com la sueca- estructurada d'una manera determinada, analitzant la criminalitat com exponent d'aquella realitat. Aquells autors -militants comunistes- ja fa 40 anys oferien un retrat dur d'una societat, que anys després també ha estat desmitificada per Mankell i Larsson, gdescobrint-nosh als sud-europeus que, dins de l'estat i societat del benestar gsocialdemòcratah , també existia i existeix la criminalitat , la inequitat, i que el profund passat gnazi i xenòfobh retorna amb força a Suècia i Escandinàvia, com políticament s'està esdevenint, l'última ocasió en les eleccions sueques del setembre. A Catalunya podria semblar que la ficció ha triat només la paròdia (mitjançant Polònia o Crackòvia) per gretratarh la societat; mentre no sorgeixen el gWallanderh o gBeckh catalans, que gfacin crítica socialh podrem gaudir a Manresa, gràcies a la gent del Fecinema i a partir del dimecres 17, del cinema generat pel filó negre novel•lístic escandinau. Acabo animant a buscar i trobar els g Mankells, Sjöwalls i Wahlöös catalansh, que facin la crítica social i la persuació ... entre d'altres raons per fer el treball cultural enfront la xenofobia política i les desigualtats, però amb la diferència, respecte els escandinaus, que la fiscalitat redistributiva i l'estat del benestar sud-europeu són una gombrahcomparats amb els seus.

Economia verda o el gegant “amb peus de fang” que alguns pretenen aixecar

2010-11-22T09:20:00.000-08:00

Fem memòria: l'any 2005 el salari mitjà anual a Catalunya fou de 17.778 €; també, els homes, ingressaren -de mitjana- 6.597 € més que les dones(dades de l'Informe Mercado de trabajo y pensiones en las fuentes tributarias, elaborat per l'Agència Estatal Tributària). Per tant, llavors, en ple cicle expansiu, el 49' 7% dels assalariats/es catalans eren “mileuristes”, ja que rebien un salari anual inferior a dues vegades el salari mínim interprofessional (7.182 €, 513 € mensuals en 14 pagues). És a dir, llavors, la meitat dels assalariats cobraven com a màxim 1.026 € en 14 pagues; i així, el 61'3% de les dones assalariades eren mileuristes i en el homes, “només”, el 40'7%. En l'altre extrem de la piràmide d'ingressos, hi havia, el 16'67% dels assalariats/des que cobraven més de 4 vegades el salari mínim (14 pagues de, com a mínim, 2.052€); no obstant, així com en els homes suposaven el 20'8% dels assalariats, en les dones només eren el 10'7% de les assalariades. Tot allò s’explicava per un model econòmic basat en baixíssims “costos” salarials i, correlativament, baixíssima “productivitat”. Un model que es va enfonsar, com un gegant amb peus de fang. I ara, quan el “gegant” mossega la pols, què fer? Per ICV-EUiA no podem tornar enrere, al passat; toca remar però no en la direcció que marquen els que ens han portat als esculls... No hem sentit en el nostre país a ningú que, des del neoliberalisme econòmic ni els seus representants polítics, assumeixi responsabilitats per aquests darrers anys en els que s’ha conduit cap una economia per sobre de les possibilitats reals, entenent per reals la capacitat de produir béns i serveis. Hem vist que els guanys no s’han repartit equitativament, ans el contrari, la majoria s’ha endeutat per tal que uns pocs s’enriquissin molt. Encara que CiU ho negui en els seus missatges electorals, a les eleccions del 28-N sí es confronten projectes d’esquerres i de dretes i polítiques ecològiques i modernes enfront les productivistes i antigues. Per ICV-EUiA les polítiques de futur, tenen, com a una de les principals prioritats, l'estratègia “Nova economia, nova ocupació”, per Catalunya i les comarques de la Catalunya central. Aquesta Estratègia es fonamenta en desenvolupar les oportunitats que ofereix l'economia verda i les polítiques socials i promoure la transició cap a un model socialment just i ecològicament sostenible. Així com també potenciar l'ocupació femenina en els sectors ambientals i de l'energia. Aquesta estratègia es desplega en tres eixos i 13 objectius. Eix 1)Creació d'ocupació per a la convergència social i de gènere. Hi estimem uns 86.000 llocs de treball a Catalunya, uns 5.850 a la Catalunya Central. Eix 2) Creació d'ocupació per a un canvi a un model productiu sostenible. Estimem uns 181.000 llocs de treball a Catalunya, uns 12.300 a la Catalunya Central. Eix 3) Creació d'ocupació amb un millor repartiment del treball i amb major població disponible per treballar. Estimem uns 60.000 llocs de treball Catalunya, uns 4.100 a la Catalunya Central.En definitiva, per Catalunya proposem una estratègia que podria aconseguir 327.000 nous llocs de treball, 22.250 dels quals a la Catalunya Central. Aquest és l'horitzó, amb voluntat, d'impulsar-lo des del govern i parlament català, amb plans territorials d'actuació concertats amb agents socials i econòmics. Per tant ara proposem girar cap a les solucions d'esquerres, posant l'economia al servei de les persones i la societat, no al revés com en l’època del “gegant”, que ara alguns pretenen aixecar dient que és “la Catalunya millor”.

“In God we trust” diu la “teologia” del dolar

2010-11-15T10:07:00.000-08:00

Les darreres setmanes s'ha tornat a posar de manifest que la Constitució Espanyola no s'aplica sempre. Malgrat això, en aquest cas, determinats “poders” reals i fàctics, no faran res -sinó tot el contrari- per denunciar la seva no aplicació inconstitucional. Així, l'article 16.3 que diu “Cap confessió religiosa tindrà caràcter estatal”, ha tornat a ser totalment ignorat abans, durant i després de la visita, a Santiago i Barcelona, de Joseph Ratzinger. És difícil resumir el que ha significat, però es pot intentar en tres moments i espais. 1) A l'aire: va emetre la comparació “odiosa” amb l'Espanya dels anys 1930, que ell hauria de saber que va acabar -amb guerra i dictadura- amb la benedicció de la seva institució. 2) A terra: va qüestionar la legitimitat de les majories democràtiques, que legislen i executen unes opcions sobre polítiques de drets civils, de salut, d'educació. 3) Mar enllà: haurà pogut saber que dimecres, en el Congrés de Diputats, el president espanyol renunciava a la Llei de llibertat religiosa que havia de desenvolupar segons el seu programa d'investidura, de legislatura, electoral i les resolucions dels congressos del seu partit. També aquesta setmana se li ha recordat a Zapatero que l'Església catòlica li costa a l’Estat, cada any, uns 6.000 milions d'euros, allò que es vol estalviar en pensions i en els sous del funcionariat... Però en Ridao, dient-li allò, es va quedar curt. També caldria sumar-hi l´”estalvi” anual de l'Església catòlica en impostos (des de l'exempció de l'IBI en totes les seves propietats i lloguers, fins a les condicions especials en les rendes del seu “treball”); o l' incompliment reiterat del seu compromís signat el 1979 en el “concordat” (“ el propòsit d'aconseguir per si mateixa els recursos suficients per l'atenció de les seves necessitats”).
En Ratzinger no ho reconeixerà, però molt possiblement, mentre no arriba la vida eterna, en aquest món regnà allò que hi ha imprès en els bitllets de dolar: “In God we trust”. Però la divinitat és el diner ... I, aquests dies, existeix un conflicte teològic. La Reserva Federal (Fed) dels EUA, acaba de “crear” 420.000 milions de dòlars, que ha desfermat el conflicte “doctrinal” amb l’heretge Xina i la protestant Alemanya, amb acusacions de “guerra de divises” i de “proteccionisme”. I això que el G-20 es trobava aquest dies a Seul per aprovar el seu nou “llibre sagrat” anomenat Basilea III, les “regles del joc” del sistema financer. Dos anys després de la primera trobada a Washington, el G-20 continua sense “salvar eternament el capitalisme”; com diu el FMI –gens sospitós d’heretge- el sistema financer internacional ha de retornar 4 bilions de dòlars abans de dos anys. Per què? Doncs com a penitència dels seus pecats capitals de “capital”. Breuement, perquè no només foren set. Entre setembre i i octubre de 2008 el capitalisme va arribar com mai a les portes de l’infern: el govern Bush va “nacionalitzar” les hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac, va comprar el 80% de l’asseguradora AIG i la Fed va “ajudar” a les banques Goldman Sachs i Morgan Stanley, aquelles que emeten qualificacions letals del l deute públic; va suspendre pagaments Lehman Brothers; els governs holandès, belga i de Luxemburg van nacionalitzar el banc Fortis i el britànic el banc Bradford&Bingley (per 41.000 milions de lliures) i va injectar 20.000 milions de lliures públiques al Royal Bank of Scotland; i per acabar, la llista de pecadors, el govern alemany va nacionalitzar l’Hypo Real Estate per 50.000 milions d’euros... Però mentre hi ha vida i hi ha verd esperança i us convido a visitar www.joanherrera.cat; allà podreu trobar dues de les 30 prioritats d'ICV-EUiA: un pacte nacional per la convivència democràtica que tingui com a eix fonamenal la laïcitat; i transformar l’ICF en una banca pública que actuï , directament i sense intermediaris financers, donant recolzament a persones, pimes, a l’ economia social. Així sigui!

Quan la ficció explica més bé la realitat ...

2010-11-09T08:29:00.000-08:00

Avui us proposo en aquest article una visió diferent de la “política”, partint de la idea de que “tot és política”, fins i tot la “no política”. I així vull començar-ho a partir d'un dels economistes nord-americans més importants del segle XX, J.K. Galbraith , el precedent de l' “escola progressista” que ara representaria Paul Krugman. Galbraith va escriure en una ocasió: la ficció és un instrument de crítica, de canvi i de persuasió més potent que la literatura acadèmica, científica i/o universitària. Així ell, un dels especialistes de la Gran Depressió dels anys 1920-1930 i del New Deal del president Roosevelt, considerava que no eren els seus assaigs els que millor explicaven aquella època; ho feien molt millor les novel·les de John Steibeck (com El raïm de la ira), les de F. Scott Fitzgerald (com El gran Gatsby) i les novel·les negres de Dashiell Hammet (com La gran dormida o El falcó maltès) i les adaptacions cinematogràfiques de totes elles.

A l'Europa dels darrers anys estem vivint una certa explosió de la novel·la negra escandinava, que començà amb l'excel·lent autor suec Henning Mankell i el seu personatge Kurt Wallander; els darrers dos anys el “fenomen” girà entorn el també suec Stieg Larsson i la seva trilogia Millenium (més un “thriller polític” que novel·la negra). Enguany s'han donat a conèixer més, entre d'altres, la sueca Camilla Läckberg, els noruecs Anne Holt i Jo Nesbo o l'islandès Arnaldur Indridason. Però aquí vull reinvidicar l'origen, el “pare i mare” fundadors d'aquesta veritable corrent de “novel·la negra de crítica social” on, personalment, considero Mankell com a millor exponent actual. L'origen el trobaríem en els suecs Per Wahloö i na Maj Sjöwall, que, entre 1965 i 1975, van escriure un conjunt de deu novel·les (una sèrie anomenada “Novel·la sobre un crim”) protagonitzades pel policia d'Estocolm Martin Beck. El també novel·lista Arne Dahl/Jan Arnald (autor del pròleg de la darrera obra traduïda de Sjöwall i Wahlöö -Asesinato en el Savoy-) explica que amb les seves novel·les pretenien oferir un tall transversal d'una societat -com la sueca- estructurada d'una manera determinada, analitzant la criminalitat com exponent d'aquella realitat. Aquells autors -militants comunistes- ja fa 40 anys oferien un retrat dur d'una societat, que anys després també ha estat desmitificada per Mankell i Larsson, “descobrint-nos” als sud-europeus que, dins de l'estat i societat del benestar “socialdemòcrata” , també existia i existeix la criminalitat , la inequitat, i que el profund passat “nazi i xenòfob” retorna amb força a Suècia i Escandinàvia, com políticament s'està esdevenint, l'última ocasió en les eleccions sueques del setembre. A Catalunya podria semblar que la ficció ha triat només la paròdia (mitjançant Polònia o Crackòvia) per “retratar” la societat; mentre no sorgeixen el “Wallander” o “Beck” catalans, que “facin crítica social” podrem gaudir a Manresa, gràcies a la gent del Fecinema i a partir del dimecres 17, del cinema generat pel filó negre novel·lístic escandinau. Acabo animant a buscar i trobar els “ Mankells, Sjöwalls i Wahlöös catalans”, que facin la crítica social i la persuació ... entre d'altres raons per fer el treball cultural enfront la xenofobia política i les desigualtats, però amb la diferència, respecte els escandinaus, que la fiscalitat redistributiva i l'estat del benestar sud-europeu són una “ombra”comparats amb els seus.

Gent d’esquerres: Montilla diu “adéu”, Herrera “Hola”.

2010-11-02T11:45:00.000-07:00

El candidat del PSC, ho ha dit clar: diu “adéu” al fet de governar les esquerres, el seu famós “punt i a part” al Liceu (el lloc també és el missatge!) que substitueix el “segueixo creient” de Pinós. “Gràcies”, qui tingués dubtes de qui defensa un futur per Catalunya des de les polítiques i valors d’esquerres, ja sap que Montilla i el PSC no. Ha quedat clar que només ICV-EUiA defensarem que en aquests 7 anys, des de finals de 2003, s’ha fet molt més que en 23 anys de governs de CiU, i que això ho ha fet un govern d’esquerres i catalanista. I que en el futur només Joan Herrera diu, obertament, “Hola” al fet de governar des del catalanisme i l’esquerra, l’ecoligia i la llibertat.

Precisament aquesta setmana Joan Herrera, s'ha acomiadat del Congrés espanyol i ho ha fet presentant 500 esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat del 2011. en el conjunt Esmenes per partides econòmiques per a medi ambient, ferrocarrils i dinamització econòmica de zones afectades per l'atur, i així ha presentat un 3 blocs d’esmenes relacionades amb el Bages i la Catalunya central. 1) a la secció del Ministeri de Ciència i Innovació, que permeti recuperar la subvenció al Centre Tecnològic de Manresa que tenia des de 2009, per tal de facilitar la continuació de l'activitat investigadora en I+D+i i, en especial, al projecte d'investigació sobre el vehicle elèctric entre d'altres; 2)A la secció del Ministeri de Foment, que pel conjunt de Catalunya és de 1.000 milions d'euros per a ferrocarrils de Rodalies i Regionals, contempla el desenvolupament d'un sistema de rodalies a Manresa i la recuperació millorada del servei regional amb Lleida; 3)A la secció del Ministeri d'Indústria que, dins el programa de reconversió i reindustrilització, es financiï amb 6 milions d'€ les accions concertades del Pacte Territorial del Bages.

Finalment cal destacar el conjunt d’esmenes sobre el finançament local que ha presentat ICV-EUiA. La creació d'una transferència addicional per finançar despesa ordinària, en forma de "Fons extraordinari no condicionat" fins a l'aprovació i entrada en vigor d’un nou Model de Finançament Local. També que l'Estat "condoni" als Ajuntaments tant la devolució de la liquidació del 2008, com la més que previsible del 2009. També s’ha presentat una esmena per aprofundir en la progressivitat de l'IBI dels habitatges. Actualment només es permeten fer bonificacions a famílies nombroses; així per ICV-EUiA s’hauruia de poder fixar bonificacions per determinats nivells de renda familiar i/o valor cadastral, entre altres factors. El motiu fonamental per a possibles bonificacions ha de ser el nivell de renda i no el fet de ser una família nombrosa i , així, cal ampliar aquestes possibles bonificacions a totes les unitats familiars independentment del nombre dels seus membres. I també, es proposa poder fer efectiva la possibilitat de reduir el valor cadastral per adequar-ho al valor del mercat, (problemàtica derivada de les recents valoracions cadastrals com a Manresa el 2007); s’ha d’ introduir elements de flexibilitat per iniciar un procediment de valoració de caràcter general reduint el termini mínim per efectuar-la dels cinc anys actualment recollits en la norma als dos proposats. Veure’m si el “nou govern” Zapatero-Rubalcaba és “mas de lo mismo”, no només l’Artur Mas....

3a Festa Roig Verd Violeta_Manresa 23 d'Octubre de 2010

2010-11-02T11:31:00.000-07:00

L’assemblea de membres d’ICV de Manresa, m’ha escollit per encapçalar la candidatura d’ICV a Manresa, en les properes eleccions municipals del 22 de maig de 2011. Per tant tinc la voluntat de representar la ciutadania de Manresa, de la qual en sou una bona part, tant en la vostra de ciutadans/es com a membres actius del teixit social i cívic.

Emprenc aquesta tasca amb l’actitud i valors que sempre m’han caracteritzat: il·lusió, voluntat, treball, tenacitat, coratge i també gosadia. Sí, des de la valentia de saber que, ICV de Manresa, hem fet –des de les nostres forces i responsabilitats- un treball important de modernització social, ecològica i ciutadana de Manresa (el gran objectiu que ens varem en les eleccions de 2007). I també des l’exercici de responsabilitat d’haver governat en aquest període –a partir del 2008- en que la ciutat (com Catalunya i el món) , està patint la crisi social i econòmica més important dels darrers 50 anys. Hem intentat governar el dia a dia, amb prudència econòmica amb l’hisenda municipal, però amb gosadia vers les polítiques socials. En definitiva, tinc la gosadia d’afirmar que, en el present i futur immediat, ens toca “remar”, però no en la direcció que marquen els que ens han portat als “esculls”.

Com a candidat a l’Alcaldia de la Manresa em proposo treballar per unes “noves bases” de TRANSFORMACIÓ POSITIVA de Manresa, on sigui tant important allò que decidim que cal fer, com la manera (el com) s’ha de fer. L’acte de presentació de la meva candidatura i projecte a l’Alcaldia de Manresa. Es va celebra el el dissabte 23 d’octubre, a 2/4 de 12 del migdia, a la sala d’actes de la Fundació Universitària del Bages .

Tot i que... alguns proposem canvis

2010-10-13T09:25:00.000-07:00

Heu percebut com, gràcies a determinats mitjans de comunicació catalans, ha desaparegut -durant unes setmanes- el debat sobre l’horitzó nacional? Per què? Socialment per la mobilització entorn la vaga general i les raons d’aquesta, deixant palesa que tant necessari com el debat nacional és l’horitzó social i ecològic de Catalunya i el món. També, el debat nacional, està sent amagat per la brutal ofensiva neoliberal que pretén “solucionar” la crisi amb els errors que conduïren a la crisi... però sobretot, determinats mitjans no volen el debat nacional davant l’ambigüitat més que calculada de Mas i CiU, el famós “tot i que” polonitzat.
Però davant les eleccions catalanes del 28 de novembre no hi ha “tot i ques” que valguin. La crisi ha posat en evidència, encara més, que el model econòmic actual, català i mundial, és socialment injust i ecològicament insostenible. Aquest és incapaç de garantir el benestar per a tothom, provoca enormes desigualtats socials, de gènere, generacionals, per raó de l’origen o per ser discapacitat, i posa en perill la salut ambiental del planeta i posa en risc el benestar de les generacions futures. Per a ICV, els recursos destinats a satisfer drets socials no són una despesa, sinó una inversió pel present i el futur del país. De fet, els països amb més igualtat social, amb un millor índex de desenvolupament humà, són també els països més competitius i amb més perspectives de futur. Per tant les polítiques que ja preconitza Mas i Ciu als auditoris de la Caixa de pensions és remar, de nou, cap els esculls on s’ha estrellat i naufragat el vaixell... No podem sortir de la crisi amb les polítiques de sempre de la dreta econòmica de CiU: fins el 2003 la “política” promoguda era l’abaratiment dels costos laborals i la reducció de les polítiques socials i sense tenir en compte els costos ambientals. Ben al contrari, per ICV l’economia ha d’estar al servei de les persones, i no pas les persones al servei de l’economia. Com a societat no ens podem resignar a acceptar l’elevat atur, l’exclusió social i la pobresa. És necessari, doncs, enfortir i millorar el sistema de benestar català equiparant-nos amb els països més avançats d’Europa, creant ocupació en la cura de les persones, a nens i nenes i gent gran, eixamplant i millorant la qualitat de l’educació i la salut públiques, i estenent els serveis socials (això ja s’està fent a Manresa i el Bages, Moianès amb el projecte ILOQUID). ICV proposa un nou Acord Social i Ecològic per impulsar la modernització de Catalunya. Estem parlant d’un nou model productiu, capaç de crear ocupació en l’economia vinculada al medi ambient i els serveis socials, que desenvolupi la nostra economia i, alhora, que millori la nostra qualitat de vida. Un model productiu que internalitzi els costos socials i ambientals, que utilitzi ben poc CO2. Aquest acord té com a eix principal d’actuació l’Estratègia catalana per la creació d’ocupació social i ecològica (que ahir Joan Herrera ens presentà a Barcelona), amb plans per crear nova ocupació en l’economia verda, en el sector de les energies renovables i de la gestió energètica sostenible, en la rehabilitació i l’ecoeficiència en la construcció, en la mobilitat sostenible, la gestió de l’aigua i els residus, i en la protecció del territori. Els canvis que proposem impliquen un canvi cultural de fons. Per fer avançar la sostenibilitat, el canvi tecnològic no és suficient; calen nous hàbits de consum i nous estils de vida. Però aquest canvi no és pas una quimera, ja està en marxa. En la nostra societat ja hi ha multitud d’experiències concretes que incorporen aquesta nova manera de produir i consumir. I un munt de persones amb iniciativa i capacitat d’innovació disposades a sumar-s’hi. Només requereixen l’impuls necessari, el que vol donar ICV. Malgrat el “tot i que” de Mas, els canvis vindran de les propostes d’esquerres, d’ecologia i llibertat.

El 29 de setembre... VAGA GENERAL! El 30 alternatives!

2010-09-27T10:11:00.000-07:00

Aquesta setmana des d’ICV-EUiA hem fet present, tant a les instititucions com a les empreses i a pobles i ciutats la VAGA GENERAL del 29-S. Com diputada al Parlament català; així dimecres, en el darrer ple de la legislatura, vaig demanar al govern que “faci tot el que calgui” per a que es respecti el dret a vaga del treballadors-es, tot fent públic, una vegada més, el suport d’ICV-EUiA a la vaga convocada pels sindicats. Com a ciutadans i polítics a pobles i ciutats (ahir a Solsona, avui a Berga, demà a Sallent, dimarts a Manresa) i empreses, com ahir divendres a DENSO al costat de Joan Herrera, secretari general d’ICV, diputat al Congrés que l dijous 9 de setembre votà en contra la reforma laboral i com a candidat a President de la generalitat per ICV-EUiA. Moltes de les persones que farem vaga, no haguéssim volgut haver d’arribar a la vaga general; durant mesos i, ja anys, s’ha estat treballant un acord negociat que servís de veritat per reduir l'atur, crear ocupació estable i de qualitat i fer, determinades, empreses competitives; també s’ha deixat clar, des del començament, que hi hauria mobilització si es plantejaven retallades en la protecció social i en els drets laborals de la gent treballadora . Doncs bé s’ha hagut d’arribar a la vaga general, just quan s’acompleixen els dos anys exactes del moment en el capitalisme neoliberal s’escolà per les clavegueres de Wall Street; però que si ha sobreeixit –que no refundat- ha estat gràcies a les “ajudes” públiques als bancs (que mai socialitzen beneficis i sempre pèrdues) i a la retallada dels estats del benestar!.
Des d’ICV-EUiA ja fa mesos que insistim en què la crisi econòmica de Catalunya i Espanya és específica i diferenciada de la crisi mundial. Una crisi “pròpia” necessita una resposta específica del Govern de l’Estat. Nosaltres així ho hem reclamat i així ho plantegem, amb propostes concretes. A partir del 30 de setembre només quedarà com opció de futur crear una base sòlida per caminar cap a un nou model econòmic i nou model productiu, que situï l’economia catalana i espanyola en condicions estructurals per sortir reforçada de la crisi i amb garanties, sobretot a llarg termini. Això és tot el contari del que ha fet el govern del PSOE abocant la ciutadania a la VAGA GENERAL: elevar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i augmentar el període de càlcul de la pensió . Una mesura que és una retallada de drets socials i de l’Estat de Benestar. La prioritat no és retallar drets socials, sinó crear ocupació, augmentar els ingressos de l’Estat reorientant la política fiscal, fer pagar més impostos als rics. Si fins el 2007 l’economia espanyola va assolir un fort creixement, superior a la mitjana europea, ho va fer com un gegant amb peus de fang; ara, reincidir en les causes que han generat la crisi no és la solució. Davant d’això, es continuen defensant les velles receptes per crear ocupació la major flexibilitat del mercat de treball i un abaratiment de l’acomiadament i dels costos laborals en general. ICV-EUiA afirmem que desregular el mercat de treball és incompatible amb l’aposta per incrementar la productivitat,; en canvi cal la contractació estable, la formació i la qualitat dels treballadors/es com l’element central del nou model de creixement econòmic i del sistema de relacions laborals i amb independència de la mida i sistema d’empresa. L’avenç cap a un model productiu i laboral solidari i amb drets socials per als treballadors/es i una reforma acordada de la negociació col·lectiva entre empresaris i sindicats per afavorir un entorn competitiu a les empreses és el que permetrà, a tothom, sortir de la crisi.

Esquerra, ecologia i llibertat!

2010-09-20T08:25:00.000-07:00

Avui, a Barcelona, la coalició ICV-EUiA aprovem la nostra proposta programàtica i de govern, titulada ESQUERRA, ECOLOGIA I LLIBERTAT. Ho fem valorant les grans passes endavant que Catalunya ha fet amb el Govern d’esquerres,després de 23 anys de govern de la dreta, en les polítiques socials, d’habitatge, de medi ambient i sostenibilitat, sanitàries, educatives i en les polítiques de seguretat. Fins i tot el sostre d’autogovern és més alt, tot i la sentència del Tribunal Constitucional. En definitiva, en aquests anys de govern d’esquerres que ha impulsat ICV i EUiA la construcció social i nacional de Catalunya ha avançat com mai.
ICV i EUiA hem impulsat aquests canvis, liderant les polítiques d’habitatge, de medi ambient, de seguretat pública, de memòria històrica, de pau i de participació. Ho hem fet amb rigor i responsabilitat; i també amb coherència, que ens ha portat, en algunes ocasions i quan ha calgut, a mostrar les nostres discrepàncies dins del Govern, com ara per evitar la supressió de l’impost de successions, defensar el servei públic en la Llei d’educació. En alguns casos,hem aconseguit redreçar l’objectiu inicial de PSC i ERC, com en el cas de la Llei de successions, que finalment es manté per als qui més tenen, o aconseguint un increment de l’IRPF a les rendes més altes. Tant d’una manera com d’una altra, però, sempre hem estat la veu de la gent d’esquerres i ecologista al Govern, de totes aquelles persones que el 2006 ens van donar la seva confiança.
Avui, als inicis del segle XXI i a les portes de les eleccions del 28 de novembre, s’ha d’enfrontar tres grans reptes: 1) la crisi econòmica que, amb més de 600.000 persones aturades, i l’ecològica, que provoca el canvi climàtic, i psen de manifest l’esgotament de l’actual model productiu; en segon lloc, la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i el debat obert sobre el futur del país; i en tercer lloc, el creixent sentiment d’allunyament i de desconfiança de bona part de la ciutadania envers la política. El que necessitem, doncs, és mobilitzar totes aquestes energies per impulsar el progrés social, ecològic i nacional del nostre país. I, per això, cal un nou impuls de les polítiques d’esquerres i ecologistes a Catalunya. No podem tornar enrere, al passat, amb governs de dretes i polítiques conservadores, que són les que arreu del món estan retallant drets socials, impedeixen fer front al canvi climàtic i protegeixen els interessos dels poderosos. I que, a Catalunya, van portar-nos a l’estancament del nostre autogovern i a la dependència de la dreta espanyola més centralista i reaccionària.
ICV i EUiA, l’esquerra verda i transformadora, ens presentem a les eleccions al Parlament de 2010 amb un projecte basat en els valors i les propostes de l’esquerra, l’ecologia i la llibertat. Valors com la justícia social, la sostenbilitat, l’ètica, la transparència i la participació. A les eleccions es confronten projectes d’esquerres i de dretes. Però, també, les polítiques ecològiques i modernes versus les polítiques productivistes i antigues; i també la llibertat enfront de la política de la por (a l’immigrant, a les diferents opcions sexuals, etc.). En definitiva, s’enfronten les polítiques del passat, que representa clarament la dreta, CiU i PP, però també sovint el PSC quan defensa polítiques econòmiques liberals i productivistes; i les polítiques de futur, d’esquerres i ecologistes que representa ICV-EUiA. És necessari que la gent d’esquerres i ecologista, que la gent progressista, es mobilitzi. No podem caure en la resignació ni en el conformisme. Hem de guanyar el futur i fer que Catalunya sigui un dels països, a escala social, ecològica i nacional, més avançats d’Europa. Tothom hi és convidat.

Som una Nació i Nosaltres continuarem decidint !

2010-09-13T09:42:00.000-07:00

Quins temps aquests en que cal lluitar per les coses evidents! Dijous el sistema de treball i prestacions socials ha estat escapçat amb l’aprovació de la reforma laboral pel PSOE i l’abstenció còmplice de CiU! Ja ens hi dedicarem altres dies, ja que avui cal dir a força que , tamb é, l’autogovern de Catalunya ha sofert la major agressió de tot el període democràtic i obre una crisi constitucional sense precedents, degut a la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel PP contra l’Estatut d’Autonomia del 2006. La relació entre Catalunya i Espanya està en qüestió perquè el Tribunal Constitucional s'ha convertit en un actor polític ; una sentència que tot ho canvia, i que si ha estat possible és pel xantatge del PP, però també per la passivitat del PSOE.
Des d’ICV proposem un full de ruta compartit que ens permeti canviar l'statu quo i a la vegada fer-ho de forma àmplia i compartida. El conflicte cal situar-lo entre Catalunya i l’Estat, no a dins de la societat catalana; per això cal buscar el mínim comú denominador. Per això és important defugir tant la resignació com el maximalisme, i cal evitar tant un autonomisme de curta volada com les fugides endavant que no ens porten enlloc. Tot és més complex. Hem iniciat un nou procés històric, sí, però el desenllaç del qual no serà immediat.
El full de ruta, el pla que proposem té tres punts: recuperar tot l’Estatut, plantejar un pacte federal i posar en marxa els mecanismes per exercir el dret a decidir en cas de negativa de l’Estat a cercar una solució constitucional pels mecanismes establerts. Sempre hem dit que l’Estatut no era el punt d’arribada del nostre horitzó nacional, sinó un pas més. Però volem tot l’Estatut, tant com sigui possible, amb els mecanismes jurídics i polítics que permet l’actual marc. Cal impulsar, a les Corts Generals, una llei per a la millora de l’autogovern que permeti restablir preceptes afectats per la sentència, així com un acord polític que garanteixi el respecte per les competències de la Generalitat tal i com estaven definides a l’Estatut. Però no en tenim prou: per recuperar tot l’Estatut, només es pot fer a través de la reforma de la Constitució. Per ser coherents amb el mandat estatutari i fidels al mandat popular que va aprovar l’Estatut cal plantejar la reforma de la Constitució. Només amb la reforma és possible el reconeixement de la diversitat nacional de l’Estat, la igualtat de drets i deures de les quatre llengües oficials, la descentralització efectiva de la justícia, una distribució de les competències que garanteixi realment les competències autonòmiques, o un Senat que sigui una veritable cambra de representació territorial. Per tant el camí per recuperar tot l’Estatut és una reforma de la Constitució en un sentit federal i plurinacional. Així la propera legislatura plantejarem al conjunt de les forces polítiques el debat sobre la proposta de reforma federal de la Constitució, amb l’objectiu de presentar una proposta de reforma a les Corts Generals, tal com preveuen els articles 87 i 166 de la Constitució. I la reforma ha de reconèixer el dret a l’autodeterminació. És a dir, l’establiment d’un procediment previst constitucionalment i establert legalment per regular l’exercici del dret a decidir, els mecanismes de decisió i pacte en cas que un membre de la federació vulgui modificar les relacions amb l’Estat o la independència. En definitiva, l’objectiu d’ICV és que Catalunya esdevingui Estat, en el marc d’un Estat federal plurinacional. Estat en el sentit que té poder polític, i no només capacitat d’administrar; Estat en el sentit que comparteix sobirania amb la Federació. Si la resposta a obrir el procés de negociació de la reforma constitucional és negativa, les forces polítiques catalanes estaríem plenament legitimades per impulsar l’exercici del dret a decidir. Si no és possible una sortida política, jurídica i constitucional s’haurà constatat, definitivament, la impossibilitat de resoldre el conflicte obert per la sentència a través dels mecanismes actualment previstos i serà necessari donar veu a la ciutadania per decidir el camí a emprendre. Però no compartim la concepció que equipara, només, el dret a decidir a un plebiscit a favor de la independència, sinó que l’entenem com un procés social i polític de deliberació i decisió sobre una pluralitat d’opcions: el manteniment de la situació actual, esdevenir Estat en un Estat federal i la independència. Evidentment, donat el cas, ICV defensaria l’opció d’esdevenir Estat en un Estat federal. En aquest sentit la nostra referència és la sentència de la Cort Suprema del Canadà de 1998, que ve a dir que el dret a l’autodeterminació, malgrat no estar legalment regulat, té força democràtica, és una exigència democràtica legítima. Per principi democràtic l’Estat no podria negar-se a negociar davant d’una majoria clara. Però ni la secessió ni el manteniment de la situació actual no es poden imposar unilateralment. És necessari negociar i pactar.

Laura Massana i el Comú del Solsonès

2010-09-06T09:27:00.000-07:00

Avui dissabte 4 de setembre de 2010 és un dia històric per ICV: per primera vegada celebrem el nostre Consell Nacional a la nova seu del passatge del Rellotge (en plena Ciutat Vella de Barcelona, entre el carrer Escudellers i la plaça George Orwell). I des d’ICV del Bages, Berguedà i Solsonès també hi contribuirem per dos motius que us explico a continuació.
D’una banda avui, ICV, ratificarà l’Acord entre El Comú del Solsonès (ECS) i ICV, que l’Assemblea d’El Comu aprovà el passat 12 de juny a La Coma i la Pedra i que signaren, el passat 12 de juliol Joan Herrera (secretari general d’ICV) i Quico Riu (com un dels dos co-coordinadors d’el Comú); ho feren precisament a la històrica seu d’ICV al carrer Ciutat en l’últim acte “oficial” que allà s’hi celebrà. Que diu aquest acord? Doncs que ECS i ICV, des del reconeixement i el respecte mutus, venim treballant conjuntament des de fa anys en l’àmbit de la política municipal i en la perspectiva territorial de la Catalunya central. Una història que ja té més d’una quinzena d’anys des de la relació amb el Fòrum d’Aprofundiment Democràtic de Solsona; a més a més, en els àmbits de la política nacional catalana té la particularitat i la riquesa de la relació amb les dues organitzacions territorials d’ICV: la de les Terres de Lleida i la de la Catalunya Central. I partir d’aquest balanç i bagatge positiu les dues organitzacions hem valorat la necessitat d’enfortir aquesta relació i intensificar encara més el nostre treball conjunt , amb la voluntat d’enfortir l’espai polític que compartim i representem al Solsonès i a Catalunya. Per tot això formalitzarem una coalició per a les properes eleccions municipals de 2011; i entre molt altres aspectes, aquesta relació consolidada, s’expressa també amb el compromís de treballar conjuntament en tots els àmbits de representació política i institucional (municipal, comarcal, Diputació/Vegueria, català, espanyol i europeu), per la transformació social i un millor i major horitzó nacional . Per molts ha estat un honor i un plaer haver pogut aprendre des de fa molts anys de la feina i l “l’esperit comuner” de treball, alegria i saber fer de la gent primer del Fòrum i després també, del conjunt d’El Comú del Solsonès des de 2003. Des del sentit i pel bé comú!
I avui també, el Consell nacional d’ICV, aprovarà els primers llocs de les llistes per les eleccions al Parlament de Catalunya. I així, en l’encara circumscripció de Barcelona, la persona de la Catalunya Central en millor posició (millorant el nº 9 de 2006) serà l’actual Diputada Laura Massana i Mas, sallentina i manresana. Aquesta millor posició, de sortida i amb arribada segura a l’escó, representa un reconeixement personal a la seva tasca realitzada durant aquest anys, al Parlament i també –i sobretot- fora del Parlament, així com al treball col·lectiu d’ICV de la Catalunya Central. És difícil resumir en poques paraules aquí la feina feta, però la Laura Massana ha fet una intensíssima tasca legislativa, de seguiment i impuls del qran àmbit de la Política Social amb majúscules; a vetllat, amb visió territorial per les infraestructures (tren-tram Bages) i per inversions, serveis i equipaments adreçats a les persones, amb el gran exemple de la resolució raonable de la problemàtica del barri de l’Estació de Sallent; i sobretot ha estat la diputada que ha treballat al costat dels treballadors/es (i empreses) afectats per EROs, tancaments, cercant solucions, ajuts, programes i projectes (impulsant als Departaments de Treball i Innovació) bé per mantenir treballs i empreses, bé, poder tirar endavant. La Catalunya Central i ICV continuarem tenint al Parlament una dona bagenca, treballadora pels canvis social, territorial i nacional.

Cap una nova cooperació, més transformadora!

2010-09-06T09:24:00.000-07:00

Manresa compta, des d’octubre de 1995, del Consell Municipal de Solidaritat, el més antic dels consells sectorials de participació ciutadana. Precisament, a partir del dijous 30 de setembre, ho commemorarem en la 16ena edició de la Manresa Solidària, enguany sota el lema de “Davant les desigualtats, FEM UN MÓN PER A TOTHOM. 15 anys construint Solidaritat” i així us convido a buscar-ne més informació a www.florssirera.org i www.ajmanresa.cat .
DIMECRES 21, XERRADA 19:00h: Sala d’Actes del Centre Cultural El Casino “Cooperació per al desenvolupament des d’una perspectiva local” Amb: Eduard Ballester, coordinador de la FCONGD.
DIMECRES 28, XERRADA 19:00: Sala d’Actes del Centre Cultural El Casino Com fer una política pública de cooperació més participativa i coherent. Amb: Toni Royo, tècnic de participació de la FCONGD.

Arribem a la quinzena edició de la Manresa Solidària, de nou amb un mes de durada, des de dimarts 29 de setembre a dijous 29 d’octubre. I ho fem amb unes activitats organitzades per les ONG’s, el Consell Municipal i la regidoria de Solidaritat , que combinen la reflexió, debat i sensibilització amb l’acció. També és important destacar el treball de coordinació amb les regidories de Cultura, Inclusió Social i Medi Ambient i la col·laboració amb entitats com l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana i el Centre d’Interpretació de l’Aigua.
La Manresa Solidària d’enguany continua, per si no ho recordàveu, amb la temàtica iniciada l’any passat: davant d’una crisi que és “global” calen propostes, idees i accions per fer possible una resposta tant al “Nord” com al “Sud” planeta. Amb diferències, però ja que durant el darrer any els milions de persones que pateixen la fam i la pobresa extrema al “sud” han passat de 800 a 950 . Per contra en la darrera sessió del G-8 del passat juliol els caps d’estat més poderosos han decidit “combatre la fam al món” amb una mil·lèsima part d’allò destinat a “rescatar” el sistema financer internacional en el darrer any ... Davant d’això que cal fer? Doncs de la societat civil, des de pobles i ciutats, continuar treballant per transformar el món. Així el dissabte 3 d’octubre a la plaça de St Domènec i amb la XV Fira d’ONGs de Manresa, podreu trobar les persones i entitats que, des Manresa i el Bages, intenten transformar “sud i nord”. Podreu conèixer els projectes de sensibilització i cooperació sobre Desenvolupament Sostenible, Salut, Educació, lluita contra la pobresa i la fam, Cultura de la Pau i Antimilitarisme amb els que les entitats i el Consell Municipal de Solidaritat, pretenem globalitzar la solidaritat. També el dissabte 17 d’octubre, de nou al Palau Firal en el marc d’Ecoviure, l’XI Fòrum de Solidaritat presentarà i debatrà iniciatives socials i solidàries que pretenen posar les bases per uns nous models socials, locals i globals, més equitatius, sostenibles i participatius.
La XVena Manresa Solidària us convida a participar de les seves activitats, convençuts i convençudes que un altre món més just és possible si hi continuem treballant per assolir-lo.

Aquesta reforma laboral rima amb vaga general!

2010-08-30T02:13:00.000-07:00

ICV, mitjançant el seu senador Jordi Guillot, adscrit al grup Entesa Catalana de Progrés, va defensar dimecres el nostre rebuig al projecte de llei de reforma laboral. Guillot dimecres, a la Comissió de Treball i Immigració del Senat, posà de manifest que, si la reforma laboral és apovada, es permetrà un acomiadament més fàcil i barat i es reduirà entre un 55% i un 80% els costos de l'acomiadament a més de fer més vulnerable l'ocupació fixa. És paradoxal que, un dels arguments que s'han utilitzat per justificar aquesta reforma (i, de passada, atacar els sindicats), és la seva pretesa utilitat per anar eliminant la temporalitat davant d'uns sindicats només preocupats de defensar els treballadors amb contractes indefinits; molt curiós ja que ho argumenten aquells que, en la “fase expansiva” quan els contarctes eren temporals i realment “600-800 euristes”), no es van preocupar per res d’aquella alta temporalitat . L'experiència de tots aquests anys i, sobretot, d’altres models europeus de relacions laborals i d’estats del benestar reals, ens indica que és possible assolir uns treball més estables i “competitius” en el marc d'un model productiu en què, les persones treballadores i la seva formació continuada són un dels factors més importants per la pròpia empresa. Per ICV la reforma de la llei segueix insistint en la "fracassada" aposta de buscar la “competitivitat” de l’economia per la via de la reducció dels costos laborals. Entre els efectes reals d'aquesta llei es justifica l'acomiadament com a simple mesura de millora de l'empresa i s'introdueix l'acomiadament "preventiu". Es facilita l'acomiadament "exprés" per causes objectives per eliminar els salaris de tramitació i s'amplia la subvenció amb recursos públics dels acomiadaments.

En una enquesta recent, entre empresaris catalans, d’una cambra de comerç important, se’ls preguntava quins eren els seus principals problemes. En les respostes hi apareixia la manca de finançament com el primer problema, per contra la “reforma” laboral apareixia com el setè problema. Per ICV cal defugir, de totes totes, la lògica (irracional) de l’abaratiment dels acomiadaments. El govern espanyol, després de demanar esforços a la funció pública, als pensionistes, als dependents, ara proposa que l’Estat aporti diners per ajudar els empresaris a acomiadar els treballadors/es... En una resposta a una pregunat de Joan Herrera, el President del Govern espanyol , deia que les principals reformes a emprendre eren per aquest ordre la reducció de la despesa, la reforma laboral, la reforma dels sistema de pensions i per últim la “bancarització de les caixes”, exactament el mateix que li va demanar el FMI a Espanya. Però és difícil no retallar polítiques socials, si en el passat es va fer reformes fiscals que van suposar la pèrdua d’ingressos per valor de 30.000 milions d’€, i un esforç fiscal del 30’9% del PIB!. No es pot pretendre tenir polítiques socials europees i l’aportació fiscal ultraneoliberal pròpia de Letònia. Bé, demà en un mes serà jornada de vaga general...

Sabíeu que Catalunya és un referent en polítiques de Pau?

2010-08-25T02:15:00.000-07:00

Quan escric aquest article (ahir divendres 20 d’agost) encara no es sabia la data de les eleccions del Parlament de Catalunya, però potser que siguin el diumenge 24 d’octubre, per tant avui faltarien dos mesos i 3 dies. D’aquí a llavors tindrem l’oportunitat de fer balanç “gruixut” del conjunt de la legislatura i de les propostes pels propers anys. Per això avui volia dedicar aquest espai, ja que no vaig poder fer més a prop de l’65 aniversari de les bombres atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki (6 i 9 d’agost), per explicar quelcom que fa de Catalunya un refernt mundial en polítiques de foment de la Pau: la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau. (www.gencat.cat/icip/cat/index.html)
Catalunya sempre ha destacat pel seu compromís pacifista que s’ha posat de manifest en nombroses ocasions, la més recent i sonada, el 2003, contra la guerra de l’Iraq. I compta amb un ampli i dinàmic moviment per la pau. Però li faltaven suports i referents institucionals. Des d’ICV-EUiA teníem la voluntat que també des del govern de la Generalitat es promogués decididament la pau i els drets humans. Per això vàrem impulsar la creació d’un organisme nou específicament dedicat al tema: l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). L’ICIP és la primera institució pública d’aquestes característiques a l’Estat espanyol. Entre les seves finalitats es troben promoure la cultura de la pau en la societat catalana i en l’àmbit internacional i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau en el món. L’ICIP compta entre les seves atribucions la formació de persones per a la intervenció en el terreny, l’observació i la mediació de conflictes. I també col·labora amb institucions i xarxes internacionals similars.
Fins ara es donava suport puntual a les iniciatives de la societat civil, però no existia una iniciativa pròpia de l’administració. Ara es crea aquest ICIP, amb finançament públic però independent, de manera que suma amb la societat civil i suposa un nou instrument en la promoció de la pau. La seva actuació se centra en tres eixos: 1) Recerca. Anàlisi de conflictes i de processos de pau, seguretat humana, resolució i transformació de conflictes, actors de pau, en especial incidència en el moviment per la pau) que permeti transferència de coneixements i assessorament a les administracions, universitats, empreses i societat civil.; 2) Formació i difusió en cultura de pau, la no violència i la resolució pacífica de conflictes; 3) Construcció de pau i prevenció de conflictes violents, amb la identificació de les àrees geogràfiques i conflictes de les principals aliances, xarxes i socis, per tal de desenvolupar programes orientats a prevenir, gestionar, resoldre i transformar conflictes violents.
L’ICIP té una llarga i extensa llista de persones que han treballat històricament per tal que existís a Catalunya. I , així mateix, cal fer esment de l’organisme i l’equip que ha treballat intensament per fer-lo possible i en especial del seu director: l’Oficina per la promoció de la Pau i els Drets humans del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i l’igualadí Xavier Badia i Cardús, treballador incansable per la justícia social i la pau global i local. I per acabar, també, cal agrair-ho, a al Conseller Joan Saura i al Secretari general del Departament Joan Boada, dues de les persones que aquest darrers 4 anys més “atacs” desproporcionats han rebut, moltes vegades traspassant límits no de la crítica democràtica de la gestió, sinó entrant en l’atac personal. Pau aquí i allà, a catalunya i al món.

La ciutat plurimunicipal del Pla de Bages

2010-08-25T02:14:00.000-07:00

Ja em disculpareu que, aprofiti “l’agosticitat”, per fer memòria de fa una quinzena d’anys i omplir aquestes ratlles amb un tema que us pot semblar gruixut i dens. Però l’ “actualitat” política l’ha retornat, d’aquella manera com de vegades es fan determinats “debats” amb l’actual sistema de relacions entre la “política” i els “mitjans de comunicació”: a partir d’un “estirabot” (Perdoneu, però algú ho havia dir! Tot i que...) . Bé, a partir de les paraules de l’Adam Majó, en la presentació d’una moció de la CUP al ple de juliol de Manresa (que ell mateix explicà millor en un article en aquest mateix diari), ha retornat la idea de la necessitat de coordinar millor determinades polítiques i/o planificacions públliques en l’àmbit territorial de la unitat funcional urbana realment existent del Pla de Bages. Quina és aquesta? Com s’ha anat formant? Fins on arriba? A mitjans de 1997 vaig escriure, part de les possibles respostes a aquelles i d’altres preguntes, a “L’evolució de la població del Bages, 1950-1996”, (publicat el 1999 pel Centre d’Estudis del Bages en rebre el Premi CEB dels Lacetània 1997); així a la pàgina 112 escrivia: “La rodalia de Manresa ja va començar a destacar en l’etapa 1950-75 per allò que, amb el temps es coneixeria com a ciutat real o ciutat plurimunicipal del Pla de Bages, i així experimentà creixements de tipus "perifèria metropolitana", essent St. Joan de Vilatorrada el cas més emblemàtic. Tanmateix la formació d'un sistema urbà integrat de tot el pla de Bages, la formació d'una ciutat real plurimunicipal, s’ha esdevingut a partir de 1975. La principal causa d'aquest procés ha estat els moviments emigratoris de mobilitat residencial del municipi de Manresa cap a fora. Aquesta tendència al traspàs d'habitants-residents de les ciutats centrals cap als petits municipis més propers és una de les característiques principals de la nova forma de poblament que ha adquirit la Catalunya del creixement zero. Així cal subratllar que la migració, avui per avui, és el principal component dels possibles creixements de tots els municipis bagencs i, segons quina sigui la seva magnitud i intensitat, en determina els creixements i els signes positiu o negatiu.” En el Bages de la segona meitat dels anys 80 i de tots els 90 del segle XX, la migració residencial interna entre els municipis del pla fou el motor dels canvis poblacionals i territorials, fins que prop del 2000 la immigració estrangera transforma els creixements demogràfics. El pla de Bages s’anà articulant com un sistema urbà amb uns espais de vida plurals (residencial, comercial, festiu, d’oci i lleure, econòmic, industrial) repartits en diferents municipis (amb les càrregues i beneficis desiguals segons el cas); Llavors, com ara, el problema és a la “gallega” (com amb les meigues): el Pla de Bages no existeix administrativament però sí com a realitat territorial funcional... I no cal fer la guerra entre quins municipis ho són o no... D’aquells anys cal destacar el Premi Caixa Manresa 1996 (Arquitectura territorial, medi natural i desenvolupament urbà al pla de Bages. Bases tècniques per a un acord necessari) de l’equip encapçalat per Jordi Ludevid... Bona part dels projectes que en aquell estudi i d’altres, que llavors es proposaren, s’han fet realitat, amb canvis i matisos importants; o bé s’ha integrat en planificacions importants com el Pla Director Urbanístic i el Pla Estratègic Manresa 2015 (abans aprovats la tardor de 2006).. Però, per acabar per avui, allò en que la ciutat plurimunicipal del Pla de Bages, necessita avançar molt més és en “aconseguir unes administracions locals que siguin agents molt actius d’impuls dels objectius estratègics de transformació, gestió i de participació urbanes” , tal com proposava l’acció 3 de la línia estratègica primera del Premi Caixa Manresa 1996...

Vegueries: per fi una llei! Però...

2010-07-29T02:46:00.000-07:00

Per fi, ara i aquí, hi ha el Pralament de Ctalunya, per primera vegada després de 30 anys, ha aprovat una llei de vegueries. Que existeixi una llei és allò substancial i, sobre el que cal treballar, per millorar i per avançar fins aconseguir que la Catalunya Central sigui una de les vegueries en que Catalunya s’organitzi (i no DIVIDEIXI!) territorialment.

Sí, hagués calgut fer-ho abans, en l'anterior legislatura i, sinó, a l'inici d'aquesta una vegada aprovat i entrat en vigor (l'agost de 2006!) l'Estatut i per tant els seus articles 90 i 91 que defineixen la vegueria. Però és ara i aquí perquè hi ha hagut un govern de PSC, ERC i ICV que ho ha promogut; així cal què recordem que en 23 anys de governs de CiU ni reforma de l'Estatut de 1979 ni avantprojecte de llei de vegueries ni el 1987, ni el 2001 quan, precisament Artur Mas com a conseller en cap, aturà el procés iniciat per Duran i Lleida, el model d'organització territori de la Comissió d'experts del 2000 conegut com a “ Informe Roca”. També en el terreny positiu, la llei preveu la creació de set vegueries, aquelles suficientment raonables en el límit alt d'un equilibri entre diversitat territorial i la sostenibilitat “administrativa” per un país de 7'5 milions de persones, uns 32.000 km2 i tants nivells administratius... Més territoris “regionals”, suposaria canviar d'escala (a la subregional), amb multiples d'espais macrocomarcals, òptims per altres funcions sectorials però no viable en termes de simplificació administrativa.

Jo, ja des de l’inici de l'avantprojecte de llei –al gener- he afirmat que tenia un gran problema: deixa en la llunyania (en el “llimb”), per tant sense efectivitat, la creació de les vegueries de l'Alt Pirineu i Aran i de la Catalunya Central.

A continuació us reprodueixo la intervenció del president del grup parlamentari d’ICV-EUiA, en Jaume Bosch i Mestres, l’únic portaveu que va parlar de la Catalunya Central.. Per què? Doncs perquè, des de sempre, ha cregut i s’ha cregut tant l’organització territorial de Catalunya en vegueries com la necessitat de la Catalunya Central, l’Ebre i el Pirineu pel necessari re-equilibri territorial!

INTERVENCIÓ de Jaume Bosch (president del GP d’ICV-EUIA) en la votació de la LLEI DE VEGUERIES, 28 JULIOL de 2010

1. Vot afirmatiu
El meu grup votarà afirmativament la llei de vegueries per deixar constància de la nostra voluntat ferma de fer possible l’organització de Catalunya en vegueries tal com preveu l’Estatut. Volem que les Terres de l’Ebre, el Pirineu i la Catalunya Central disposin d’institucions pròpies per fer sentir millor la seva veu a tot el país. Les Terres de l’Ebre, un territori amb una molt forta personalitat diferenciada, perquè varen patir un abandonament permanent que va culminar amb l’agressió que es volia perpetrar amb el transvasament de l’Ebre, i que va provocar una mobilització social que anava més enllà de la qüestió concreta de l’aigua; el Pirineu perquè ja des del Congrés de Cultura catalana dels anys setanta els sectors més dinàmics d’aquelles comarques encapçalats pels Grups de l’Alt Pirineu plantejaren que les característiques especifiques d’aquella zona, ben diferents de les Terres de Ponent , feien necessària una organització pròpia adaptada a les seves necessitats , sense que això hagi d’implicar cap ruptura de les actuals relacions de col·laboració amb Lleida; i la Catalunya Central, amb comarques també diverses entre sí però amb una dinàmica social i econòmica indiscutible que massa sovint han tingut la sensació de ser tractades tan sols com el pati del darrera de la regió metropolitana; una regió metropolitana, per cert, que ha de disposar també dels instruments institucionals per continuar essent la punta de llança de l’activitat econòmica i cultural del país. Volem doncs les vegueries. No són una divisió anacrònica basada en somnis del passat sinó una necessitat del present i el futur per aconseguir un autèntic equilibri territorial, que superi la que va ser, en el seu moment, una divisió artificial en províncies. Però sobre tot les volem perquè Catalunya, a través d’aquest Parlament, exerceixi el dret a organitzar-se d’acord amb la seva voluntat, tal com ho va fer el Govern del President Maragall en desconcentrar l’activitat de la Generalitat en 7 vegueries.

2. El Dictamen del Consell de Garanties
Però avui el Parlament farà poc més que expressar aquesta voluntat d’organitzar el país en vegueries tal com preveu l’Estatut.
El Consell de Garanties Estatutàries, en el seu dictamen 11/2010 de 6 de juliol, fa un seguit de precisions que obliguen aquest Parlament a govern i a oposició a una seriosa reflexió.
El projecte de llei parteix d’una filosofia que ha estat qüestionada, no pel Tribunal Constitucional, sinó pel Consell de garanties Estatutàries de Catalunya i per unanimitat.
La idea de que d’una província puguin néixer dos consells de vegueria xoca amb la interpretació que el Consell fa de l’Estatut. No és cap sorpresa. El Consell Consultiu, l’any 2005, en el seu Dictamen sobre el Projecte d’estatut ja va afirmar que “a Catalunya les vegueries substitueixen les províncies en tant que entitats locals”. I el Consell de Garanties conclou ara que “ La vegueria és un nou tipus de província de règim especial” i que “s’identifica amb la província constitucional”. Això s’afirma abans de conèixer les interpretacions del Tribunal Constitucional en la sentència de l’Estatut i no constitueix, en cap cas, una versió restrictiva de l’autogovern: és una interpretació que es correspon al que, en la meva opinió, fou la voluntat del legislador, si se’m permet expressar-ho així en tant que ponent de l’Estatut.
I repeteixo que no és cap novetat. No se si coneixen l’obra de Ricard Gracia Retortillo, titulada “ La vegueria com a govern local intermedi a Catalunya. Encaix constutucional de la seva regulació estatutària”, publicat l’any 2008 per l’Institut d’Estudis Autonòmics. En la presentació l’Institut afirma que “El principal problema substantiu a resoldre és la relació que s’estableix, en el text de l’Estatut, entre la província constitucional i la vegueria estatutària. Tot contraposant la configuració d’una i l’altra, l’estudi conclou, a mode d’interpretació, que ambdues institucions s’identifiquen a l’estatut quant la seva naturalesa d’entitat local. En altres paraules, la vegueria és la província a Catalunya amb una denominació i una instància de govern diferents a les que tenia fins ara”
Es per això que ens semblen imprescindibles les esmenes subsegüents al Dictamen del Consell de Garanties presentades pels grups que donen suport al govern:
La primera deixa clar que la vegueria de les Terres de l’Ebre, igual que les del Pirineu i la Catalunya Central, resta pendent de la modificació de les lleis estatals corresponents; és a dir, no tan sols de la Llei Orgànica de Regim Electoral General.
La segona, fa referència a una preocupació que ja vaig expressar en el debat de totalitat del mes de març. Deia llavors: “el principal perill que té aquest projecte de llei és que sembli que ens conformem a canviar el nom de les quatre diputacions pel de “consells de vegueria”. Doncs bé, som aquí. El Consell de Garanties adverteix dels possibles problemes de seguretat jurídica que es podrien derivar de que “d’un dia per l’altre” diu el Consell “ les diputacions provincials passessin a denominar-se consells de vegueria”. D’aquí l’esmena que posposa aquest canvi a les properes eleccions municipals de març de 2011. Guanyen temps les diputacions per adaptar-se i guanyem tots plegats temps per reflexionar.

3. Aran
Voldria fer referència a dos aspectes polèmics :
Primer, el tractament de la Vall d’Aran. El projecte inclou un article, el 10, destinat al regim Especial de l’Aran i una Disposició Transitòria incorporant l’Aran a la vegueria de l’Alt Pirineu “mentre estigui integrat per l’ordenament jurídic de l’Estat en una institució provincial”. Més enllà de la possibilitat que l’Aran deixi d’estar integrat en una província, la Llei Especial de l’Aran haurà de regular les seves relacions amb la vegueria, que no poden ser, repetint errors del passat, els d’una comarca més. Per això el meu grup proposarà que els representants de l’Aran a la vegueria siguin designats pel Consell Generau i mantinguin una relació quasi federal amb la vegueria, compatible amb la necessària planificació territorial i de serveis en tot l’Alt Pirineu .

4 Penedès
La Segona. La reivindicació de la vegueria del Penedès. El fulletó que ens ha fet arribar la Plataforma per una Vegueria Pròpia diu en portada que el 29 de juliol tots els àmbits tindran vegueria i el Penedès no?. La realitat és que demà ningú tindrà vegueria. I jo voldria recordar allò que va manifestar el meu grup el dia de la compareixença de la Plataforma en la tramitació de la llei: “El grup parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa té un compromís de govern en aquesta legislatura amb Esquerra Republicana i amb el PSC que implica la proposta de crear set vegueries. Nosaltres complirem aquest compromís en aquesta legislatura i en la votació d’aquesta llei, però alhora el meu grup parlamentari està molt obert a mirar què passa en el futur, i estem disposats a escoltar, estem disposats a aprendre i a deixar-nos convèncer”.
I també voldria recordar alhora que l’única fórmula de sistema electoral català que permet adoptar la vegueria com a àmbit electoral i que permet ampliar el seu nombre sense alterar la proporcionalitat del vot és la que va presentar el meu grup a la ponència de la frustrada llei electoral.

5 Pacte
Finalment, la qüestió principal: El dia del debat de totalitat, el 10 de març, vaig afirmar:
“ El meu grup planteja una negociació immediata amb el Govern central”. Han passat més de 4 mesos i ho tornem a afirmar. El Consell de Garanties Estatutàries ha deixat ben clar que si volem més de quatre vegueries hem de negociar amb el Govern central la seva creació.
El president del Govern central, Rodríguez Zapatero ha expressat, diuen, la seva intenció de donar compliment a l’estatut i a la voluntat d’aquest Parlament. El lògic seria una reforma constitucional que eliminés per sempre l’existència obligatòria de les províncies a totes les comunitats autònomes. No demanem tant: tan sols es tracta de pactar que Catalunya tingui més províncies que les quatre actuals. L’estat espanyol no s’enfonsarà per això. I tal com proposava l’informe Roca es podria establir que les quatre províncies actuals podrien continuar essent circumscripció electoral per a les eleccions generals per a no alterar l’actual nombre de diputats i senadors que corresponen a Catalunya.
Si volem vegueries hem d’exigir i arribar a un acord amb l’Estat.
Ricard Gracia en l’obra abans esmentada escrivia: “L’exigència de llei orgànica comporta la necessitat d’entaular una negociació política entre la Generalitat i el legislador estatal orgànic”.
I més endavant comenta: “Es podria arribar a proposar la modificació dels límits provincials únicament a l’efecte de la dimensió local, sense afectar al règim electoral o podrien buscar-se fins i tot, fórmules intermèdies, on les quatre provincies-vegueries actuals siguin objecte d’una subdivisió que operés en la pràctica com les 7 o 8 vegueries preteses, evitant així el recurs a la llei orgànica. Però, en tot cas, del que no hi ha dubte és del fet que totes les instàncies implicades han d’anar a una en l’elaboració del model”. I conclou “ La solució al vell problema de la divisió provincial no pot tornar a estancar-se en la falta d’acord polític, perquè allò que acaba ressentint-se, finalment, és la racionalitat del sistema i, en última instància, el servei als ciutadans”. No calen comentaris
El meu grup avui vota aquesta llei amb voluntat de pacte. Anirem a les eleccions amb el nostre programa sobre organització territorial. Amb voluntat també d’arribar a un acord parlamentari el més ampli possible que eviti que el maig del 2011 fem tan sols un canvi de nom de les diputacions, menys justificat que mai si tenim present les circumstàncies econòmiques actuals, i per tal d’avançar de debò cap a la autèntica creació de les vegueries.
Un avenç que hauria de basar-se alhora en l’aprovació de la Llei de Governs Locals de Catalunya, en una modificació en profunditat de l’actual configuració dels consells comarcals, tal com venen definits a l’Estatut, i en una llei de finançament localTant de bo que el camí que avui tan sols anunciem es faci realitat la propera legislatura.

Vers les plurals opcions de futur de Catalunya

2010-07-20T04:21:00.000-07:00

El dissabte dia 10 de juliol, ja ha entrat ja a la historia de Catalunya. Sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim” més d’un milió de persones ens vam manifestar a Barcelona, on hi havia les diferents visions que el catalanisme té per l’autogovern de Catalunya: fou plural, com plurals son les opcions de futur per a Catalunya, des de l’autogovern a la lluita contra la crisi econòmica. ICV ha anat recordant, al llarg de tot aquest procés, que calia, cal i caldrà no oblidar que el culpable de que no hagi estat respectada la voluntat del poble català, ha estat el Partit Popular, que va interposar el recurs junt amb un Defensor del Pueblo incapacitat pel seu ressentiment personal. Cal repetir que ningú entendria a Catalunya que uns mesos desprès de la manifestació cap partit catalanista pogués pactar amb el PP o acceptar el seus vots per presidir la Generalitat, com si aquí no hagués passat res...

Tot el que ha passat demostra que la potencia transformadora de l’Estatut del 2006 era molt elevada, que no era un “Estatutet”. Quin “Estatutet” pot provocar una reacció del centralisme com la que hem viscut els darrers anys i que ara ha culminat amb la sentència? El poble de Catalunya no es va equivocar quan el setanta quatre per cent dels votants varen donar suport a l’estatut en el referèndum del 2006... La sèntencia toca aspectes essencials de l’Estatut: ha restat força jurídica als drets reconeguts al Títol Primer, ha eliminat la possibilitat d’una modesta descentralització del poder judicial a Catalunya, ha rebaixat el principi de bilateralitat, ha retocat de forma puntual el sistema de finançament,i ha interferit en el paper d’algunes institucions de Catalunya. Però hi ha dos punts que ens causen especial indignació: l’eliminació de l’ús preferent del català en l’àmbit públic, amb la intenció de crear un conflicte lingüístic a Catalunya; i la molt greu: l’anul·lació de l’article 111, i la interpretació restrictiva del 110 i 112, el blindatge de les competències (aquells 3 articles afecten als 58 que defineixen cada una de les competències de la Generalitat. I això d’allò més greu:la sentència traspua por, inseguretat; és “una sentència preventiva”: negant a l’Estatut al seu caràcter de llei del bloc constitucional, la més important desprès de la Constitució, per convertir-lo en una llei més, i de rang menor perquè tot i ser una llei orgànica aprovada per les Corts, en el fons és considerada una llei d’àmbit territorial limitat. Ara el primer moviment de la resposta institucional unitària és exigir al Govern del PSOE el compliment de la totalitat del que va pactar amb el Parlament i el poble de Catalunya aprovant l’Estatut, aprovant al Congrés de Diputats un pacte global de millora de l’autogovern de Catalunya. Cal utilitzar tots els mecanismes jurídics i polítics necessaris, amb un compromís clar i inequívoc, que fins i tot podria adoptar la forma d’una Llei de millora de l’autogovern.

El tribunal obsessionat per una defensa restrictiva del text constitucional i per una visió retrograda de l’estat espanyol ha provocat la crisi institucional més greu de l’etapa democràtica. I ha tingut la doble irresponsabilitat de fer-ho en uns moments de greu crisi social i econòmica. Per ICV el que s’ha trencat és tan greu que no en tenim prou amb això. Volem tot l’Estatut però creiem que Catalunya ha iniciat una nova etapa en que caldrà anar més lluny. Pensem que aquest país ha de debatre amb tranquil·litat i rigor el seu futur, que hem de passar de les consignes a les propostes. De moment la ciutadania tan sols ha decidit una cosa: que volia l’Estatut del 2006. Això, des d’una perspectiva democràtica és inapel·lable. I ara Catalunya té el dret a discutir lliurament cap on vol continuar avançant; discutir i debatre sense límits, ni posats a Madrid pels que creuen que no tenim dret a decidir, ni posats a Catalunya pels que creuen que Catalunya tan sols ha de poder decidir una única opció, la independència. Les coses són més complicades i proposem un debat a fons de totes les alternatives, com correspon a un país madur. Continuarà...

25 anys després....LIVE AID!

2010-07-14T03:56:00.000-07:00

The Greatest Show On Earth

July 13th, 1985

TWENTY-FIVE YEARS ON...

Ahir, dimarts 13 de juliol de 2010, a les 13 hores (a Catalunya), a les 12 hores a Londres i a les 7 hores a Filadèlfia s'acomplí el 25 aniversari d'un dels esdeveniments musicals més grans: el LIVE AID.

Us recomano dues adreces per rememorar-ho: http://www.herald.co.uk/local_info/live_aid.html i sobretot aquesta de l'Escola de la Cultura de la PAU de l'UAB: http://escolapau.uab.cat/programas/accio.php . Aquí hi trobareu el programa - Del Do they know it’s Christmas time? al Band Aid. que, el gener de 2009, vam gravar a STYL FM, una ràdio de Manresa. Us convido a escoltar-ho!!!! Si us agrada podreu continuar escoltant altres 8 programes que vam gravar sota el lema ACCIÓ MUSICAL GLOBAL!

El sentit de la manifestació

2010-07-08T03:41:00.000-07:00

La manifestació del 10 de juliol hauria de ser una data històrica pel catalanisme i per l’autogovern de Catalunya. Milers de persones participarem a Barcelona en una manifestació motivada per la sentència emesa el Tribunal Constitucional el passat dilluns 28 de juny. Aquella suprimeix articulats i en condiciona d’altres (a partir de la interpretació jurídica que en farà el TC) significant una alteració greu del contingut de l’Estatut de Catalunya de 2006 i retallant de forma substancial les aspiracions d’autogovern que al nostre país s’havia donat a partir del pacte estatutari i, fins i tot, el “pacte constitucional inicial”. Per tant, formalment, la manifestació està convocada per expressar el rebuig a la sentència i, també, pel que significa de vulneració de les voluntats del Parlament de Catalunya, de les Corts espanyoles i d’allò aprovat en referèndum per la ciutadania de Catalunya.Fins i tot oblidant que, la composició actual del Tribunal Constitucional el fa ser un òrgan deslegitimat i desautoritzat, la modificació de l’Estatut pot ser legal, però allò que és totalment és il·legítima. L’Estatut vigent és l’expressió de la voluntat del poble de Catalunya, elaborada pel seu Parlament, modificada per les Corts espanyoles i referendada pel poble de Catalunya, d’acord amb allò que preveu la Constitució. Però la manifestació també expressarà les diferents visions que el catalanisme té per l’autogovern de Catalunya. Des de l’autonomisme federalitzant fins a l’independentisme, passant pels múlltiples matisos de federalisme i sobiranisme.

Però l’origen i la realitat del problema no serà a la manifestació. El problema rau en la visió que part de la societat espanyola té d’Espanya, una visió que cada cop està més fora de la pròpia Constitució i s’ha expressat descaradament amb la sentència quan rebutja l’horitzó federalitzant que proposa l’Estatut; i aquí es on es bifurca el procés de l’autogovern català. Si l’Estatut del 2006 no és constitucional cal una “reforma constitucional ambiciosa” que doni marc a l’acord polític entre Catalunya i Espanya, que significa l’aprovació del 2006; si Espanya no aposta pel nou model polític i institucional que proposa l’Estatut de 2006, l’esdevenir només deixarà per l’autogovern català l’opció, complexa i difícil, de la independència. ICV tant defensa el dret democràtic a l’autodeterminació com que Catalunya és un sol poble. Unes expressions que resumeixen que és, aquest “poble”, el que ha d’acompanyar democràticament qualsevol procés. Qualsevol decisió sobre un canvi en les relacions amb l’Estat (com s’ha fet amb l’EAC, el Ique fa il·legítima la sentència!) ha de venir acompanyada de la majoria social i política que ho fa possible. La cohesió social i el respecte democràtic estan en la base i en el límit de les nostres capacitats de transformació, també del model d’Estat. La proposta de federalisme asimètric i pluralista que defensa ICV permet entendre Catalunya com a nació que pacta el marc de relacions amb l’Estat i permet també, però no només, la relació independent amb l’Estat.

El 10 de juliol, Catalunya, una nació de ciutadans i ciutadanes lliures, que es vol i que és integradora i plural, democràticament expressarà que vol conduir el seu futur.

Emancipació tota, per tant també de la burca

2010-06-21T08:43:00.000-07:00

ICV és una formació política laica i la nostra posició respecte a les creences filosòfiques o religioses és la de vetllar per l’exercici del dret de tota la llibertat de pensament i de consciència, en el marc d’un estat democràtic i aconfessional. Respectem els símbols religiosos personals de cadascú mentre no vulnerin el marc legal, entenent que hi ha d’haver un límit en els drets de llibertat religiosa, i aquest límit és el respecte a les llibertats i els drets personals. Des d’ICV partim del principi que tota (tota!, sigui d’on sigui i vingui d’on vingui) la ciutadania –homes i dones– gaudim dels mateixos drets i som iguals davant la llei i que la pertinència a qualsevol tipus d’associació (incloent-hi les religioses) no modifica el seu gaudi, és a dir, ni el limita ni l’amplia, i tampoc eximeix del compliment d’aquestes lleis. Estem a favor de l’emancipació total de les dones i, per tant, estem en contra de qualsevol manifestació o acte que impliqui el retall o limitació de llibertats; per tant manifestem el nostre rebuig absolut a qualsevol creença o acte que signifiqui l’opressió de la dona i que atempti contra la seva dignitat, per tant rebutgem la burca i el nicab. Per a ICV el nicab i la burca són peces de roba que invisibilitzen les dones que les porten, i poden privar-les de la seva identitat, dificultant la interacció amb les persones del seu voltant, així com la seva participació de la comunitat. A més, pot fomentar l’aïllament i atemptar contra la seva dignitat. ICV mostra el seu rebuig a tota manifestació que vulneri la llibertat, la dignitat i l'autonomia personal de les dones, i alhora defensa la llibertat de tothom a expressar les seves creences, tal com garanteix la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’actual normativa ja regula el respecte a la llibertat religiosa en l’espai públic amb les limitacions necessàries per no vulnerar el manteniment de l’ordre públic. Alhora, regula estrictament el deure d’identificar-se que té qualsevol ciutadà o ciutadana davant de l’administració pública pel manteniment de la seguretat ciutadana. Per tant, apel·lar a la seguretat des dels ajuntament és un recurs totalment demagògic, ja que ja està regulat en normatives superiors.Des d’ICV denunciem la instrumentalització partidista i electoralista del fet migratori per part dels partits que promouen la prohibició del “vel integral” des dels ajuntaments. A Catalunya no hi ha una problemàtica social amb la burca i el nicab, en canvi, sí que hi ha partits que busquen alimentar el conflicte social per obtenir-ne rèdits electorals, com s’ha demostrat, amb certs partits polítics que promouen l’exclusió de les persones migrades en considerar-les no subjectes polítics ni subjectes de drets socials. ICV estem en contra d’una regulació “ad hoc” de la indumentària de les dones i de la prohibició de la burca i el nicab des dels ajuntaments, ordenança a ordenança, per ser una mesura contraproduent per la convivència. La prohibició no facilita l’emancipació total de les dones sinó tot el contrari, les criminalitza i només genera més perjudicis, més estigmatització i més desigualtat social. La prohibició de la burca i el nicab no aborda l’arrel de la problemàtica i, a més, pot tenir un efecte contraproduent, en primer lloc, ja que les pot relegar a un aïllament encara més gran, així com per a la convivència, que és el valor clau pel que cal treballar sempre que s’aborden problemàtiques associades a la diversitat cultural o religiosa. Si el que volem és afavorir l’emancipació de les dones, el debat no es pot limitar a mocions destinades a prohibir l’ús de la burca, cal afavorir aquesta emancipació: això vol dir continuar i enfortir el treball en els nostres municipis amb les polítiques d’igualtat de gènere, els serveis educatius, formatius, socials, d’ocupació i de mediació, l’enfortiment de tots els drets universals i dels drets de ciutadania .

Ni chica ni limoná

2010-06-17T03:14:00.000-07:00

Si aneu a la següent direcció (http://www.youtube.com/watch?v=9uuuYlIfoIY), trobareu un resum , en 1 minuts 46 segons, de cap on va la política econòmica del govern espanyol.

Què hi ha, tambè, en joc a Sud-Àfrica?

2010-06-14T02:04:00.000-07:00

Avui, dilluns 14 de juny, a la Casa de Cultura de Girona (plaça de l’Hospital, 6) es celebra l’acte de memòria i denúncia “QUÈ HI HA DE DEBÒ EN JOC A SUD-ÀFRICA?” En aquest acte denunciarem que la República de Sud-àfrica ha de detenir i entregar –mitjançant extradició- un militar ruandés imputat en la mort de FLORS SIRERA FORTUNY, segons el “Auto de procesamiento de fecha 6 de febrero de 2008 del Juzgado de Instrucción Central nº 4 de la Audiencia Nacional.

La conciutadana manresana FLORS SIRERA FORTUNY va morir violentament a Ruhengeri (Rwanda) el 18 de gener de 1997, desenvolupant la seva feina com a infermera i cooperant de la organització Médicos del Mundo. Sobre aquesta mort violenta i la de vuit persones més de nacionalitat espanyola (entre ells el missioner JOAQUIM VALLMAJÓ), es decidí promoure que fossin investigades pels Tribunals espanyols i així es presentà la demnda a l’Audiència Nacional espanyola el febrer de 2005.

El Jutjat d'Instrucció Central nº 4 de la Audiència Nacional espanyola, va resoldre mitjançant Interlocutòria (Auto de procesamiento de fecha 6 de febrero de 2008) dictar ordres de detenció internacional contra quaranta alts responsables político-militars ruandesos als que se'ls imputa la mort de nou ciutadans espanyols, i que entre els 40 imputats estarien els presumptes responsables de la mort violenta de la conciutadana FLORS SIRERA FORTUNY.

El juliol i el setembre de 2008, l’ Ajuntament de Manresa, mitjançant declaració i acord de ple sol·licità, al Govern espanyol i al Secretari General de Nacions Unides, emprendre les accions procedents que conduïssin a la detenció, entre d'altres, del General Kayumba Nyamwasa , com a presumpte responsable de la mort de la conciutadana FLORS SIRERA FORTUNY.

El Congreso de los Diputados en la Proposición no de Ley 11 de diciembre de 2008, número 161/000433aprovà el següent: (< >>).El març d’enguany, s’ha tingut coneixement, mitjançant Providència del Jutjat de data 3 de març de 2010, així com mitjançant noticies publicades als diaris Regió 7 (en data 5 de març de 2010) i El País (en data 9 de març de 2010), que un dels presumptes responsables de la mort de la conciutadana FLORS SIRERA FORTUNY es trobaria actualment a la República de Sud-Àfrica, després d'haver fugit de Rwanda.

Per tot això cal Instar, al President del Govern espanyol i al seu Consell de Ministres, a fer totes les accions i gestions que procedeixin, davant el Govern de la República de Sud-Àfrica –i particularment davant el seu President Jacob Zuma-, per tal que mitjançant INTERPOL-Sud-Àfrica es procedeixi a la detenció i a l'entrega –amb l' oportú procediment d' extradició que insti l' òrgan judicial competent davant el Govern d' Espanya- del referit militar ruandès General Kayumba Nyamwasa, per donar compliment als compromisos polítics (que els responsables d'aquests crims internacionals s'enfrontin a la justícia una vegad trobats) i als Tractats internacionals dels que Espanya n'és part, i tot això en relació a les víctimes espanyoles a Rwanda i República Democràtica del Congo, i molt particularment a la conciutadana FLORS SIRERA FORTUNY.

Pujar els impostos és possible!

2010-06-07T11:48:00.000-07:00

ICV-EUiA va expressar que, en coherència a la seva oposició a la retallada social del Govern de José Luís Rodríguez Zapatero, el Govern Català no podia aplicar mimèticament les mesures a Catalunya. Per tot això calia que la Generalitat no només retallés, sinó també i sobretot fes un pas cap a l’augment d’ingressos apujant els impostos que pot i fer-ho a les rendes més altes, així com la introducció d’una clàusula de recuperació retributiva dels treballadors/es. El compromís a què es va a arribar finalment dimarts és que el Govern de la Generalitat augmentarà, de manera progressiva i en dos trams, l’IRPF autonòmic. El primer a partir dels 120.000 euros de renda –els contribuents es veuran afectats en dos punts passant a tributar del 21,5% al 23,5%- i en un segon tram per a les persones amb uns ingressos de 175.000 euros anuals, que quedaran gravats amb quatre punts i que passsaran a tributar del 21,5% al 25,5%. Amb els 75 milions d’euros que es poden acanoseguir amb aquest increment de l’IRPF es poden finançar 46.000 places d’escoles bressol. També cal destacar els augments dels impostos als cotxes més contaminants, de l’impost de les transmissions patrimonials, de l’impost sobre actes jurídics i documentats, i la introducció de la progressivitat i el cobrament en funció dels ingressos en el “xec nadó” català. Amb aquestes decisions es demostra que es poden fer les coses diferents, per això Catalunya serà la primera que apuja els impostos a les rendes altes, en contrast amb el govern Zapatero o les Comunitats Autònomes governades del PP. És obvi que amb això no n’hi ha prou: per a ICV aquests increments impositius haurien d’anar acompanyat de mesures per gravar les rendes que s’escapen de l’IRPF: l’impost de grans fortunes, apujar l’impost de societats a les empreses que guanyen més de 1.000 Milions d’€, acabar amb l’el·lusió fiscal dels rics i molts rics que que permet les SICAV, un pla per acabar amb el frau i l’evasió fiscal. Aquestes mesures s’han d’aprovar a Madrid, on ICV sempre ho ha proposat, i on PSOE, PP i CiU no ho volen. La lluita contra la crisi continua, cal seguir treballant en molts altres fronts i queda molta feina per fer: la reforma de les caixes i dels bancs, la persecució del frau fiscal, i especialment la recuperació salarial dels empleats públics i els pensionistes i lluitar contra la previsible negativa reforma laboral. Cal, doncs, un gir de 180 graus en les polítiques laborals, socials i ambientals i avançar cap un sistema més just de pensions públiques; és necessària una política fiscal més progressiva, que faci pagar més a qui més té i més guanya, i una reforma financera que posi condicions als ajuts públics, especialment, la garantia de que el crèdit flueixi cap a les persones, els/les autònoms/es i les Pimes, condició bàsica per dinamitzar l’economia i crear ocupació de qualitat.

Nibor Dooh, el món al revés!

2010-05-31T10:23:00.000-07:00

De ben segur que des de dijous viviu més tranquils: agraïts, hem d’estar “agraïts”! Sí, perquè dijous el Congrés de Diputats, per benefici de tothom, va aprovar les mesures de la retallada , amb un vot favorable de diferència (169 a favor del PSOE, 168 en contra) i gràcies a l’abstenció dels 13 vots de CiU, Coalició Canària i Unió del Poble Navarrès. Hem d’estar “agraïts” a l’afectació que tindran pensionistes, treballadors i treballadores de l’administració, les persones depenents, la cooperació internacional, les inversions en infraestructures de transport que no es faran... Segur que ahir ho vau llegir a la premsa, ho vau sentir a tertúlies radiofòniques: si no s’hagués aprovat les retallades els “mercats” haurien enfonsat la borsa, l’espanyola, l’europea, la mundial... Allò passat amb Grècia, seria poc, amb allò que hauria passat amb Espanya, ... I “agraïts” perquè sinó allò que hauria tocat fer seria no congelar, sinó reduir les pensions un 20%, no retallar un 5% de mitjana el sous a l’administració, sinó un 16% de mitjana... Agraïts, perquè si al cinema aquest dies triomfa Robin Hood (el que robava als rics per donar-ho als pobres) al món real qui cavalca triomfant no amb arc i fletxes, sinó amb tisores, és Nibor Dooh: qui retalla a les classes populars i mitjanes, no pas als rics, per tapar el forat que han fet els poderosos- el sistema finacer especulatiu-. Per cert que els hi hem d’”agrair” a les caixes i bancs espanyols? Que “aporten” a la retallada? Res, al contrari, la desconfiança “als mercats” els té com a principals protagonistes, ja que segons diferents estimacions bancs i caixes espanyols haurien prestats a immobiliàries i constructores un total de 450.000 milions d’€ (entorn el 45% del PIB espanyol) i d’aquests, probablement una quantitat al voltant dels 140.000-170.000 milions d’€, no podrà ser retornada per efecte de la caiguda de valor del sòl i els habitatges.
Fins aquí els “agraïments” a aquest món al revés. Hi ha d’altres opcions: cal recordar que l’Estat espanyol ha deixat d’ingressar més de 30.000 milions d’euros els darrers anys perquè, segons Rodríguez Zapatero, “baixar impostos era d’esquerres”; cal pensar en suprimir el finançament de l’Església Catòlica amb aportacions de l’ IRPF per valor de 252,6 Milions d’€ (segons dades de l’any 2008). Hi ha propostes com la que ICV, dimecres passat, va presentar conjuntament amb IU, ERC, BNG i NaBai, de reformes urgents en matèria tributària que afectarien als contribuents de més capacitat econòmica i que en conjunt podria permetre recaptar anualment més de 8.000 milions d’euros. Cal actuar en les societats d’inversió com les SICAV que només tributen un 1%, mentre d’altres ho fan al 18%. O l’’establiment d’un impost sobre les transaccions financeres a l’estil de la Taxa Tobin , que ara molts recuperen sota el nom d’Impost Robin Hood, per la necessitat d’aplicar la seva recaptació a causes socials, al servei del deute públic i a la cooperació internacional.

L’especulació financera si s’ha de “retallar”

2010-05-24T08:24:00.000-07:00

Les dues grans qüestions d’aquesta setmana, la desaparició –per fusió- de Caixa Manresa i la retallada de la despesa pública espanyola tenen en comú un “origen”: l’especulació financera i les agències de qualificació. I també signifiquen un altre qüestió cabdal: la “sobirania”, la capacitat de decisió, ja no és local-territorial, nacional ni estatal, com a mínim és europea i, sobretot, mundial.
Com molt bé ha descrit Joaquín Estefanía, “l’especulació és el cor de l’activitat financera, dels intercanvis monetaris, de la borsa, no pas una excepció”. Per contra el sector financer hauria de restaurar la seva funció “original” : donar suport al desenvolupament de l'economia real. Què ha enfonsat l’euro? Els “hedge funds”, els fons d’inversió d’alt risc, sense regulació, que gestionen més d’un BILIÓ d’euros però que entre ells es coordinen per aconseguir grans guanys. L’especulació ha tingut un gran instrument en les agències de qualificació dels crèdits: van assignar la màxima qualificació (AAA) als títols financers que després han provocat la crisi a la banca i després a l’economia ... i ara elles mateixes castiguen els Estats que han fet créixer el seu deute públic per ajudar a rescatar els bancs que les mateixes agències van ajudar, primer a vendre fum i, per tant, a enfonsar! Aquestes agències, Standard & Poor's, Moody’s i Fitch (que a sobre dominen el seu mercat com un oligopoli) són les que també han ajudat a abocar a Caixa Manresa a la seva fusió: per anar a buscar diner al mercat mundial Caixa Manresa sola seria massa petita; dos dies després d’aprovada la fusió Moody’s ja anunciava que li pujaria la categoria.
Arribats a aquesta situació tots els mercats financers, els seus actors i els seus instruments, han de ser supervisats i regulats. Això és el que la Unió Europea ha d’establir: un fort marc de control per lluitar contra l'especulació i contra la internalització –per part dels estats- de les externalitats negatives creades pels mercats financers sobre la base del principi «qui contamina paga >>. Així cal un impost sobre les transaccions financeres i una única i forta estructura de supervisió europea. El Parlament Europeu acaba d'aprovar un paquet d’instruments per la supervisió financera, amb el suport de les quatre principals famílies polítiques, però ara és l’hora que el Consell i la Comissió Europea posi fi a la seva obstrucció de tota regulació seriosa i s’uneixi a la posició comuna del Parlament Europeu. Un exemple: Zapatero, com a president de torn de la UE, va acceptar la petició, del llavors primer ministre britànic Gordon Brown, de paralitzar la regulació dels “hedge funds” ja que no li convenia electoralment (el 80% d’aquests fons operen des de la City de Londres). Doncs bé Gordon Brown ha perdut les eleccions i l’economia espanyola ha patit l’especulació d’aquells i Zapatero ha cavat la seva tomba política amb la retallada. En definitiva, la crisi financera i l’especulació no poden acabar amb la justícia i la cohesió social en les nostres societats i entre elles.

Pedra, paper ... TISORA!

2010-05-19T07:46:00.000-07:00

Molt bona, la campanya de Joves d'Esquerra Verda!

JEV inicia una campanya contra la tisorada social de ZP per contraposar les seves propostes amb propostes d'esquerres

Sota el lema "Pedra, paper... tisora!?! No és això, ZP!", l'organització juvenil edita targetons digitals amb exemples com despesa militar, privilegis de l'Església, diners per rescatar banquers o recuperar l'Impost de Patrimoni.

L'organització juvenil vinculada a ICV, Joves d'Esquerra Verda, ha iniciat avui una campanya contra les mesures per reduir el dèficit públic anunciades la setmana passada pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Sota el lema "Pedra, paper... tisora!?! No és això, ZP!", JEV ha editat targetons digitals per denunciar que "retallar drets socials no vol dir lluitar contra la crisi econòmica". Per això, la campanya impulsada per l'organització juvenil vol advertir que les propostes "tindran un greu efecte sobre els col•lectius més vulnerables" i denuncia que "són inadmissibles" ja que retallen drets a les persones més vulnerables com la classe treballadora i les persones més grans.

L'organització política juvenil de l'esquerra verda nacional defensa un altre tipus de mesures, les quals passen per una reforma fiscal justa, progressiva i verda, on "qui més té més pagui", principalment aquells qui ens han portat a la crisi econòmica o els inversors que, sota el paradís de les SICAV (Societats d'Inversió de Capital Variable), no tributen al tipus que haurien de tributar. En són exemples la despesa militar enfront de la retallada en inversió pública, la congelació de les pensions versus els privilegis econòmics de l'Església, els diners per rescatar banquers versus la retalladada del sou dels treballadors públics o dels ajuts de cooperació i, per últim, l'increment de l'IVA enfront de la recuperació de l'Impost de Patrimoni. Tot això resta inclòs en els targetons digitals que JEV publica des d'aquest matí, sota el lema "Pedra, paper... tisora!?! No és això, ZP!" i amb el subtítol "Retallar drets socials no vol dir lluitar contra la crisi".

Mentrestant, però, JEV lamenta que Zapatero hagi optat per rebaixar les pensions o les ajudes a la Llei de la dependència i, en definitiva, s'ataqui la classe treballadora en el seu conjunt. Una vegada més, es demostra que les retallades només serveixen per accentuar les diferències entre rics i pobres, com ho evidencia també la retallada de 600M d'€ en cooperació.

Per tot això, JEV insisteix a fer una crida a la militància socialista a rebel·lar-se contra les mesures que el Govern ZP vol aplicar "perquè són propostes injustes, insolidàries i insostenibles i responen al nerviosisme del PSOE davant de les dures crítiques de la dreta catalana i espanyola de CIU i PP però també de la dreta institucional europea i internacional".